Gòlgota

Un relat de: gypsy

El Sol queia a plom un dia qualsevol en aquell indret sagrat per a la història, el Gòlgota, allà on moririen tres homes clavats a la creu. Un d'ells era Jesús el profeta, aquell que anomenaven el fill de déu. Els altres dos, eren uns pobres desgraciats condemnats pel delicte de robar.
El paisatge era voltat d'ordi que assenyalava l'estiu i el temps de la bonança, era difícil suportar la xafogor que feia suar a qualsevol ésser en moviment. Fins i tot els animals alentien el pas, respirant amb dificultat i jeien en qualsevol racó on s'hi pogués endevinar un rastre d'ombra fugissera.

Van clavar a Jesús en una creu de fusta i van reblar-hi els claus en mans i peus. Crucificat en vida. Els botxins van marxar a dinar, tot fent apostes sobre el temps que duraria aquell mal nascut aguantant el martiri.
Va trigar tres dies a morir, tres dies de calvari escrits al vent que li bufava a la cara i li anava arrencant la pell dels llavis i la poca fe que li restava.
Quan van haver comprovat que el "rei dels jueus" era mort, els algutzirs van deixar que el despengessin de la creu que ell mateix havia arrossegat. Creu, que va esdevenir llit de mort, doncs havia agombolat els seus óssos i havia acollit la seva sang fins el darrer sospir.

Maria, la seva mare es va acostar al cos immòbil del seu fill.
El va abraçar amb una tendresa infinita com si encara fos petit, el va acaronar amb les mans gastades pel temps i els ulls negats de llàgrimes. Jesús, amb les parpelles closes semblava adormit i el seu rostre dibuixava un somriure dissipat, mostrant amb suavitat el final del seu calvari.
De lluny estant, es veien dues figures, un home estès i una dona impotent convertida en plor inconsolable.
Una altra dona s'acostava amb pas lent, Maria Magdalena, també s'esfondrava en una tremolor convertida en ofec i rendició.

La vida, l'altra vida continuava, la remor quotidiana dels passos arrossegats per la calor insuportable, els lladrucs dels gossos, les injustícies, la llei de ferro, la manca de llibertat pels qui no accepten el que és establert i la seguretat absoluta que ningú més posaria en dubte el poder de l'autoritat.

Se'ls va escapar però, un petit detall, forjaren un màrtir que romandria intacte al llarg dels segles i ells escriurien la història com els assassins perennes d'un home innocent.




gypsy

Comentaris

  • Bona narració[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-05-2009

    sí, ja veig que és un tema que t'atrau, la vida d'aquest profeta, fill de Déu, com tots ho som, si no vaig errat, però ell tenia quelcom que ens falta als altres, per això era diferent, i per això la jerarquia el va prendre com exemple, i el va uilitzar i mitificar, d'aqui a uns segles serà això, un mite del passat, com ho son tants altres que la història ha anat arreconant. I tots els altres serem com estels en l'infinit que un dia varem apagar-se en el firmament.

    Bona recreació, però un dubte; va estar tres dies a la creu penjat? o ho he llegit malament això?

    Una abraçada

    Ferran

  • És interessantíssim...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 07-04-2008 | Valoració: 10

    ...revisar la història (sagrada, o no) de tant en tant. I millor encara si es fa des del punt de vista literari.

    Sobre la idea més important que he pogut extreure del teu relat, la del martiri, m'ha fet pensar en el que va dir Gandhi. Doncs afirmava que Jesús va ser el satyagrahi (revolucionari no-violent) perfecte, i que com a tal va portar la seva lluita fins a les darreres conseqüències, fins al sacrifici personal. Alliçonant i alliberant d'aquesta manera tant als oprimits com al seus opresors.

    I sembla tenir raó, perquè el seu missatge a perdurat 2000 anys. Llàstima que ho hagui fet d'una manera esbiaixada, a costa de posar-se de la banda dels poderosos i gràcies a derramar tanta sang. En definitiva contradient-se.

    És un plaer donar-li al coco amb cadascun dels teus relats.

    Una abraçada.

  • Flanagan | 05-10-2007

    Moltes gràcies pel comentari.
    És bo llegir una bona crítica d'algú tan ben valorada com tu:)

    Bé, he triat a l'atzar un dels teus relats per comentar. No em considero creient, però és un bon relat i molt ben escrit. Em quedo especialment amb dues coses: la primera, el penúltim paràgraf; la segona, una nova paraula per al meu vocabulari: reblar

    Una abraçada

  • L'autoritat era Roma, no el poble jueu[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 07-08-2007

    Aquí, com sempre amb aquest tema, se parteix d'un principi equivocat i injust. Qui varen crucificar Crits varen ésser els romans. Els jueus no tenien potestat per matar a ningú. Qui manava a Palestina era Roma. La crucificació era una pena romana pels lladres i delinqüents. Així com varen matar a Jesús moriren molts de jueus ajusticiats pels romans. D'acord que varen crear un màrtir. Però el càstig ha caigut damunt botxins errats. Jo sempre he cregut que Crits va ésser un revolucionari que lluitava en contra del poder de Roma. Aquí podia fer més por sentir que s'anomenava "Rey de los Judíos"? al poble que dominava al poble jueu. A la religió catòlica li va convenir convertir el poble jueu en un poble deïcida. Els ha ajudat a justificar molts de crims en nom de Crits.

  • Bona perspectiva, gypsy![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-08-2007 | Valoració: 10

    Per a qui va ser, la pitjor condemna? En efecte, el plantejament és interessant i diferent de tots els vistos, perquè allò de "perdoneu-los, Pare, que no saben el que es fan" no va servir perquè la història els concedís el perdó, precisament.

    I quants mals entesos, fòbies, persecucions i dolor ha causat, en el decurs d'aquests vint segles, aquest martiri! "Jueus, els qui van matar Crist", ha vibrat a la boca de molta gent fins fa quatre dies... i potser encara ara, ja veus!

    Gràcies per plantejar, sense embuts, la reflexió final d'aquest relat. I dic "gràcies" perquè aporta alguna cosa més a la ja coneguda història de la mort i passió de Crist.

    Una abraçada i... ja estàs a les portes dels 1000 comentaris! I amb un 9,9!!! Oiiii, me n'hauràs de donar la recepta! Enhorabona anticipada!!!

    V.

  • Ben cert[Ofensiu]
    Naiade | 24-07-2007 | Valoració: 10

    M'agrada molt com descrius un moment tan fort de la historia, els detalls ambientals que hi afegeixes, sembla tal mateix que ho puguis veure.
    La conclusió final certa i genial.

    Una forta abraçada

    Naiade

  • i la llança de "Longinos"[Ofensiu]
    joan-arcaic | 14-07-2007

    m'agrada la mitologia (sobretot la grega i la nórdica). la mitologia cristiana mai m'acabat de convencer (que dimonis fa el Dimoni governant l'infern i "càstigant als culpables"?¿ vull dir, si jo fos el dimoni, en teoria la maldat absoluta, faria un exercercit amb tots els homes dolents que anessin arribant a l'infern).
    tanmateix haig d'admetre que existeix una vessant que m'interesa força. la que lliga els nazis amb els objectes sagrats (com el sant calzé o la llança de "longinos"). deu ser per culpa d'en Hellboy..........

  • vols dir?[Ofensiu]
    lluisba | 14-07-2007

    si bé t'he de dir que m'ha agradat el text pel què fa a la descripció del paisatge (la calor, els lladrucs dels gossos...) també et dic que no m'agrada massa la conclusió. Òbviament la crucifixió és un acte de crueltat per part del poder, un crim d'estat i un abús de força. Ara bé... no és paradoxal que en nom d'aquell crucificat s'hagi aplicat tantes vegades la pena de mort? Vols dir que la humanitat n'ha tret res de bo? Està clar que van crear un símbol (tot i que des del punt de vista del rigor històric no està tan clar) però... un símbol de què? Crec que el problema és l'ambigüitat: si bé per a alguns, Crist és un model de bondat i d'amor als altres, no podem oblidar: el Vaticà, la inquisició, el lligam església-poder, les postures polítiques de l'església oficial, la missogínia malaltissa del catolicisme... Tot això també existeix emparant-se en el mateix símbol, i ben pocs favors ha fet a la humanitat. Jo no gosaria dir el que tu dius al final. Un màrtir? Un màrtir en nom del qual s'ha martiritzat a milers de persones? Sóc partidari d'una visió més crítica. De fet, hi ha un detall que tu mateixa esmentes: els dos lladres crucificats al seu costat. Què volen dir?

  • la llum[Ofensiu]
    jaumesb | 25-06-2007 | Valoració: 10

    venç les tenebres

    passem de la norma

    a l'amor

  • no faig[Ofensiu]
    ANEROL | 23-06-2007 | Valoració: 10

    cap comentari; simplement m'agrada com escrius

  • Màrtirs[Ofensiu]
    Avet_blau | 23-06-2007 | Valoració: 10

    Sempre hi ha hagut màrtirs
    per les idees, per accions, per ideals ...

    en aquella època era molt revolucionari dir:
    benaventurats els pobres ,
    els que passen fam...
    o dir: deixa-ho tot i segueix-me.
    el mon sempre ha segut materialista
    va inclòs en la misèria humana .

    Avui dia continua havent-hi màrtirs
    en països llunyans, d' incògnit,
    ajudant i donant la vida a canvi de res

    Avet_blau

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449289 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu