QUAN EL POT DE CAFÈ ET MIRA AMB ULLS ASSASSINS, tot i que el dia abans l’has rentat amb aigua calenta i sabó.

I és que clar, et diuen que cal fregar fort i tu li has passat la mà i ja no recordes la potència en què ho has fet, tenies una dotzena de caixes plenes de productes a terra, ocupant tota la cuina -coses de comprar digital i haver d’esperar deu dies a què t’ho portin i que tampoc saps si et portaran la comanda completa o la meitat per exhauriment de material, i demanes això i també allò per si de cas ... i sí, l’han portat completa- i estaves baldada, amb l’esquena adolorida d’ajupir-te perquè la pica és més baixa que tu, i arriba un moment en què no saps el que et fas.
Ja n’arriba a ser de complicada aquesta tasca! Cal tenir mil ulls i mans per no cometre cap error que podria ser letal.
Et truca el repartidor i surts, camines uns metres fins al portal i li dius que t’ho deixi a l'altre cantó, et mira un xic estranyat -com s’ho farà aquesta bona dona per portar-ho tot cap a dins? Ja té una edat i algunes caixes pesen!-
De cop entres en pànic... portes les sabatilles d’anar per casa, com t’ho fas per trepitjar la zona 0? Et descalces? I si s’infecta el mitjó?
Vas a buscar un altre calçat -el d’anar a fora-, et treus les sabatilles i te’ls poses just a la línia al mig del portal, prems com pots les caixes cap a dins -aiiiii les lumbars!- pantaixes però els productes congelats i de nevera els has d’entrar, fent un darrer esforç agafes les caixes corresponents i les entres a casa i... cagumtot, no t’has canviat les sabates!!!!!
Un cop tot dins i després d’haver fregat el passadís, haver-te canviat la roba perquè una caixa malparida t’ha fregat, descansat unes hores després d’haver solucionat el tema dels refrigerats amb les mans vermelles de l’aigua quasi bullent i tant refrec, comença el mal són...
Les caixes s’estaran dies al terra de la cuina fins que de mica en mica aconsegueixis anar netejant , canviant d'envàs i el que calgui, sense estar mai segura de si ho has fet bé, canviant pijames per si el producte que accidentalment t’ha tocat estigués infectat, comences a fer-te més i més preguntes com ara:
A) Les caixes o bosses en cas d'estar infectades... pot el cocovirus saltar* i infectar altres llocs?
B) Segur que has fregat bé? Diries que no, que les mans sí però els productes... a més alguns no suporten gaire fregament...
C) Quin dia ho van portar? Dimarts o era dijous? La càrrega viral en cas de ser-hi ja deu haver baixat? Desaparegut?
D) L’aixeta, i la maneta després de cada rentada ja els has desinfectat? Almenys un cop sí, recordes bé la sensació de torbació que et va agafar netejant l’aixeta, fins i tot la teva filla et va fer conyeta...

Epíleg


Aiiixxx que un esquitx ha anat al plat que s’estava eixugant, au renta el plat, renta les mans i aiiiiix el pot del gel, el dosificador el dec haver infectat i toooorna a començar... No em penso tornar a rentar les mans mai més després d’això.

*Encara no sabia com es comportaven els virus, ara ja en sóc experta!