Mai deixaré d'existir

Un relat de: Ibeth


Escombrava el blanc desert amb les meves paraules. Quan he trobat aquest tresor caigut del cel. Amb ell m’ompliré d’idees excitants i buscaré la manera de vestir el meu cos, amb l’únic objectiu de seduir-te. Farciré de colors, olors, tacte i desig, les meves sinuoses corbes. I deixaré que els teus ulls afamats de bellesa, recorrin fins a l’últim secret, el meu negre camí. No deixis de guaitar... segueix-me amb la mirada. Només així podré existir. Doncs si no em mires, m’esvaeixo per sempre, com una ombra a l’infinit. Mira’m...

Ja ni un record et quedaria de mi, si no em frueixes amb delit fins a la fi. Necessito per ser present, el foc de la teva mirada. Sí!... i el teu desig. La passió que envolta els ulls rodons de caçador. Ulls de foc glaçat, que rastregen, cerquen i troben en mi, la presa... però la presa s’esmuny. Ara et busca i després t’esquiva. Obligant-te a desviar el teu rumb de forma intermitent. Si el teu rumb s’allunya massa, migraràs, buscant en altres indrets la temptació. Tampoc em convé la mirada altiva de qui esvera el galliner, massa centrat potser en les seves pròpies proeses. Ha de ser una mirada més pendent.

Només una mirada persistent, més atenta, més pacient...i més tendra, pot desentrellar el final d’aquest enllaç... Però... D'altra banda, una mirada massa càndida em podria fer perdre l’ interès. Potser massa innocent o babau. No captaria el missatge amagat d’aquest intent desesperat per enganxar-te i encadenar-te novament a mi. Sense que perdis, ni per un instant la concentració. Segueix-me...no deixis de mirar-me... 



Potser una mirada felina seria l’única vàlida per aquest objectiu. Caçadora, dolça i tendra quan s’escau, atenta i pacient. Ulls curiosos i arriscats. Sí!... és així com han de ser, els teus ulls aquí i ara. Que em ressegueixin punt per punt. Perseguint-me a cada línia. Fins a l’últim racó del meu cos eteri i fluctuant. Devorant-me lentament, amb constància i sense pressa. Amb interès i... intriga. Desgranant a poc a poc els meus motius, el meu misteri i la meva identitat.

Perquè... Qui sóc? Si has arribat fins aquí, aviat ho descobriràs. Si ara em desitges més que mai, el meu destí s’haurà acomplert i m’entregaré a tu sense límits. Deixaré que m’acabis, que m’esgotis. Fins que no en quedi, de mi, ni el punt final. Si has arribat fins aquí, sabràs qui sóc. No ho has endevinat, encara?

Sóc la veu que ressona al teu cap mentre llegeixes aquest text. He navegat pel teu cervell. Viatjant dins teu, he connectat neurones i recreat imatges suggeridores. He avivat la teva intriga i per què no... El teu plaer. No sóc cap musa, ni cap ésser de carn que puguis tocar. Només sóc un riu de tinta virtual sobre un paper blanc. Que recrea els teus desitjos més obscurs o més purs... Vés a saber! Si has arribat fins aquí i tinc la sort d’haver-te seduït. Potser i només potser... Mai deixaré d’existir.

Comentaris

  • Plora...[Ofensiu]
    somni 23 | 01-07-2014

    Ah, i en referència a la pregunta que em feies... plora per temps passats, per l'oblit, per la nostàlgia... però també per l'endemà. Pels somnis que l'esperen...

  • Seducció[Ofensiu]
    somni 23 | 01-07-2014 | Valoració: 10

    He arribat fins aquí a través d'un comentari teu. I realment, t'ho agraeixo. El teu relat, sedueix al lector des de l'inici. Flueix, navega i t'endinsa a poc a poc... i el final, em sembla contundent i genial. Mai deixaré d'existir.
    Enhorabona i a seguir creant joies com aquesta!

  • lluis perealbert | 01-07-2014

    ...............
    No deixis de mirar-me, dons si ho fas ..... deixarem d'existir .....................

    m'has fet que pensar quan potser no presto prou atencio a la meva parella.


    gracies

  • Excèntric? No, idealitzador:[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-06-2014 | Valoració: 10

    El final m'ha escomès... mai, potser, deixaré d'existir... pot fer ressonar en mi multitud de dubtes... però deixo això a part.

    Realment no sé si sóc tendre, no sé seduïr, no em miro llibres per a saber com es lliga, el sexe ben poc que m'atrau, l'amor el sofreixo en soledat.
    Sé que això sona a contradicció sobre el que s'estima segons el teu relat i simplement dic, sincerament, el cúmul de realitat que fa que la teva prosa hagi temptejat en mi una trascendència pura i màgica: la dels fenòmens casuals, aquells que espero sota l'ombra d'un existencialisme que m'omple i em buida el cor i cervell, els meus.

    I seguiré trontollant: t'he descrit una realitat directe de la meva personalitat.


    Sergi : )

  • camins de mirades[Ofensiu]
    Rubba Bertanero | 28-06-2014

    Jo també he arribat al final.....per camins de mirades alternes...i m´he reflexat en el mirall, abans d´arribar al punt final.

    M´ha agradat el trenat del teu relat...barreja de coneixements, sensacions,opinions.... felicitats!

  • molt original juguesca[Ofensiu]
    joandemataro | 23-06-2014 | Valoració: 10

    i molt ben escrita ibeth

    jo sí he arribat fins el final d'aquest desert blanc i m'has seduit ;-)

    salutacions des de mataró !

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

14 Relats

47 Comentaris

6236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al Vallès. Soc Enginyera Informàtica, Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.