VIATGE A RÚSSIA IV (Tercer dia) SANT PETESBURG.

VIATGE A RÚSSIA IV ( Tercer dia ) SANT PETESBURG


Estem completament desconectats del país. Ni televisió, ni ràdio, ni diaris. Tot just acabo ara mateix de recordar que avui és la Diada Nacional de Catalunya. Jo l´he celebrada sense saber-ho tot caminant per l´Avinguda Nevski. Aquella de la càrrega sagnant a la pel.lícula “Doctor Jivago”

Diana, com sempre, a les set del matí. A tres quarts de nou sortíem per a visitar la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau. No tenia ni idea de què es tractava. (Quan jo era petit i anava a escola, no és precisament de Rússia de què ens parlaven, com no fos quan es tractava de parlar de l´infern i del dimoni de l´Stalin) Inapropiada, actualment, com a defensiva, la fortalesa abriga a la seva catedral els sepulcres dels tzars de l´Era Moderna. (Pel-lícula i fotografies)

A les onze i vint entràvem al Palau d´Hivern. Aquell dels fets sagnants, també, quan la guàrdia del darrer tzar va obrir foc contra la multitud aplegada a les seves portes. Tot al llarg del viatge comprobarem que, això dels “fets sagnants” es repeteix ad infinitum. Fins i tot aixequen catedrals que anomenen: Esglèsia dels sants tal i qual “damunt de la san vessada” Aquest palau, amb les ampliacions corresponents, és avui l´ HERMITAGE
El segon museu més gran del món, després del Louvre.
2.700.000 obres, entre exposades i emmagatzemades.
Vint-i-quatre quilòmetres d´itinerari per veure´l tot.
A un minut per obra exposada i deu hores diàries de visita, es necessitarien 15 ANYS per a contemplar-ho tot. Nosaltres no hi estarem tant.

Què dir de l´Hermitage?

Hom té la sensació, quan hi entra, d´haver fet realitat un somni.

Leonardo, Rafael, Miquel Àngel, Caravaggio, Tintoretto, Rembrandt, Velázquez, Goya, Murillo, El Greco, Pizarro, Renoir, Matisse, Van Gog, Chagall, Gauguin… (perdoneu l´ordre) Picasso, Tiziano…
Sí. Però, quin quadre hem vingut a veure a l´Hermitage? Ah caram! Segur que mai no us ho havieu preguntat. Potser algú em respondrà, i amb raó: -A l´Hermitage no es ve a veure un quadre…un pintor. A l´Hermitage s´hi ve a veure´ls tots.
(Pel.lícula I fotografies, sense flash)
M´oblidava. A més a més dels quadres, escultures, ceràmiques… a l´Hermitage es ve a veure el palau.

Per anar i tornar, el mateix depriment camí. Si no ratllés la indecència tractar el fet amb ironia diria que, aquest depriment camí, és com una mena de càmera desacceleradora perquè, el contrast entre la luxuriosa grandiositat dels cataus del poder i la senzillesa del nostre vaixell… la nostra realitat, al cap i a la fi, no resulti massa violenta.

Havent dinat, hem sortit per fer el passeig pels canals. M´ha tocat estar sota sostre, i no he pogut filmar com m´hauria agradat, però, Déu n´hi do. Pel meu gust em quedo amb un passeig semblant pels canals d´Amsterdam. Avui: palau a la dreta, palau a l´esquerra. Uns carrers llargs remullats de palaus. Ara entenc perquè, a les novel.les russes, hi ha tants i tants prínceps. O… fem-ho a l´inrevés: sumeu tots els prínceps que trobareu a les novel.les russes i tindreu el nombre de palaus que hi ha a Sant Petesburg.
Aquests palaus que, un dia, van deixar de pertànyer a la noblesa, mai no van passar a ser propietat del poble. En fi, deixem-ho, i acabem el dia en pau.

Després de la navegació, els nostres veïns de taula han tornat al vaixell amb els autocars que repartien els espectadors (opcional) per assistir a l´ “Espectacle folclòric” o bé a “ El llac dels cignes” No he anat a veure el ballet perquè no el feien al Kirov (aquí l´anomenen: Marinsky) que està tancat per “restauració” Una restauració feta amb poques ganes i menys calés. (L´he filmat a consciència des del canal) Tampoc no em convencia la curta durada de la representació. Hi he ensumat un cert regust d´espectacle per a turistes.

Amb la P. (ha viatjat per mig món, com la majoria de militants dels partits d´esquerres. Serà per allò de: “Treballadors del món, viatgeu!” No. No és per això. És que necessiten veure com viuen d´oprimits els homes per tots els racons del planeta) Amb la P., deia, hem anat a buscar l´Avinguda Nevsky. Volíem trepitjar amb les sabates terra russa. De moment trepitjarem ciment. Ja ens recarà de trepitjar terra entre Sant Petesburg i Moscou. Hem passat pel davant de la catedral de la Verge de Kazan, que era tancada. Hem entrat en uns magatzems grans i originals pel que fa a la distribució de l´espai, i se´ns ha llançat el capvespre al damunt abans no ens n´adonéssim. Hem agafat el metro a l´estació NEVSKY PROSPEKT, com ens havien indicat i, per la línia verda 3 hem anat fins a la parada PROLETARSKAYA, mirant de no descomptar-nos. Ens hem fet un bon embolic a la sortida, tot buscant el bus llançadora de la naviliera, entre nosaltres tres i un altre grup de dones, fins que hem trobat un matrimoni del vaixell que caminava molt segur, parada de síndries enllà, i que ens ha tret de dubtes. Sembla ser que tots els dies s´han mogut per la ciutat pel seu compte i ja en tenen experiència.

Hem sopat amb gana. La MA, que és molt finolis, sempre es deixa la meitat del menjar al plat. Jo l´he d´anar imitant per evitar que m´estiri les orelles i haver-li d´escoltar sempre la mateixa cançó: que si el sucre, que si la panxeta.

La fortalesa de Pere i Pau era força prescindible. El seu millor atractiu: gaudir amb la mirada la fi comuna de tots els tirans. També ens han mostrat la “porta de la mort” que és per on sortien els comdemnats a la pena capital cap a una de les moltes illes dels encontorns per a éssser executats. Els “desembristes”, que van comdemnar a mort, els van penjar a les muralles de la mateixa fortalesa, per allò de la diferència de classes.