Parèntesi

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

És una cançó antiga,
banal, més pròpia de
cabaret que de poètics,
vibrants o càlids concerts
-on hi planen veus de somni-.
No n'entenc ni un borrall,
de la lletra -tampoc no
vull escarrassar-m'hi-. Sé,
però, que la taral·lejo,
que m'injecta bon humor
i em fa somriure. És enèrgica,
divertida, fresca i rítmica.
És música contagiosa
que cicatritza clivelles,
infectades de rutina,
amb una dosi balsàmica
de plaent frivolitat.

Comentaris

  • Infringir curiositat[Ofensiu]
    Daniderch | 12-01-2009

    No sé si aquestes alçades seria indiscret preguntar-te el títol de la cançó... Inevitable sentir curiositat.

  • Confesso[Ofensiu]
    franz appa | 11-06-2008

    He arribat a aaquest poema des del teu comentari a Cleopatra sobre el comentari que t'ha fet a aquest mateix poema.
    Divertit, sí, banal, gens.
    De vegades cal reocrdar que fins les músiques aparentment senzilles amaguen segles de saviesa destil·lats. És l'herència de l'espècie cultural per excel·lència, l'home -i la dona (sobretot la dona, si se'm permet una broma ... no gens irònica)-.
    Salutacions,
    franz

  • cert, una cançó et fa sentir especial[Ofensiu]
    Lèvingir | 05-06-2008 | Valoració: 10

    en moments puntuals

    Lèvingir

  • El parèntesi[Ofensiu]
    joanalvol | 05-06-2008 | Valoració: 10

    és aquest espai que apareix semblant al buit i que és ple de melodia i música.
    La Teresa i jo mateix, encara estem recordant la Megatrobada, un espai on el temps es va perdre entre parèntesis.

    Una forta abraçada i de la Teresa també
    Joanalvol

  • L'esdrúixola que em captiva[Ofensiu]
    deòmises | 06-05-2008 | Valoració: 10

    m'ha portat a llegir-lo dos cops. Ahir, sense temps per a comentar-te, i avui.

    Així doncs, he fet dos parèntesis que sempre són necessaris. En la vida, en l'escriptura... En qualsevol activitat que fem. I són bons per a airejar, sentir que es renoven les idees.

    Bona tarda i gràcies pels teus versos refrescants, d.

  • bàlsam[Ofensiu]
    manel | 03-10-2007

    El parèntesi en el mateix poema. Els versos com a origen de la dosi balsàmica i la plaent frivolitat amb que meravellosament el tanques. No cal anar-hi a buscar res més (tampoc no vull escarrassar-m'hi). Deliciós.

    Salut,
    manel

  • Qui canta...[Ofensiu]
    onatge | 28-09-2007 | Valoració: 10

    els seus mals espanta... Segurament que tu no en tens de mals. M'ha agradat el poema.

    Ahir dia 26 de setembre vaig anar a dormir més tarda de la una de la matinada, per escoltar-te per ràdio IB3..., tot va venir d'una cosulta de la gypsy al fòrum, i ja va estar...
    Em va agradar molt tot el que vàres dir. Salut i sort.

    Et donc les gràcies pel teu comentari, malgrat que m'hauria agradat més no haver tingut el motiu per escriure'l. Gràcies.)

    salut, onatge.

  • Petit Poirot[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-09-2007

    he acabat de llegir el teu llibre, per davall la taula del despatx, són coses que passen quan una novel.la interessa. De totes maneres nin, la meva principal sospitosa ha estat l'assassina, lo de la rapinyada a la galta era tot una pista, podia ésser per "despistar" al personal, però a jo no m'ha enganyat, massa anys de conviure amb assassins i amb Miss Marple. La V de Victor i la Vicens és casualitat o ho haurem d'investigar?
    Si un dia convides a la tieta a sopar t'explicarà tot lo que vulguis de Sa Dragonera. Saps m'he sentit una mica indentificada amb un dels teus personatges, endevines quin? no hi ha que pensar massa.

  • Llibre | 27-09-2007 | Valoració: 10

    Mira... m'ha sobtat, tu! M'ha sobtat aquesta poema per la seva aparent senzillesa. Pel lèxic, per la construcció...

    La veu poètica es deixa dur per una música, una cançó que, dit d'una manera ràpida i potser poc apropiada, ni li va ni li ve. Però que en aquell momet és allò, precisament allò que necessita per esbargir la boira de la seva monotonia.

    I aquesta és una idea que em resulta plaent de mostrar, perquè moltes vegades ens trobem còmodes amb coses (músiques, imatges, pel·lícules...) que no pertanyen potser al nostre referent més habitual.

    Res... que m'ha agradat.

    LLIBRE

  • La presentació...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-09-2007 | Valoració: 10

    ...va estar molt bé i jo estava al teu costat esquerra.

    Un Sanfruitosenc.

  • Música contagiosa[Ofensiu]
    Anagnost | 20-09-2007 | Valoració: 10

    Crec que a tots ens passa, això, amb alguna cançó. A mi m'ocorre amb "J'attendrai", una vella melodia francesa, mil vegades versionada, que no sé si em posa de bon humor quan em ve al cap, o si em ve al cap quan estic de bon humor.
    Ho has dit molt bé.

  • VISCA LA MÚSICA I LES CANÇONS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-09-2007 | Valoració: 8

    un dia buscant una estoneta d'entreteniment vaig trobar en una carpeta de la meva filla música de grups catalans i m'ho passo d'allò més bé escoltant-la, a mi m'agrada entendre la lletra i encara en gaudeixo més. Rep una salutació.

  • Si del que estàs...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-09-2007 | Valoració: 10

    ...parlant és de la novel·la, et diré que sí, no és un concert com un poema o la poesia però diu o té la possibilitat de dir moltes coses alhora que fa la tasca que fa el cinema, la de distraure'ns, jo sincerament crec que no morirà, segur que els filòsofs clàssics o els grans autors francesos del segle XIX o la televisió actual no seria el mateix sense ella, jo ho crec de veritat. No és un concert com ho pot ser les obres de Schubert o el Faust de Göethe però sempre tindrà el seu espai, és com un concert de bandes, més prosaic però també vàlid.

  • gypsy | 18-09-2007 | Valoració: 10

    és genial, treure-li transcendència als significats, a la profunditat primera de les coses i si no la copsem, realment importa?, segurament no, tant sols la sensació, l'emoció que ens injecta, com molt bé expresses.

    Un petó molt gran!
    Un plaer llegir-te escriptoràs!

  • Amb quina senzillesa...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-09-2007 | Valoració: 10

    ets capaç de descriure i de fer-nos reviure un moment així! I com en gaudim quan ens passa, oi? La música crec que té això, la capacitat en sí mateixa d'aconseguir fins i que variem el nostre estat d'ànim i, per uns moments, ens deixem portar per la melodia engrescadora que se'ns encomana. N'hi ha d'altres, també on és capaç d'acompanyar-nos i plorar amb nosaltres.
    Com sempre, un plaer llegir-te un poema que ens aporta molt més del que pretenies. No només ens ho expliques sinò que ens ho fas viure a través del record.
    Una abraçada molt gran Vicenç, i moltissimes gràcies per ser tant generós i entranyable en els teus comentaris, que sempre llegeixo amb molta il.lusió.

  • Parèntesi deliciós i essencial[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-09-2007 | Valoració: 10

    MMM! Quin deliciós parèntesi, aquell que ens permet en mig de la jornada atrafegada, del dia planejat amb anterioritat i minuciosament, dels sorolls i les imatges quotidianes, trencant tot el previst i previsible, recobrar un record grat... o descobrir una visió divertida... o recuperar el so d'una melodia que ens omple "de plaent frivolitat"!

    Sembla poca cosa així a primer cop de vista i de fet el teu vers és breu, com si aquests moments no fossin tampoc una raó massa important per a dedicar-les massa espai escrit... però, en realitat, són essencials "aquests breus moments en què ja no importa el demés: una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat..." ( aquesta frase no és meva, però em va agradar tant que la tinc inclosa a la meva biografia! ).
    Essencials, et deia, perquè són autèntics regals de la vida aquests instants especials, impensats, polissons dins el dia a dia, que ens permeten cicatritzar clivelles infectades de rutina.
    Són, en aquest sentit, igual que el teu poema: lleus, frescs, fugissers i encisadors.

    Com sempre, ha estat un pler passar a llegir-te.

    Com cada cop després de fer-ho, t'envio una abraçada igual però diferent, ja que avui aquesta que va cap a tu té ritme i compàs de cançó antiga i, com ella, s'aferra ben fort a pesar de tot el que portem entre mans,
    Unaquimera

  • Jo tampoc [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-09-2007 | Valoració: 10

    entenc ni un borrall, però també taral·lejo.... m'ha agradat.

  • No ho entenem, però...[Ofensiu]
    ciosauri | 09-09-2007

    A vegades una música, un quadre, un text provoca la nostra reacció. I no ho entenem del tot, i no sabem quins ressorts toca, però és així. Deu ser cosa de l'art, no?

  • Records[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 06-09-2007 | Valoració: 10

    que ens evoquen més records de temps dolços i enyorats. Poema natural com la mateixa vida.
    Salut!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: