ODA A L'ALEGRIA

Un relat de: joandemataro


I
Ara, que cada albada és un feliç despertar,
obro els ulls i se’m planta al davant el decorat d’un present cridaner.
I jo em reinvento a l’escenari de la llibertat
mentre baden bombolles de sabó que em regalen esclats d’emoció.

II
I només que vull riure, i ric per riure
sabent que amb mi rius , sense pretensions,
i junts ens embriaguem bevent–nos el goig,
sabent-nos orfes als límits de la llum i les ombres.
No m’importa el que resin els Llibres Sagrats
doncs em sé i m’accepto com a Fill de les Cendres.

III
Agafo embranzida, doncs, i em torno a enlairar amb ales guarides.
I em sento lleuger de nou quan noto el vent a la cara,
i, obrint la gola, em bec l’esperança a galet.
I a l’aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls enfosquits del mirall.

I només que vull riure… I ric per riure, sense pretensions.



Photobucket

Comentaris

  • I si Joan,[Ofensiu]
    free sound | 25-01-2012

    Cada dia una oda a l’alegria,
    Cada hora un bell regal,
    Cada minut un cor crescut,
    i de cada segon un poema pel món.
    Regalar un somriure,
    i una abraçada per viure.
    Feliç i lliure!!!
    Fins aviat i merci ;)

  • Gràcies Joan.[Ofensiu]
    free sound | 05-12-2011 | Valoració: 10

    I només vull riure...
    Riure per viure lliure.
    L'alegria que no ens falti,
    i els poemes sempre l'exalti...
    Gràcies company, de cor!!!

  • alegre, sí[Ofensiu]
    Endevina'm | 16-10-2011

    i encomanadís, fas sentir un palpitar novell d'alegria dins del pit en llegir-lo.

  • Em sento alegre amb tu ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-10-2011 | Valoració: 10

    Visca i sento dins meu el missatge d'aquesta oda.
    I sobretot això:
    "I només que vull riure, i ric per riure
    sabent que amb mi rius , sense pretensions,
    i junts ens embriaguem bevent–nos el goig,
    sabent-nos orfes als límits de la llum i les ombres."
    Jo també vull riure de tot i de tots, amb un riure respectuós.

  • Va directe a preferits!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-10-2011 | Valoració: 10

    Una magnifica i contagiosa oda, és tan bonic saber riure i gaudir dels petit i insignificants moments i a mes saber-los compartir!

    Reinventar-se
    Riure per riure
    Embriagar-se de goig
    Agafar embranzida
    Enlairar-se
    Beure's l'esperança
    Giravoltar sense rumb


    Has conjuminat, harmoniosament i amb ritme ascendent, unes acciones tan positives i plenes de vida que no hi ha d'haver mirall capaç de fer-nos sentir pors.

    Riure per riure, sense pretensions... potser sí que en tenies una de pretensió i no te'n has adonat.
    Sí, sí, has aconseguit fer-me riure, m'has contagiat!!

    FELICITATS I GRÀCIES Joan, pel poema i per la composició.

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • És un dels poemes teus...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 08-10-2011 | Valoració: 10

    ... que més m´ha agradat. Ja no et preguntaré mai més si va ser primer el poema o la fotografia. No creguis, no era una pregunta tonta. A les tres obres de titelles que he penjat a la xarxa, primer vaig pintar els decorats, sense cap idea prèvia, i després, com un riu que no s´atura em va venir l´argument. Ara mateix, acabada de penjar la darrera entrega, em posaré a pintar un decorat qualsevol, i esperaré a veure quina obra m´inspira. Potser costa de vreure, però, el meu cervell funciona així.
    Una abraçada, per fi una mica fresca.
    Jaume

Valoració mitja: 10