Detall intervenció

RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...

Intervenció de: Annalls | 05-03-2015

Verge santa !! Les presses ni s'enten el que dic... en fi tu sí...ho desxifraras !


Respostes

  • Ai mena !!!
    Annalls | 05/03/2015 a les 13:26
    El camí veers l'espiritualitt es mol faxuc !! S'ha d'estprepaat per patir i mlt tot al contrari del que hauria de ser, potser pq caminen a l'inversa... no tinc temps per extendre-me més guapa... la lluna en un cove em refereixo a la revista potser ho haure d'acaliri
    Rep molts de petons idesitjos maços!!!
  • RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
    Annalls | 05/03/2015 a les 13:27
    Verge santa !! Les presses ni s'enten el que dic... en fi tu sí...ho desxifraras !
    • RE: RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
      Mena Guiga | 05/03/2015 a les 23:42
      Annalls, 'La lluna en un cove' és, també, un conte d'un nen consentit que la volia i que una gata de carrer, la Gur, filla d'una gata tigrada de circ, amb l'ajuda de la gata de cal nen -burgeset-, una felina apelfada amb llacet i musculatura dilatada, ho fan possible. Això sí, unes quantes peripècies. No et diré quines, que fa de bon llegir (no, no és un conte meu) i està molt ben il·lustrat amb la santa paciència, si no recordo malament, d'anar ratllant (plumilla?) i potser algun toc d'aquarel·la, mínim. Només et diré que la lluna és lliure i ningú l'ha de voler posseir. :-D


      Mena
  • RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
    Rubba Bertanero | 05/03/2015 a les 16:48
    Aquesta frase és de Joan Bombeta i Poquesllums. Ara amb la tecnologia led les bombetes tradicionals han quedat quasi en desús.

    Conclussió: Per molt que t´il-luminis o t´il.luminin, sempre arribarà algú que et traurà llum, i et passarà a la foscor....i a la foscor ("todos los perros son pardos").
    • RE: RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
      Mena Guiga | 05/03/2015 a les 18:42
      Ningú treu llum a ningú si el segon ningú no vol i és algú, penso jo.
      Tots tenim llum pròpia, sense leds ni lads ni luds, està a dins i supera les piles duracèliques. Ja dec estar canviant el camí del tema encetat, però a vegades les bifurcacions apareixen, i noves preguntes. O sigui, que seria:
      Si algú se sent il·luminat, que no cal dir-ho a al centre de salut mental de pet, segurament per alguna cosa important, essencial i intuïtiva serà. Cosa seva. Si algú sent que l'il·luminen, deu ser que li cal ajuda de sers no superiors però si en aquell tram per alguna raó. No costa gaire deixar lots o espelmes o una caixa de mistos, tots n'hem necessitat i en necessitarem (segueixo pensant, que no demano compartició) . I si passar a la foscor ho fa un altre que algú hi passi, refotuda cosa! Així doncs, la pregunta, que ja no sé on para (s'haurà obscurit o estarà nodrint-se solar i lumínicament en alguna terrasseta?)...doncs, tu, que no em ve!
      Acabaria repetint la frase del començament:
      Ningú treu llum a ningú si el segon ningú no vol i es algú.

      I si li fan, analitzar el perquè, que a vegades hi ha raons de pes i no cal tanta lluminària. Però, vaja, que el que ve de fora no ha d'afectar tant al que hi ha a dins. I no parlo trendy-alternatiu, sinó pel que crec, crec, crec, igual igualito que el cruixir de chips (xips no) de xurreria com Déu mana.

      Un atabalament, en definitiva.


      Mena
  • RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
    Rubba Bertanero | 05/03/2015 a les 19:20
    Potser, i només potser, el que vol dir és que un ha de saber trobar la llum quan és a la foscor. Llavors, si posat pel cas, la foscor fos un problema, quant hi ets dins tens més clar la llum que has d´aplicar per fer desaparèixer la foscor, mentre que si apliques la llum desde fora, mai sabràs exactament si estàs aplicant la quantitat de llum necessaria per difuminar la foscor.

    Quan vas a la muntanya, és bo estar una estona acostumant-te a la foscor, prevenir està bé però estar permanentment en alerta, potser et fa més boig encar
  • RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
    Mena Guiga | 05/03/2015 a les 23:34
    Fantasiejar no és real (per més realitats i dimensions que existeixin en l'incommensurable inexplorat desconegut etcètera etcètera) i, per tant, la llum no ho seria, tampoc. Seria com de conte de criatures petites o de criatures grandetes taral·liroletes sense un criteri exagerat. Pel que vaig llegir/entendre a l'article d'on he extret la cita, s'estila aquesta 'rapidesa il·luminativa' i, no, no és això. Quan la 'autèntica' -diguéssim- és a còpia de voler trobar-la amb consciència i paciència (aquí m'han ben mort). Una llum que, per nassos, convio amb l'ombra (contraris i complementaris) i que si ve des de fora és aliena, que pot ajudar, posa-li 'salvar' (calcem-nos!), però em torno a desviar. Es tracta de saber-se la pròpia llum (comprar ulleres especials per a incandescències inesperades serà un nou màrketing per qui es creu la llum fantasiejant, opció justeta -segueixo opinant- tot i que...encara donaré idees per a fer quartos) i, diu la cita, que per aconseguir-ho, cal saber-se la foscor. O sigui: entendre la suma que conforma a cadascú (una calculadora, si us plau). I tanco tema, que jo no sóc una persona massa lògica, amb la qual cosa les filosofades es tornen monòlegs ni de guingueta (segons com).

    Mena
  • RE: I per si algú vol comentar aquesta cita...
    aleshores | 06/03/2015 a les 09:05
    Aquell que viu en la llum no te ni remota idea de la foscor; només el que ha viscut la foscor és capaç d'entendre el gaudi de la llum i el dolor de la seva absència.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: