LES TRES GRÀCIES.

Estimat Nil,
En comentar el meu relat "la mare"", m'has ensenyat aquest relat teu, que sembla una pintura. Molt ric en detalls i amb un lèxic magnífic, m'ha agradat moltíssim. S"ha de tenir molt ofici per escriure un relat com aquest. Et felicito.

Hola Nil,

Primer de tot donar-te les gràcies per comentar-me.
I ara t'he de dir que no el podia fer més llarg, perquè un haiku és així 5-7-5 o en català també s'admet 4-6-4.

Anna

Hola Güell, el mateix cognom que una rebesàvia meva... Em fa molt content que que aquest poema sigui del teu grat. A banda de poemes homoeròtics, al començant, els primers són de temes que potser també t'ha agradaran... Veig que encara no n'has publicat cap..., animat!, Bona noi Ness, sí, aquest retrata poèticament aquella vella i coneguda olor, com deia un serial escrit per en Jornet. A totes dues, salut! Nil.

"La gran, cintureta amb corbesa de rellotge d'arena"... Oh! No l'havia llegit i m'ha agradat. Que gran aquesta descripció! El record de les tertúlies dels grans al peu del carrer, sense pressa... Realment un retrat del passat que es palpa en aquests versos.

Hola, soc nova per aqui, i senzillament el teu relat m'ha atrapat. Gràcies
laGüell

Brillant descripció. Ho he pogut imaginar tot com si ho tingués davant. Gràcies per passar-te sempre. M'ha agradat molt.

Salutacions

Hola brins!. Em plau que t'agradi aquest poema... em dius que ets filla única, "Fogassa sencera! com deia la meva iaia... Bé, allò important és que a través d'aquest hagis pogut sentir dins teu el caliu que transmet. Al capdavall, marxem sols com hi venim...Estic segur que, espiritualment, tens un gran estol d'àngels amics que et fan companyia. Salut, Nil.

Hola, Nil,
En començar a llegir aquest relat, ja he intuït que m'agradaria i no m'he equivocat.He pogut tornar a admirar el teu acurat vocabulari i la teva mestria alhora de desgranar un record.
A mi, malauradament, el que expliques no m'ha pogut portar a la memòria cap instant semblant, era filla única i, a més, no tenia ties ni oncles, però gràcies a les teves paraules he pogut sentir perfectament un moment de caliu.
Crec que has comentat fa poc que els últims relats publicats han coincidit a parlar dels colors... No t'estranyi, Nil, la convocatòria d'ARC d'aquest mes demana aquest tema.
Una abraçada,

brins

M'agrada aquest relat que emmarca una trobada de dones d'altres temps, que segur que es silenciaven i quedarien ocultes si tu o algun d'altre decidit, les haguessin recuperat de l'oblit.

Tres germanes que es retroben, observades pel fill d'una d'elles. Escenes familiars descrites des del punt de vista del noi que no dubta ni un instant a valorar sa mare com la millor de "Les tres gràcies". Intimisme i sensualitat van de la mà. Tot plegat amanit d'un lirisme exquisit.

Gràcies Kefas pel teu comentari... La veritat és que jo quan en llegeixo un, no solament em fixo en el que hi diu, sinó també en com ho diu. Per què sé veure i apreciar quan el que fa el comentari aboca tota la seva creativitat literària. Nil

Aquest oli costumista, i dic oli perquè està ben amanit amb l’avinent vocabulari de coensuetud, em recorda el pretèrit hàbit de prendre la fresca amb cadires de boga que practicàvem en avials temps. Les dones, eixarrancades amb el respatller de la cadira enquadrant la pitrera, oferien una suggeridora imatge de tons sicaliptics que els marits guaitaven de reüll i, potser, guardaven fresca en la memòria per regurgitar-la una estona després en el tàlem.

Gràcies Aurora! Aquest poema meu ve a ésser una mena d'homenatge a les dones, siguin formoses o no... Per què el que és evident que totes en essència us trobeu molt confortables i segures entre les del vostre sexe. Ah! en breu publicaré un nou poema que promet ésser força exòtic, Una abraçada, Nil.

Recordo perfectament aquest poema que, segons dius, havies perdut en la lleixa dels llibres. Aquesta escena familiar em ve a la memòria, especialment perquè conec la fisonomia de la teva mare, la més guapa de les tres germanes. Les dones, especialment si són molt amigues o de la família, sempre gaudeixen recordant els seus temps de joventut quan eren fresques com a roselles.

No cal dir que el teu vocabulari sempre impressiona per la manera acurada com el fas anar, com el combines, com l'acarones. No et deixes anar a raig, com faig jo, que només escric allò que em passa pel cap, sense analitzar ni rumiar si hi ha una manera millor de dir les coses. Vés què hi farem, no tinc la teva paciència.

Benvolgut Sebastià,
El teu comentari m'honora i alhora em grafítica, atès el que em dius, tot l'esforç que esmerço en l'execució dels meus poemes. Per què tot i que sóc una persona que ni té ni ha valgut per a estudiar, i comptar síl·labes em suposaria un garbuix mental.... Sempre procuro lliurar-me d'ànima als meus estimats relataires i lectors. Tostemps m'esforço en que les meves poesies de caire homoeròtic destil·lin bellesa i credibilitat, i sobretot que defugin, tractant el tema tracto, de la vulgaritat, la barroeria i el mal gust! Una abraçada molt amical, Nil.

Benvolgut Nil,
Si no fos perquè és marca de la casa, em torna a sorprendre el sentit natural del ritme que aconsegueixes en els teus poemes. Sé que és un do que tens, però, alhora, també demostra un esforç i una voluntat constant per trobar cada paraula i cada forma exacta.
Amb tot això, amb aquesta combinació de talent, creativitat i esforç, atorgues als teus poemes un aire clàssic. Rellegia la selecció de poemes teus amb què comences la teva presentació, i tenen una profunditat i una gràcia que els hauria de fer figurar en qualsevol antologia. I tot i que passes de la mètrica, l'efecte rítmic va molt més enllà del que aconseguim els qui ens dediquem a escriure comptant síl·labes i veient on han de caure els accents.
Aquestes tres gràcies ens presenten un altre registre de la teva poesia. Has passat de la voluntat trencadora a la poesia esteticista i sense perdre cap punt de gràcia.
Com sempre, felicitats!

Gràcies pel teu amable comentari: El trec el barret i pel teu aplaudiment cap al meu poema: Tronada de lletres. M'has emocionat, gràcies mil...
Perla de vellut

Com sempre una magnífica descripció d'un moment íntim de les tres germanes. No l'havia llegit. M'ha agradat molt.

Abraçada

Jo he observat que les dones quan esteu soles voleu! El vostre món és difícil que ho entenguem els homes i si de cas una minoria molt minoria... La vostra sensibilitat, estètica i forma de veure el món és del tot diferent. Conec molts homes que van de "machitos" , i que quan miren una dona només hi veuen la satisfacció sexual que els hi pot donar. Jo crec que la dona, llevat d'una minoria de libidinoses, són més sensuals que sexuals... emotives que físiques... També diré que està sorgint un nou home, més compatible amb la feminitat de les dones. Nil.

M’encanta que, per una vegada, siguin els homes els que parlen de les seves coses. Que siguin les dones les que s’esplaien en la bellesa dels cossos joves. És clar que les Gràcies no saben que són dones, només els nens, els poetes i altres monstres tenen la sort d’endevinar-lo mentre les contemplen.


Una abraçada

Pinya de rosa

Uns versos marevellisis. Et veig mira les a les tres a un canto. Quins descripció mes bonica. M’ agrada molt com escrius.
Merces per lkegirne, crec que has dit la cosa nes bonica que mai ningú ha dit sobre mi. Eternament agraida

excels.Tan Mundà però tan fragil.mercès

Llegeixo el poema i, en acabar, tinc una sensació d'abundor d'allò més agradable. Abundància de cossos, d'olors, de colors, de records... I el torno a llegir, i em torna a despertar els sentits. Això és senyal inequívoc del mestratge d'en Nil. Enhorabona!

Els nens són com els vells, perceben moltes coses... No sóc persona de pensar gaire en el passat, però si m'hi fico hi puc repescar situacions i experiències viscudes. Més d'un en llegir la meva poesia, majoritàriament homoeròtica, pensarà que tot el dia estic saltant marges!, cosa que no és cert, malgrat que en aquest aspecte he experimentat molt i encara... Ara el meu objectiu és, a través de la poesia, contar totes aquestes sensacions per tal de que tothom pugui gaudir-ne i sobretot conèixer altres formes de sensir la sensualitar. Portar-ho a cap és una feina de molta dedicació, una gimnàstica mental i també un aprenentatge i domini d'aquesta llengua nostra tant rica en recursos lingüístics. Jo crec que el tema homoeròtic, en català, no s'ha tocat gaire i tampoc hi ha cap figura que sobresurti, llevat d'un tal Jaime Gil de Biedma y Alba, nascut a Catalunya, però d'expressió castellana. Jo ja porto 53 poemes i el meu objectiu és anant fent fins arribar, podè, als cent i després Déu dirà...Gràcies a tots vosaltres apreciats lectors de R.C. Aprofito per a recomanar-vos els bellíssims poemes d'en Konstandinos Kavafis i de l'italià Sandro Penna en traducció al català per en Josep Piera.

El primer que m'ha vingut al cap es que aquesta poesia em sonava, com si ja l'hagués llegit, escrita per tu, naturalment; sort que he vist la teva explicació.

Un vocabulari molt acurat; una descripció molt emotiva de la intimitat familiar vista des dels ulls d'un nen; una cosa que jo mai m'atreviria a escriure (tampoc en sabria).

Sí, tu les miraves amb ulls desperts. Una descripció tan exaustiva i precisa on les tres gràcies, són ta mare i les teues ties, on les veus amb una mirada suau i senzilla. Així observes que la més bonica és ta mare. Però la contraposició de ton pare i els oncles estan fent-se un café. I com és possible que hages fet aquesta fotografia de les tres gràcies? ja que tenies onze anys... És molt dolça la situació i molt descriptiva.

Perla de vellut

Mercès a totes dues! Aquest poema el vaig publicar fa ben bé un parell d'anys, però se m'esborrà, sort que el tenia escrit en una llibreteta, ara procuro fer-ho amb tots! El poema, llavors tenia una introducció preciosa!, però s'ha perdut... reeditar de bell nou el poema m'ha permès fer algun o altre ajustament de paraules. On abans havia ficat "Flor de tarongina", ara hi poso "flor de nafa" i així evitar una semblança semàntica amb el mot taronjaire. Qui no es consola és perquè no vol, Nil.

Quina escena més dolça de quotidianitat, talment com una flor de tarongina ;)
Gràcies pel teu comentari al meu relat Joc brut, sempre tan afalagador Nil, una abraçada.
Ens llegim :)

Sembla que les vegi. Bonica,escena costumista, gràcies.