Foto de perfil de Fidel

Fidel

Barcelona,

40 Relats, 117 Comentaris
37733 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel

Últims relats de Fidel

  • Remors en colors (CONCURS POESIA ARS LLIBERTAT 2012

    Fidel - 26-03-2012 - 1006 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    6 Haikus i quartet rimat conjugant remors, colors encesos i alçats que criden... LIBERTAT ! més

  • Forces per viure, pel CONCURS ARS PREMI POESIA 2012 LLIBERTAT

    Fidel - 26-03-2012 - 1054 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un cant a la llibertat i la seva força vital més

  • Cercar tresors

    Fidel - 01-12-2011 - 997 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Pels qui en els somnis cerquen esperances i superació... més

  • Indignats

    Fidel - 01-12-2011 - 942 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El títol ho diu tot. Un estat d'ànim quan llavors... tot va començar. En homenatge i amb sentiment... més

  • L’excavadora sistèmica

    Fidel - 15-03-2011 - 1255 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema presentat al concurs de Poesia de Social i de Denúncia d'ARC. El poema mostra una altra cara del conte "El llop i les set cabretes" amb la imatge d'una excavadora... (...). A veure si us frapa. Gràcies més

  • Crisi sistèmica

    Fidel - 22-01-2011 - 1032 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La crisi, la maleïda crisi que sempre té uns damnificats: els més febles de l'escala social. Per exemple, els qui perden la feina. Pel concurs ARC de poesia 2011 "Poesia social i de denúncia". més

  • “God Save America”

    Fidel - 17-01-2011 - 947 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Presentat al Repte Poètic Visual d'RC, el nº 153, crec, co-guanyador d'aquell concurs junt amb un de l'allen lee. La imatge és el malauradament "famós" assassinat d'un noi del Vietcong durant la Guerra del Vietnam al 1968. Un poema de denúncia i crític amb els EEUU conjugant passat i present. més

  • Un viatge cap a la poesia

    Fidel - 17-01-2011 - 917 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un intent iniciàtic vers la prosa poètica. Paraula, records, imatge, idees... La tendresa intenta conjugar-se amb cert to reivindicatiu, i el pare/filla en permanent diàleg. Espero que us agradi. Gràcies per llegir-la. més

  • En dic resistència

    Fidel - 27-04-2010 - 1749 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema ha estat guardonat amb el 1 PREMI DE POESIA EN CATALÀ DEL 22è CERTÀMEN LITERARI DE NOU BARRIS 2010. Poema compromés amb la vida i les causes públiques pendents. Malgrat el desencís actual, jo ... "conservo una engruna d'esma, llibertats laberíntiques amb capacitat per enrunar i desenrunar crepuscles de tonalitats roges. En dic resistència". més

  • Dos trens

    Fidel - 18-04-2010 - 1432 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema fou un intent de reflectir el que podem perdre amb l'aire i el que hi podem cercar. Dos trens que se'ns creuen en la vida: en un, quelcom se'ns allunya, un desamor. En l'altre, la poesia, al qual hipujo sense dubtar-hi. Fet pel Repte Poètic Visual nº 123, proposat per la xantalam, a partir d'una escultura d'Aristides Mallol. més

  • Al pàrquing

    Fidel - 23-03-2010 - 1193 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Trencant una miqueta amb la meva línia certament abstracte, aquest poema parla i vol ser un petit 'homenantge' sobre aquelles persones que resten tota la nit als pàrquings. Sempre m'han semblat personatges enigmàtics que treballen sota la tutel·la de la solitud de la nit. (...). més

  • A LA FREDA CIUTAT

    Fidel - 25-01-2010 - 1197 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema co-guanyador al RPV 114 convocat per bellíssima. Sant Peterburg, a la freda ciutat nevada..., un repàs poètic a la història de Rússia sota paràmetres de tristor i desencís;, el músic que amb la seva creativitat cerca i cerca sempre estimbant-se amb la realitat del seu país i la seva ciutat. més

  • TIMANFAYA

    Fidel - 19-01-2010 - 1078 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Podria dir ... les runes dels antics verds crits de coratge i les nostres trinxeres de foc. O, simplement,aquí, entre pedres negres. més

  • Per tu ja ha plogut massa

    Fidel - 17-01-2010 - 1389 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El drama de la violència masclista... Una llosa social vergonyosa, ignominiosa, cruel. Per elles, per aquelles que cauen en l'oblit i la desmemòria sospitosa... més

  • Jo vinc d'un silenci

    Fidel - 30-12-2009 - 1427 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema el vaig presentar al MELOREPTE 88 sobre la cançó mítica d'en RAIMON. 'Jo vinc d'un silenci'. Un diàleg sentit amb el cantant, la meva mare i, al final..., les meves filles més

Últims comentaris de l'autor

  • Fidel | 20-06-2010

    que no comentava per aquí. Una meravella, precisió excelsa. Quin goig !!!!

  • Fidel | 08-04-2010

    Rosella, a mi moltes de les coses que dius... també em van mal, i molt de mal. Potser no tot, però si moltes de les qüestions que planteges.
    Mescles aspectes col·lectius i personals, i això sempre és lloable, sobretot si es manté cert equilibri al respecte (...).
    En aquest món, en les nostres vides hi ha coses que em sulfuren (per exemple, les raons dels poderosos, o..."les raons"), m'agrada que, malgrat la ràbia que transmets, hi ha un rerefons reivindicatiu i de protesta que cal mantenir: és una forma de VITALISME.

    Ara em ve al cap una pancarta, un eslògan, que els estudiants duien durant l'inici de la maleïda Guerra d'Irak de 2003: "ENS QUEDA LA RÀBIA!".
    Molt bé Rosella, espero que tot et vagi bé.

    Petons,

    Fidel

  • Fidel | 29-03-2010

    Potser l'abstracció és això: quelcom que ens sacseja, que volem ben endins per nosaltres, que ens esgota i, com dius al final, se'ns escapa sense possibilitat de retorn.
    Un poema magnífic Nonna !!!. És veritat és com un somni que, entremeliat com un infant, se'ns escapa de les mans, com intentar apressar l'aigua...
    Trobo que poèticament és destacable. L'estructura de conceptes, genial: primer rialles i seducció, després esgotament i, finalment fugida, o almenys jo ho interpreto així. De fet l'abstracció és això: ambigua, misteri...
    M'agraden molts versos: "flocs de neu que verdegen", el verb "romancejar", quan parles de "polígons industrials", i el final: "fugen, apressats,/ vers l'infinit". A part de ritme, és dinàmic. Bo, molt bo, sincerament, genial !.

    Felicitats i...una abraçada,

    Fidel

  • Fidel | 24-02-2010

    Veus ?, Al final, amb el mail...,m'hen entrat ganes de comentar i aquí estic.
    Doncs no el trobo gens trivial aquest poema. M'ha fet rumiar i això, pels temps que corren, ja és interessant.
    Cert, fins a quin punt podem/volem/hem de plasmar tots els racons de la nostre intimitat quan fem versos ?. És una pregunta que sempre m'he fet. Però comulgo amb el que dius, però de fet, jo més que trivialitats, em posa al servei dels... SILENCIS. A voltes és millor no dir res, saber callar (aquesta és de les poques coses que em definirien com a insertat al món dels adults, potser de les poquetes...). Hi ha racons sonats de les nostres vides que millor no dir, o dir amb tacte. A vegades, un cert distanciament és bo, malgrat que alguns poetes diguin que precisament per ser bon (poeta) cal saber parlar de tot el que li passa a un i al món (ho diu Joan Margarit, un dels meus poetes preferits, però aquí modestament..., no hi estic d'acord).
    Doncs res, torno a estampar una altra dissertació tal vegada massa llarga... Hauré de fer més i més haikus per tal de millorar... la meva capacitat de síntesi.

    Abraçades i don't worry (ho dicper aquest matí). Visca la poesia !!!,

    Fidel

  • Fidel | 19-02-2010

    M'has deixat sense mots
    guardats a les golfes
    estranyes de la poesia.

    Si em permets la frivolitat, coi !, qui pogués ser a dins aquesta casa i poder gaudir de la vista...

    Seriosament, me'n vaig a l'abstració, que d'això es tracta: les finestres ideals per fugir, per somniar i per veure.
    I puc dir poc més,
    que els mots me'la havia deixat, no ?

    Genial, senzillament... genial.

    Fidel

  • Fidel | 18-02-2010

    Primer de tot, quina joia el fet que tornis a publicar per aquí, sempre és un plaer llegir BONA (majúscules !) poesia, de veritat. (Ieps !, es pot ser aprenent i ser bo/na, jo sóc dels que penso que això de la poesia ho visc com un procés d'aprenentatge continuo). També però està bé aturar-se (a Rc) algun temps, agafar aire i/o dedicar-se a d'altres tasques(poètiques): romandre al cau per inspirar-se i fer coses noves, concursos, altres webs o blogs, etc.
    Bé, anava per ...?. A si, això, volia parlar-te del temps. No de quin temps deu fer per Osona, sinodel pas del temps. Vec que aquest, memòria i oblit interelacionat amb les relacions afectives humanes, és una temàtica força recurrent en els teus poemes. És, ha estat i serà un dels temes cabdals en la poesia. I m'agrada. M'agrada com fusiones tot plegat, amb llenguatge 'senzill' però ensamblant temes diguem-ne trascendents per la humanitat.
    Suposo que ja el deus conèixer, per si de cas, em permeto recomenar-te un dels meus poetes preferits: JOAN VINYOLI, que fa poesia d'aquest estil i temàtic. Jo tinc les seves obre completes (La Butxaca, ed 62) i hi ha moments memorables, poemes d'una intensitat brutal.

    Bé, caram !, tant de rotllo, o sigui tan preàmbul i alhora de fer els articles (ai no, que això no és l'Estatut...), vull dir que... alhora de comentar-te aquest poema i no t'he dit res. Sí, m'agrada, dius veritats com punys no se si oberts o tancats, depen del simbolisme..., expresses molt bé la fugacitat, la fragilitat i la permanència, la relativitat del que són els canvis en l'ésser humà i allò de passat-present- futur.
    M'agrada també el to esperançat del poema, malgrat una certa ambigüetat (o que jo no se entendre, més aviat).
    Felicitats de nou i... continua dibuixant i a poder ser, sortint del pas marcial i cruel del temps.
    Un petó,

    Fidel

  • Fidel | 16-02-2010

    atrevit. M'agrada. Les teves imatges són dures com el marbre, i m'agrada. Ens cal no un bri, ens calen cascades de follia. I això encara m'agrada més !.

    Feia dies que no em pàssava per aquí, i sempre és bo.

    Fidel

    p.s.: la Sílvia Plath també m'agrada. I sense desmerèixer..., l'allan... també.
    Deuen ser runes daurades de follia...

  • Fidel | 09-02-2010

    passant per la rima, fins allò que vols transmetre..., un poema fantàstic. M'agrada que estigui escrit en segona persona, queda com més directe i franc.
    I amb el somriure la revolta, diu la cançó, i amb el somriure la llum de totes les coses i.. de les persones.
    El poema té un ritme aclaparador que et fa mantenir la tensió. Un poema curull d'il·lusió, d'amistat. Un poema d'abraçades eternes o, si més no... de llarga durada.
    Felicitats !. I... et seguiré llegint.
    Una abraçada virtual !!!,

    Fidel

  • Fidel | 01-02-2010

    allò efímer però intens és el que ensalça la memòria, la reté.
    És el temps qui ho escampa tot, el temps... el nostre jutge implacable (per allò bo, per allò pervers).

    Bon poema ambelma. Et seguiré llegint quan el meu caos m'endreci un xic.

    Fidel
    ( un gracienc del sud: vull dir sota Travessera de Gràcia, jeje)

  • Fidel | 19-01-2010

    M'agrada aquest poema perquè il·lumina optimisme pels quatre costats. Saps una cosa ? A mi em resulta difícil fer poemes, diguem-ne positius, esperançats, per això els valoro tant.
    L'autoestima és quelcom molt positiu a la vida i en la literatura. Sempre penso que ens hauríem de felicitar més, i aquest poema és un molt bell exemple de tot plegat.
    T'animo a continuar escrivint, ho fas molt bé, de veritat. Tot s'apren a la vida i crec que amb la poesia també. Alguns poden tenir un do innat, però cal treballar força i capficar's-hi, posar-se dins dels sentiments i, això si, amb certa tècnica literària que anem aprenent al llarg del temps.
    No se si sóc l'idoni per donar consells: el millor és ser humil, saber estar sol, llegir molt i molt i reescriure molt.
    Et recomano un llibre del Joan Margarit (per mi gran poeta) que es diu: "Noves cartes a un jove poeta" (Ed. Proa), parls del que cal ser i fer per esdevenir un bon poeta i dona consells interessants.
    Continua, continua emocionan-te amb les paraules !

    Ah i MOLTES MOLTES GRÀCIES pels teus comentaris. Són un gran estímul per seguir amb... això.

    Una abraçada !,

    Fidel

  • Fidel | 15-01-2010

    encara que amb retard, però sóc així de caòtic, i ahir mirant la meva filla toquetejant l'ordinador amb el web de RC obert, mira per on,. vaig pensar i recordar el que em vas dir.

    Res, que és preciós, Rosella. No "t'enfadis" pel dubte. Però m'he dit: dic preciós pel poema en si, o perquè estic en una situació semblant ???. Doncs la resposta és... ambdues coses. Visualment potent (l'estructura dels versos) i com està muntat, és original i, el més important -i lliga amb la proximitat i la identificació que he sentoit en llegir-lo- és tendre,molt tendre. És cert: si comptéssim la de vegades que els (o les) besem, les "atutxem" o abracem, la de cops que els diem mots (dimunutius o no) i frases per mostrar-nos i demostrar-los el nostre amor... Bufff, no les podríem contar.
    És vibrant (com t'ha dit algú altre enertadament, penso), sense treva. Com són ells i com ens sentim amb i per ells.
    M'agrada aquest tipus de poesia més "mundana", més propera, l'abstracció està molt bé, però a vegades (i ho diu algú que normalment se'na va per les barnques a la deriva de pensaments massa alts...) ens cal baixar al carrer o endinsar-nos dins de casa nostra, el qüotidià per copsar la bellesa i les satisfaccions que hi podem trobar dins.
    No se si m'he explicat prou bé...
    En definitiva, em commou, i això és el que compta.
    Perquè ser pare és increïble, però ser MARE a de ser la 'la hostia' (perdó per l'exabrupte però així m'ho sortit!). Perquè, i ara et dic un petit secretet i sense que pensis malament: a vegades penso que hauria estat genial ser... mare (l'alletament, el vincle amb el fill/a, la tendresa, el coixí, etc..., i no acabaria...). Malgrat ara el tema de la paternitat està canviant (almenys en alguns dels homes) i pren major protagonisme, i ha el vincle biològic (i social en part), i aquí el pare mai no hi podrà arribar, per molta tecnologia i progrés científic.
    Felicitats !!!!

    P.S.: I, altre cop, gràcies per implicar-te tant amb el tema dels millors poemes. Un caòtic com jo... sempre necessita un cop de mà.
    Buffff, quin rotllo t'he fotut: disculpa`m si t'he robat el tems daurat vital per romandre amb el teu fill/a (?), o sí t'he pres temps per fer poemes tan sentits com aquest. Gràcies.

    Fidel

  • Fidel | 12-01-2010

    ... inclús és encara més depriment, alguns fatxendes només miren, sense sentir. Ara em bé al cap una frase potent del senyor P.NERUDA:
    "El amor no se mira, se siente, y aún más cuando ella está junto a ti".
    M'agrada aquesta faceta denunciadora i crítica amb la societat de tu !. Jo també acostumo a formar part d'aquesta espècie
    Crec que no és el teu millor poema, però, sobretot, m'agrada el missatge i el començament del poema. També la brevetat i la concisió.

    Fins un altre poema !,

    Fidel

  • Fidel | 08-01-2010

    em sembla més que saludable, una necessitat en aquests temps que corren (mai més ben dit).
    El teu relat el trobo enginyós i potent, molt petent. Una crítica a aquests creadors de felicitats fictícies, a la societat de consum actual. Una radiografia punyent a tot aquest tsunami d'apocalíptics benestars per fer-nos creure més lliures i cofois. La ironia és una de les armes que encara tenim aquells qui no ens neguem a ressignar-nos.
    No et rendeixis !, escriu com ho fas.

    Fidel

  • Fidel | 08-01-2010

    A voltes pèrò, la innocència ens despulla de les teranyines de tanta racionalitat. Ens fa diàfans i sincers. La innocència dels infants a la nit de reis, per exemple.
    A vegades més que una desventura és una aventura: un viatge curull d'anhels i il·lusions. Perdre aquesta utopia, és perdre un do d'enigma màgic que ens fa més imperfectes, però més humans.
    No es tracta de nostàlgia, es tracta de refer ponts amb el desig i la poesia. Imagina els nostres versos sense fils de nuesa...: això si que seria una llosa de rutina massa... cara.

    Petons !,

    Fidel


    p.s: som el que som, ja ho dius molt bé a la bio. També som papallones somrients.
    Apalíiii ja he pintat de versos les flors innocents del bé (paraxoxa amb l'amic Baudelaire).

  • Fidel | 07-01-2010

    Ja copso que estàs en plena forma, en plena voràgine (o com cony es digui) creativa. Molt bé !.
    A mi d'aquest poema m'agrada sobretot la 2ª part quan enlluernes tota la sinceritat i la fons amb molta creretat i de forma concisa. M'agrada !.

    Salut !,

    Fidel

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor