Caterina Albert

Doncs bé. Ja Ja m'he llegit la biografia de Caterina Albert o Víctor Català.
Fou una dona molt bona literaria en el seu temps. Fou una persona autodidacta i m'ha impressionat tot el que ha escrit, quan era el seu temps.
És impressionant com explica tot el seu transcurs literari. Encara que no he llegit cap obra seua, però almenys he llegit la biografia.
Per ara no en puc comprar-me cap obra d'aquesta autora, per qüestions econòmiques.
Gràcies per la teua companyia i amistat virtual.
I quan vulgues ja em llegiràs alguna cosa meua.
Una salutació...
Perla de vellut

Concís però bellíssim homenatge a aquesta gran escriptora, Annals, els teus versos reflecteixen perfectament la fascinació que et produeix la seva vida i la seva capacitat literària. Jo des que vaig llegir-li "Solitud", fa molts anys, també vaig convertir-me en una gran admiradora del seu talent.
No saps, benvolguda companya de Relats, com agraeixo les paraules del teu comentari. Només puc dir-te que m'has regalat felicitat.

Moltes gràcies,

Pilar .

Bé, doncs no conec a aquest tal Victor Català... o Caterina Albert. Doncs no sempre es pot llegir a tots els que escriuen en català. Així que no ho sabia que era un gran escriptor. Gràcies per la bona informació sobre aquest literari.
A vore si algun dia puc comprar un llibre d'aquest autor.
Salutacions
Perla de vellut

Era jo ben jovenet quan vaig llegir Solitud, la seva obra magna. És per això que valoro molt que amb aquest concís poema teu la treguis de l'oblit i remarquis els seus trets diferèncials. Aprofito per afegir un bocí de la seva biografia que és molt interessant conèixer, heus-l ací:
"Des d´aleshores s´ha escrit molt i s´ha comparat l´Albert amb Karr, Monserdà, Pardo Bazán, Woolf i altres escriptores de nivell internacional. Josep Pujol, confrontant-la amb Marguerite Yourcenar, fa un parell d´anys recordà que l´escriptora belga va introduir el te­ma homosexual a la seva primera no­vel·la, Alexis o el tractat de l´inútil combat (1929). I escriu: «Entretant, pionera, Caterina Albert ja havia introduït la primera lesbiana en la literatura catalana, en el conte Carnestoltes, dins de Caires vius (1907)», un dels contes traduïts a l´alemany, afegeixo. Certament la marquesa d´Artigues, «verge vella que no ha après d´estimar en sa joventut», paralítica emocional­ment i física, classista i feble, enamorada de la seva criada Glòria fins al punt que «li era necessària sobre la terra», s´ho confessa quan durant la nit de Carnestoltes, ja sense màscares, la perd i té «l´evidència terrorífica... del qui ha deixat de creure». I segueix Pujol: «Caterina Albert [...] era també experta en màscares, de manera que no sabrem gaire què hi va haver darrera aquella soltera discreta, envoltada d´amigues, sempre disposada a disfressar-se de càndida pagesa o d´aprenent d´escriptora de diumenge. Sabem que Yourcenar va dur una vi­da matrimonial amb la nord-americana Grace Fricks, però poc després de la seva mort va perdre el cap pel jove Jerry Wilson». De la Caterina Albert, per ara, en sabem força menys...

Si era Caterina... i es deia Víctor Català, és que fou molt intel.ligent.
Molt bo.
Una abraçada.
Perla de vellut