Cercador
el drac, un any més...
Un relat de: ginebra_de_camelotPel camí de pols, lluny del poble, un drac de negres escates flamejava accelerant: havia clissat a quilòmetres el moviment d'una finestra que es tancava de cop.
Ja de lluny s'havia adonat de la porta tancada a la ciutat, va agafar embranzida i aterrà a la plaça de la vil.la. Els carreus eren buits, no es percebia cap més so que el dels brins de palla que de tant en tant sobrevolaven els racons.
Escopí i grunyí, els ulls grocs de reptil s'allargaren. Del castell, havia vingut el so. Les ales bateren amb força alçant l'aire calent. Entrà pel claustre del palau i enfilà fins al passadís central a través d'una finestra mal ajustada.
Notà claror sota una porta. Dins, la princesa tremolava en silenci. Quieta a la punta del llit, movia els llavis en una oració massa tardana. Ell avançà a poc a poc, amb una flamarada continguda entre les dents. S'aturà als seus peus, blancs i descalços.
Un noi sortí silenciós de dins de l'armari, despenjà la llança, i la hi clavà entre les ales fins a mitja esquena. La sang inundà el terra de la cambra, i tacà els peus de la princesa quan va aixecar-se per abraçar-se a l'inesperat heroi.
Ja de lluny s'havia adonat de la porta tancada a la ciutat, va agafar embranzida i aterrà a la plaça de la vil.la. Els carreus eren buits, no es percebia cap més so que el dels brins de palla que de tant en tant sobrevolaven els racons.
Escopí i grunyí, els ulls grocs de reptil s'allargaren. Del castell, havia vingut el so. Les ales bateren amb força alçant l'aire calent. Entrà pel claustre del palau i enfilà fins al passadís central a través d'una finestra mal ajustada.
Notà claror sota una porta. Dins, la princesa tremolava en silenci. Quieta a la punta del llit, movia els llavis en una oració massa tardana. Ell avançà a poc a poc, amb una flamarada continguda entre les dents. S'aturà als seus peus, blancs i descalços.
Un noi sortí silenciós de dins de l'armari, despenjà la llança, i la hi clavà entre les ales fins a mitja esquena. La sang inundà el terra de la cambra, i tacà els peus de la princesa quan va aixecar-se per abraçar-se a l'inesperat heroi.
Comentaris
-
Un sant jordi novell[Ofensiu]lluis perealbert | 01-07-2014
M'agrada molt , aquesta versio del sant Jordi que jo diria novell, atamurit pel la presencia del para de la femella, es llança com poll novell contra un enemic molt mes fort , preparat .
Amb el teu permis.....imprimeixo per la meva lectura d'estiu de relats.