L'ona rossa

Un relat de: Aleix de Ferrater

Del fons del mar ha nascut una ona
tan rossa com un sol.
Va nedant molt lentament,
acostant-se sense pressa,
com un somriure de sal picant.

Sense saber-ho els peus
han fet una passa endavant
i ella s’ha apropat:

“¿Coneixes el meu nom,
tu que m’esperes?”.

“No, mirava l’horitzó
i he sentit un crit d’amor i esgarrifances”.

“¿Vols venir amb mi,
tu que m’estimes?
Jo he vingut a tu perquè tenia
una cançó guardada amb el teu nom”.

Comentaris

  • Preciós i bucòlic[Ofensiu]
    Sol_ixent | 17-02-2015 | Valoració: 10

    No se m'acut millor escenàri romàntic que el mar, la seva serenor, la seva calma, escalfor... Enhorabona per la bellesa!

    M'encanten aquests versos:
    “No, mirava l’horitzó
    i he sentit un crit d’amor i esgarrifances”.

    Una abraçada!
    Sol_ixent

  • tapisser | 15-01-2015




    Gràcies Aleix pel comentari del meu conte, jo no en sé d'escriure però si no explico el que em passa pel cap, rebento.

    Tu vares néixer un dia dotze, jo un dia onze, el mes i l'any són els mateixos.
    Tinc una filla de vint-i-vuit anys que se'n diu d'Ona però fa molts anys que ja no me la trobo entre els peus, i el teu poema me n'ha fet adonar.

    Gràcies

  • Espurnes | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Aleix,
    Gràcies pero les tevess aportaciones i comentaris m'ajuden !
    Pel que f a l'ona rossa, és manifestació de VIDA

  • ai l'0na....[Ofensiu]
    lluis perealbert | 05-07-2014 | Valoració: 8

    Primer agrair-te el teu comentari del meu poema de tardor . Segon , tu també saps trobar els mots mes correctes. Sobre el poema: dir-te frases com.... una ona tan rossa com un sol, o la darrera: una canço guardada am el teu nom,
    M'ha fet gracia lo dels peus que sovint tenim la tentacio de fer un pas per deixar-nos pispa un bes de l'ona.

    Sempre valoro amb un 8..... es una tonteries lo de valorar, pero amb el 8 os mantinc la mitja general. salutacions

  • Vibrant...[Ofensiu]
    somni 23 | 05-07-2014 | Valoració: 10

    L'amor, el mar, la vida... aquest petit però intens relat mostra una tendresa i sensibilitat enormes. Et vas endinsant en cada mot fins que et trasllada a l'escena més real. Enhorabona, un plaer descobrir-te!

  • Tendresa en estat pur[Ofensiu]
    Celia Escribano | 19-06-2014 | Valoració: 10

    Les ones que van i venen i la mar que ens inspira tant a tots els que ens agrada escriure, veritat?

    El soroll de les onades sempre, d’alguna manera, sembla que ens parla.

    Molt bonica i molt tendre aquesta poesia. Moltes felicitats!!

  • Tu? jo?...[Ofensiu]
    Epicuri | 18-06-2014

    El que importa és la cançó!

    Fonent-nos en el mar de la teva poesia!

  • Somriure de sal picant[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-06-2014 | Valoració: 10

    Aquesta ona rossa que s'apropa a la platja em porta records d'una bellesa James Bond sortint de la mar. Aquesta és la primera impressió que he tingut. Segur que tu no vas per aquí, o potser sí.

  • Amor i esgarrifances[Ofensiu]
    franz appa | 08-06-2014

    El mar, el seu profund misteri. revelador i misteriós alhora, com el gran univers.
    Quants de nosaltres, humans, hem cantat al seu horitzó llunyà, evocant l'anhel de l'aventura i el vertigrn del buit.
    Si la mar ve a buscar-nos, també ens deu produir aquesta ambivalent sensació de deliti basarda.
    Bell poema, com la rossor de l'ona inesperada.

  • Sòlid? Líquid? Eteri?...[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-06-2014 | Valoració: 10

    Jo l'entenc com aquella cosa a la qual anomenem amor que sol freqüentar els nostres volts i que va navegant cap a nosaltres i no sabem endevinar exactament si l'és o no, en tot cas, allò que ni en somnis podríem entreveure de la seva bellesa. Gràcies pel comentari!


    Sergi : )

  • és molt bonic aleix[Ofensiu]
    joandemataro | 31-05-2014 | Valoració: 10

    aquest poema-dialogat, delicat, molt delicat

    felicitacions i una abraçada des de l'onada del costat
    joan ;-)

  • Sempre la mar...[Ofensiu]

    Et respondré amb un poema

    Del tapís de les ones, una,
    se n'ha endut la brevetat d'un vers
    escrit a la sorra.
    El teu nom Aleix
    el sap la mar sencera.

  • Romàntic[Ofensiu]
    Naiade | 30-05-2014 | Valoració: 10

    Un poema dolç, sensible. Evoca amor a cada estrofa
    No sé perquè, però m’imagino a qui va dedicada!!
    Una abraçada

  • La cançó guardada..[Ofensiu]
    Marteta | 27-05-2014 | Valoració: 10

    Un poema molt bonic, amb un cert punt d'intriga (aspecte que m'ha agradat)
    Una ona rossa?M'ha fet pensar en la sireneta, no ho sé, tal volta hagui sigut només una fantasiosa impressió..


    Bon poema!
    Marta

  • Aleix[Ofensiu]
    Gabriel M. | 25-05-2014 | Valoració: 10

    En primer lloc, felicitar-te per aquest poema tan bel, tan acurat. tan preciós amb regust a mediteranitat.

    I en segon lloc, un plaer haver-te conegut en persona i unn honor que hagis assistit a una de les presentacions del llibre"Autisme: trenquem el silenci amb la poesia", a l'Espai Vila Web.

    Una abraçada amb el meu afecte.

  • Ho sento, Aleix.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-05-2014

    Fa més de vuit anys que vam fer el viatge i ja no recordo l'agència de viatges. Gràcies pels vostres comentaris.

    Abraçades.

  • Que bonic, Aleix!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-05-2014

    En destaco dues frases:
    Com un somriure de sal picant.
    Una cançó guardada amb el teu nom.

    Amb el teu permís va directe als meus preferits.
    Felicitats i una abraçada a tu i a l'Olga.

  • Confidència[Ofensiu]
    rautortor | 21-05-2014


    Coneixes el meu nom, tu que m’esperes?. No cal, quan qui parla és l’amor que es mou com un ser intangible, però fetiller, per terra, mar i aire. I, quan et toca –ai, les fletxes dels amorets!–, com n’és de difícil negar-s’hi. Tan aviat té forma de somriure de sal picant, com de pluja fina i paraigua, o de lluna riallera, o d’ona recent nascuda. Tant és, la decisió ja no depèn de la voluntat, sense saber, ella s’ha apropat, perquè ha sentit un crit d’amor i esgarrifances.

    Deliciós, Aleix, sobretot si ella té nom.

    Raül

    P.S. M’ha recordat el meu poema Confidències, ja que tots dos palesen el toc delectable d’una revelació de sentiments.

  • La mar...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-05-2014 | Valoració: 10

    ...la gran mare que ens bressola amorosa. Cada ona és una filla que necessita que l'acaronem. Un amor platónic dins d'un somni del passat.
    Gràcies pels teus comentaris.
    I que vagi bé la pressentació del llibre "Traços de desig".
    Una abraçada.

  • amor i esgarrifances?[Ofensiu]
    Annalls | 20-05-2014 | Valoració: 10


    No se si cercar al diccionari esgarrifances... amor i esgarrifances? sembla contrapossat , ah sí et deus referir al plany d'algú que no té amor i el cerca, oi mariner? Crec que ja ho tinc, no cal que em responguis,
    És maco i esperançador el poema, qualsevol dia , un lloc inesperat s'acosta una ona d'amor que és per a tu que vigiles per si de cas...

    Una imatge molt maca la del naixement de l'ona.

    Com sempre ma agradat llegir-te

    Anna

  • Molt bon poema[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 19-05-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat i tens un estil molt propi... i amb unes metàfores molt boniques. Es genial el poema. Un gran salut de Rafael Molero Cruz

  • Em recorda a mi![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-05-2014 | Valoració: 10

    Aquesta poesia té un llenguatge tan cenzill que va més enllà de les paraules, almenys, jo l'entenc perfectament.
    Petonets
    Pinya de rosa

Valoració mitja: 9.87

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).