El mar

Un relat de: kefas
El mar

He conegut el mar
A dins hi neixen mil rius
Cada riu té mil afluents
que dilueixen els confins
Pujen a la platja
s'enfilen per les gorges
on només hi pot passar
un filet d'aigua fresca
Avui una riera calma
que venia del mar
ha entrat a la meva habitació
i s'ha ficat al llit
Portava el perfum del lilar
i els colors de les flors del món
la dolçor de tots els aires
i la salabror de la pena
de les aigues tancades
S'ha passejat pels meus llavis
on ha deixat el perfum de l'eternitat
i la convicció de que per estar a tot arreu
no cal anar enlloc.

Comentaris

  • Plàcid[Ofensiu]
    Boris | 13-05-2020 | Valoració: 9

    Gràcies per evocar una bella imatge amb aquest poema. És especialment potent quan fa tant temps que no el tinc a prop.

    I gràcies pels teus comentaris. Una abraçada.

  • La eternitat del mar[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-05-2020 | Valoració: 10

    Afable i dolça descripció del mar, on va coneixent tots els racons que vessen amb diligència del despertar dels teus sentits. M'ha encant llegir-ho.
    Els versos "s'ha passejat pels meus llavis
    on ha deixat el perfum de l'eternitat", m'han agradat molt i estan molt originals.
    Saluts. PERLA DE VELLUT

  • millor la poesia que la intempèrie[Ofensiu]
    Atlantis | 05-05-2020

    M’agrada molt l’enfoc del poema. És el mar qui ve a tu, d’on neixen els rius i els rierols i t’acarona els llavis. Sembla que els dos estem buscant Jo torno per saber que el meu horitzó és l’únic que tinc i tu esperes el mar que se t’apropa. Potser tot en la vida i en la poesia es tracta de buscar . Sí ,potser no cal anar enlloc, perquè tot està en nosaltres.

    La poesia és la casa de Misericòrdia , com diu Margarit. Pitjor és la intempèrie.

    Gràcies per passar pel poema i per semblar-me que connectem en les paraules.

    Cuida’t i una abraçada.

  • Frases[Ofensiu]
    Ningú | 02-05-2020 | Valoració: 7

    M'ha agradat sobretot la última frase...hi ha tanta veritat.

  • Manobre[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-05-2020

    Em declaro manobre del Conde-Duque de Olivares. Una poesia molt bonica, on totes les coses van a l'inrevés. Molta sensualitat, colors, olors, gustos, que va a parar a una unió amb l'univers sencer. M'ha agradat molt.

  • Enveja podrida[Ofensiu]
    kefas | 01-05-2020

    Montseblanc, em tens enveja perquè a mi els manobres del Conde Duque de Olivares em llegeixen el poema mil vegades cada dia i a tu, no.

  • Temps de sal i aigua[Ofensiu]
    Montseblanc | 30-04-2020

    Efectivament, per estar a tot arreu no cal anar enlloc, però per estar a un sol lloc sí que cal anar-hi, per això els rius, per això el mar, per això l’aigua que passa a través de les escletxes; per això els aromes comuns que uneixen i desfan, trenen i destrenen. Preciós retrat, kefas. Ara, això d’augmentar-te les lectures és molt lleig ;)))

  • Cuques[Ofensiu]
    kefas | 30-04-2020

    Ignoro si són escarbats, meduses, virus o parents del Conde Duque de Olivares, però alguna cosa hi ha amb prous tentacles com per llegir aquest humil poema mil vegades en un dia o clicar la casella de participació en el concurs en període interconcursal. Al cantó positiu s'hi pot sumar el fet de que en una tarda ensopida malgrat la lluïssor del sol estigui redactant un autocomentari que espero ningú interpreti com una mostra d'altivesa i pedanteria, tot i que segur que ho és. Més mèrit té encara si se'm té en compte que ho faig amb el mini teclat d'un mòbil del que abomino tots els dies de l'any, florits o no.

  • no admès a concurs[Ofensiu]

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.
    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Clicar a la pestanya sense voler concursar complica la feina dels qui fan l’esforç de dur un cert ordre en els relats presentats, és per això que us agraïm que ho tingueu en compte per a propers relats que desitgis publicar, la pestanya del concurs sols per a relats a concurs.
    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Lilà.[Ofensiu]
    Nil | 30-04-2020 | Valoració: 10

    No sabia que els rius neixen dins el mar... Un poema que tonifica per la seva bellesa. Descrit amb u realisme que et fa estat al lloc, en l'indret de cada paraula. Ara floreixen els lilàs, que també hi ha en blanc, i la seva flaire, fineta i alhora embriagadora, personalment a mi, em fa sentir-me com en el paradís. Nil

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: