Crec que fa dies que qualcú va demanar per la presentació del llibre de Brumari

Veig que ningú ha piulat, encara que hi havia alguns relataires, pocs, surt del meu amagatall per dir que va ésser un èxit de pùblic, la sala Verdaguer de l'Ateneu estava estibada, no hi cabia ningú més. Va ésser una presentació devertida i el toc més emotiu va el va donar el net d'en Joan, quan va sentir que el seu padrí feia respecta a la Fina Brunet quan li donava medicines amb la bata blanca. El net va pegar un crit. Segur recordant quan el padrí li dona xarop i es posa la bata blanca. La família de Brumari va enveja. Tots són molt guapos i amables. En canvi els seus personatges et porten al límit. La meva vida familiar de parella està plena de personatges de pel.licula de terror i escric dolces beneitures la majoria de vegades. M'he embolicat de mala manera, només volia dir que en Brumari és una jove promesa de la literatura catalana i que si a tothom li agrada com a jo, una altra projecta jove frustada, arribarà lluny. És un bon escriptor
encara que no estigui entre los 40 principales de RC, que fa rialles a qualsevol persona amb dos dit de seny.