...la senzillesa dels mots i la seva gran càrrega.

Realment la mandra fa que les coses no s'escriguin, que es perdin sentiments i vivències pel camí...

I tu, anar fent, poc a poc però amb constància...

Mil petons!

M'ha agradat, em sembla que a partir d'ara jo també t'ajudaré a reivindicar l'"anar fent", aquest anar fent optimista.

Jo sóc una persona, diguem-ne, poc constant, sempre és un pas reintentar per enèssima vegada ser-ho. I aquest "anar fent" hi pot ajudar.

Mil petons i endavant!

Com en l'altre poema, penso que escrius molt bé... exactament no se sap a qui va dirigit el poema, es pot deduir que a un amor, però segur que qualsevol persona es deleiteria amb uns versos així...!

Ho he pensat, ho he escrit... doncs pensa pensa, que jo llegeixo! =)

Petons, lletres i relats!

_auf dem weg,,,

Donant voltes per aquest món t'he trobat!

I m'he sorprés gratament!

M'ha agradat el poema, curtet, però amb molta força...!

I des de París! =)

Sí, realment no és més cec el qui no veu sinó el qui amb els ulls distorciona... i per desgràcia hi ha molta gent així (tots ho som en algun moment de la vida, no creus?). Tens tota la raó... és un poema amb grans veritats, des del terra tot es veu diferent que des de l'aire. Costa més pujar que baixar, no? La gravetat ens ho demostra. I nosaltres som uns punts minúsculs que no ens conformem en ser al nivell del mar, sempre volem més! Tot i que des de terra tot es veu més alt... bé, tot depén de l'esperit amb el que t'ho miris... Hauriem de ser tots esperits lluitadors i intentar no defallir!

Et seguiré llegint, m'has agradat molt!

Petons, lletres i relats!

_auf dem weg,,,

tens tota la raó...!

cal fer-se entendre... i què millor que parlar i escriure?

m'ha agradat molt el poema, és cert, hi ha molta gent al món... no t'ha passat mai que vas pel carrer i penses: com serà la vida d'aquest/a? En què deu estar pensant?

Les persones som fascinants i complicades... tothom demana molt dels altres, com la gent demana a la Carla, però realment ens costa mirar-nos al mirall i canviar els nostres defectes.

T'ho repeteixo... el poema molt ben trobat, senzill però amb moltes idees, m'agrada!

____

No sé si t'havia comentat abans... Em sap greu no haver-ho pogut fer... He estat bastant de temps sense entrar per aquest univers! =) (però ara he tornat a volar i torno a ser aquí,,, per fi!) Gràcies pel teu comentari (de fa segles i segles).
Em vas preguntar: auf dem weg és alemany? Doncs sí, vol dir en camí... que és on tots passem la nostra vida, i els relats ens ajuden a explicar-la.

Et seguiré llegint!

Petons, lletres i relats!

=)

_auf dem weg,,,

Doncs mira, he tingut un moment i he dit... passa-hi!

Gràcies pel comentari!

M'agrada molt aquest relat! tot i que la dona té més llicenciatures, aquestes són les que no es treu en cap universitat ni en cap escola...

Espero que jo, a part de tenir-ne en diplomes de veritat, també pugui aconseguir totes les que expliques tu tan bé!

De veritat que m'ha agradat molt! Una bona manera de veure i valorar els treballs que tantes dones sempre han fet i no s'han valorat mai.

seguiré llegin-te

Petons, lletres i relats!

_auf dem weg,,,

com de costum, m'ha agradat molt...

Jo, com altra gent que ho ha llegit, també esperava que en Zipe i en Zape es posessin a plorar i a negar-se a menjar... però no!

Es què els pares quan fan una cosa ja pensen en les conseqüències! jejeje [un ànec per Nadal]

De veritat que està molt bé, m'has tornat a fer somriure!

petons, lletres i relats!

_auf dem weg,,,

i moltes gràcies pel comentari del meu relat, sempre va bé saber opinions.... ja sé que fa temps, però també en fa molt que jo no passo per aquí, m'haig de posar al dia...

=)

petons, lletres i relats!

_auf dem weg,,,

...realment impresionant com amb poques paraulesi ben dites es pot arribar a expressar tantes coses.

Un poema que trigues pocs segons a llegir-lo però que transmet més que potser dues pàgines que jo pogués escriure...

felicitats, m'agrada molt

molts petons!

_auf dem weg...

...m'ha agradat molt el teu relat!

Primer de tot dir-te que gràcies pel comentari, sempre va bé sentir que a algú que llegeix un text teu li ha agradat! Gràcies =)

Doncs això, que tenia curiositat per llegir algun text teu, i aquí estic!

Com deia al principi, el text m'ha agradat molt, dues visions diferens d'un mateix fet... realment molt interessant!

Et seguiré llegint

...auf dem weg!

Primer d tot, gràcies pel comentari! =)

I ara ja puc parlar del q vinc a parlar.

M'ha emocionat el teu text, sí. Suposo que és perquè és molt realista, per les paraules que fas servir, pels sentiments que transmets. Potser, en una gran part, és perquè jo també tinc àvia i em sento identificada en alguns moments com amb les afirmacions de l'àvia que a tothom fan riure, encara que de vegades ella no entengui el perquè, i que fan que la seva figura sigui molt entranyable i que es faci estimar. Realment és una sort tenir àvia!

Molts petons!

Et seguiré llegint tant com pugui!

Que maco... Que romàntic!

M'ha emocionat aquesta història! Realment transmets moltes sensacions quan escrius...!

Tants anys esperant i finalment acaba bé! I tant que acaba bé... segons s'entén, ja hi ha plans de futur i tot... Arlette! =)

Et seguiré llegint...!

... HE RIGUT MOLT! =)

Adonis, realment m'ha agradat!!!

jejeje, amb tot això dels parèntesis i aquest humor tan bo...

a mi també em passa, em costa escriure sense utilitzar cap parèntesis... :p

Un relat mooolt enginyós, entretingut i divertit!!!

Et continuaré llegint!!!

=)

Realment m'encanta. A mi gairebé tots els poemes sobre la lluna m'agraden, m'encisen... però aquest encara més...

M'agrada molt com escrius!

Et segueixo llegint! =)

Divertit, com la mateixa vida.

Seguiré llegin-te! =)