VIATGE A RÚSSIA I I I (Segon dia) SANT PETESBURG

V I A T G E A R Ú S S I A I I I (Segon dia)

S A N T P E T E S B U R G


Hi vam arribar ahir, però serà avui quan se´ns mostri en tot el seu esplendor.
A les nou hem sortit amb autocars per fer una visita panoràmica a la ciutat amb parades per a fer fotografies als edificis més emblemàtics. Hem dinat a la ciutat a base d´un bufett a l´Hotel Moscova. Els que teníem sortida opcional hem pujat a l´autocar a un quart de tres. Havíem d´anar a PETERHOFF (PETRODVORETS) que està a uns trenta cinc quilòmetres de Sant Petesburg. Ens han avisat, però, que el viatge podria durar una hora i quart per culpa del “famós” trànsit, endèmic a la ciutat. (5.000.000 d´habitants… -de nit-)

Anem a pams. Sant Petesburg és una ciutat magnífica. Grans edificis, -no sé quants d´aquests edificis són palaus- grans espais, avingudes amples i llargues. Un riu NEVA –molt ample, amb una bona quantitat de canals, i molts ponts. Ara bé. Sant Petesburg, amb el que hem vist avui -afegint-hi Peterhoff- i el que veurem demà (fortalesa de Pere i
Pau… l´Hermitage), és una ciutat essencialment monàrquica. De les de les monarquies absolutes. La seva grandiositat, com la de París, Viena, Buda, Pest, Praga… la deu única i exclusivament a aquesta condició: la monarquia absoluta. L´absolutisme, per simplificar. I això vol dir que, mentre el noranta cinc per cent de la població passava gana i vivia en la indigència més pregona, la reialesa, la noblesa i l´aristocràcia vivien envoltats d´un luxe escandalós, desorbitat, excessiu, obscè. Un luxe que ens deixa bocabadats quan veiem les seves múltiples i estrafolàries manifestacions.

La revolució va començar a Sant Petesburg, perquè Sant Petesburg demanava a crits la revolució.

La majoria de les nacions, les capitals de les quals he esmentat, han superat l´etapa de l´absolutisme, perquè, una burgesia potentíssima i cabrejadíssima, amagada darrera la cuirassa del poble, va plantar cara als monarques llurs. I van prosperar zones de les capitals que no eren ni palaus reials d´hivern, ni palaus reials d´estiu, ni palaus reials d´entretemporada.

A Rússia això no va passar. A l´absolutisme dels monarques va succeir, d´una manera cruenta, la dictadura del poble… Bé , d´aquells que bramaven i xisclaven en nom del poble, pel poble, per al poble, però… sense el poble. Avui n´hem tingut la prova. Milers i milers… centenars i centenars de milers de russos que viuen a les microvivendes enquibides en macroedificis que hem vist avui (i veurem) envoltant el centre de la ciutat. Pel que fa a l´exterior i la qualitat de la construcció d´aquestes vivendes, i al seu entorn –dels interiors no en parlo perquè no hi he entrat- ben segur que els seus estadants envejarien glatint les que nosaltres hem construït i situat a Sant Ildefons, Bellvitge, Sant roc i, fins i tot, a la Mina.

No sóc qui per a donar lliçons d´Història. Ara bé, crec que ha quedat més que demostrat que, una revolució, no pot passar el poder absolut del monarca al poble sense fer-lo passar, abans, pel sedàs d´una burgesia, la missió primera i principal de la qual és la de suavitzar aquest poder amb la disfressa, si més no, elegant (com les de Venècia) o populista (com la dels saltimbanquis) de la democràcia.

Hem fotografiat i filmat esglésies, palaus, jardins… de la gama OKMAKU. I altres edificis que has de contemplar una estona llarga sense moure´t per endevinar si estan abandonats des de fa molts anys, si hi viu algú, o quantes rajoles de la façana cauran mentre els contemples.

Els camarots s´haurien de renovar. El menjar… molt dolent. Perdoneu, però algú ho havia de dir.