torrons

Sabia que a la bossa hi portava torrons perquè sortia de la botiga dels llums daurats, on tot té olor de mel, i s’exposen a les estanteries les caixes de massapans i de neules. Parà mentre guardava la cartera, va mirar a dreta i esquerra abans d’incorporar-se a la vorera. Entrà, es barrejà sense adonar-se’n amb un grup silenciós i en arribar a la cantonada girà, i es va amagar per sempre rere l’edifici de la biblioteca.