FAUSTA

Un relat de: Unaquimera

La meva ànima, dius que vols? Per a què? És igual, no em contestis, no perdem temps! Sona el mòbil, sents? He de marxar, no puc fer tard... anem per feina!
Et dono la meva anima i ja t'ho faràs amb ella, que no sé de què t'ha de servir, si tu em concedeixes l'únic desig que tinc...
Com? No, no vull l'amor dels homes, ara mateix no em fa cap falta! Primer sóc jo i la meva carrera: no vull llastres ni frens!
No, tampoc necessito diners: en tinc i vindran més! Me'ls guanyaré treballant, seran tots meus, no deuré agrair-li a ningú el fet de tenir-los... No vull dependències!
Fred, fred! No demano que m'asseguris l'èxit: tota sola he arribat fins un altiplà amb bones perspectives: sóc força coneguda... de vegades puc triar...però no afluixaré fins assolir la cima: vull ser la millor, la més sol·licitada! Ascendiré pels meus propis mèrits!
No, no desitjo la vida eterna, la prefereixo breu però tal com l'he triada: per a què anys i anys de martiri en una vall de llàgrimes?
Ja torna a sonar... m'esperen! Aniré al gra: el que vull de tu, si de veritat ets totpoderós, no t'ha de resultar gaire difícil, mentre que jo triomfaré i seré feliç: fes-me prima!
Com que què vull dir amb això? Ahir vaig veure un reportatge sobre Etiòpia... o algun país de per allà... quina enveja, tu! Aquelles dones només tenien pell sobre els ossos! Gens de savoir fer, és clar, ni experiència davant la càmera, però segur que no tindrien cap problema en ser triades per a la passarel·la d'engany... o ben quietetes i maquillades, per a la campanya promocional...
Per favor, no siguis vulgar! Ja ho sé, que no estic grossa, només faltaria: Avui he menjat sis panses, he pres un batut de proteïnes, he begut dos litres d'aigua mineral ionitzada i una barreta de fibra... encara que només havia de menjar mitja... et demostro confiança, ja ho veus, confiant-te aquest secret: tu no li diràs al meu representat, oi? Es posaria pesadíssim... Cada cop que m'engreixo, em reny molt i m'intimida!
Després de la sessió fotogràfica aniré al gimnàs, a posar-me en mans del meu entrenador personal; ell sap què ha de donar-me, treballa per a l'agència... Al vespre he d'anar a la presentació per sortir a les fotos, però no menjaré res, només lleparé algun glaçó i prou... Bé, a tu t'ho puc dir, oi? Caurà alguna ratlla... A la nit dormiré d'una tirada gràcies al somnífer, i no sentiré la gana esgarrapant-me els budells. Demà m'aixecaré afamada, però mastegaré assenyadament cada pansa vint-i-quatre vegades, tal com cal, mentre xarrupo el batut. Tot just tastaré la barra de fibra, per compensar l'excés d'avui; aguantaré fins que noti que tu compleixes la teva part i començo a perdre pes. Llavors potser menjaré... Fa tant de temps que no tasto algunes coses que gairebé no recordo el sabor! Un dau de meló, per exemple. L'última vegada que vaig sucumbir a la temptació, ho vaig vomitar de seguida en adonar-me del que havia fet, però si ara tu i jo signem el nostre pacte, m'ho podré permetre.
Què dius? Que això no t'ho havien demanat encara? No has parlat amb cap de les meves companyes, suposo... Està bé, tu treu-me de damunt uns quants quilos i jo et presentaré unes quantes models... no volen la seva ànima per a res: no surt a les fotos, no és un valor que el representant pugui al·legar davant ningú, ni els dissenyadors li fan roba a mida... De fet, si pesés ni una mica, jo mateixa te l'hauria regalada!
Deslliura'm del greix que jo sé que s'acumula inexorablement a sota la meva pell... Hi ha dies que puc sentir-lo, grumoll al costat de grumoll, i em venen ganes de punxar-me per destil·lar enfora aquella purulència que el meu propi cos emmagatzema malgrat les meves amenaces... Hi ha nits que no puc descansar, endevinant que quan resti quieta, el greixum aprofitarà el repòs per fer niu... i llavors ballo i ballo com una possessa!
Allibera'm d'aquest infern, tu que n'ets senyor, que avui he arribat als quaranta-set quilos i no puc continuar vivint amb aquest pes a sobre!
Com se signa el tracte? Amb una besada? Et dono dos petons... sense llengua, però! Tothom sap que la saliva d'un altre engreixa...

Unaquimera

Comentaris

  • ninadevidre | 06-03-2012

    Commovedor. M'hi sento, en part, identificada.
    ho podràs veure si llegeixes algun dels meus relats...

    m'ha encantat!

  • Patint i gaudint[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2011 | Valoració: 10

    Hola Maite. Realment aquest relat és una lliçó de com s'escriu un monòleg. L'argument és molt d'actualitat, per desgràcia, però la forma, el com ho has escrit és fantàstic! Frases clares, concloents, puntuació justa, aquella i una cosa que m'ha agradat molt són les dues aparicions de les trucades al mòbil, que fan una pausa emmig del relat.En fí, molt bon relat. M'ha fet patir una mica el tema, però m'ha encantat com ho has escrit. Una ben grassa abraçada.
    aleix

  • Nosé què dir-hi.[Ofensiu]
    Josoc | 22-02-2011

    Com pot ser que una cosa tan "redimoniadament" absurda com aquest monòleg, pugui resultar tan interessant, degut només a la forma tan coherent i genial com tu l'expresses?

  • Molt encertat[Ofensiu]
    sigbar | 02-02-2011 | Valoració: 10

    el llenguatge pla i lliure d'artifícis que fa sevir per tractar un tema tant cru, realment reflecteix la frivolitat amb que algunes persones es prenen la seva pròpia salut; una altra cosa a destacar és l'argument en si, com deu estar de trastocada la protagonista per demanar aquest desig banal quan podria tenir qualsevol altra cosa. Molt rodó Unaquimera.
    En referència al teu comentari sobre el meu relat "Un gran pas", no has de preocupar-te perquè em pugui molestar, tinc pocs estudis i ara semblen molt llunyans en el temps, però intento fer-ho tant bé com puc, un secret: el meu gran aliat és el diccionari, agraeixo sincerament qualsevol crítica constructiva que em vulguis fer ja que sóc conscient que em queda molt de camí per recórrer, en aquesta vida sempre estem aprenent i les portes de les orelles sempre han de ser obertes. Una abraçada!!!!
    P.D. El meu nom és Sigfrid.

  • un relat molt ben trenat[Ofensiu]
    joandemataro | 20-12-2010 | Valoració: 10

    sobre un tema molt seriós i malauradament real
    com sempre et felicito i t'envio una abraçada de les que engreixen l'ànima
    joande

  • Molt bona història.[Ofensiu]
    JoanaCarner | 21-11-2009 | Valoració: 10

    Sempre resegueixes les diferents vivències que hom pot imaginar amb un realisme que ens fa fàcil trobar lògic l'irreal.
    Molt bona història.

  • Maravellós relat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-03-2009

    d'una protagonista endiabladament malaltissa...
    Relat d'autèntica actualitat que ens fa reflexionar i reprendre el mite del Faust en la societat contemporània. Poca cosa més puc dir que no t'hagin dit els 39 que m'han precedit...ara sí que puc dir-te que m'agradat molt el que dius i com ho dius: com sempre, repeteixo, un plaer llegir-te!

  • Una actitud pactista lamentable[Ofensiu]
    nuriagau | 17-03-2009 | Valoració: 10

    Una molt bon relat fruit d'una participació a un repte. Has sabut trobar un pacte original i sorprenent, fora de qualsevol de les expectatives que es poguessin tenir. Alhora, has inserit les paraules clau amb total naturalitat.

    Com a excel·lent narradora, ens transcrius un monòleg que fa creïble la sensació que vols transmetre al lector, en realitat: la protagonista del teu relat creu que està dialogant amb el diable.

    En aquest relat ens demostres un gran domini del discurs narratiu i, al mateix temps, conèixer mínimament el món de l'anorèxia.

    Les persones amb anorèxia tenen una baixa autoestima, és per això que la protagonista d'aquest relat pretén vendre la seva ànima al diable. A més a més, com afirmes al relat, "no volen la seva ànima per a res: no surt a les fotos". La seva única preocupació és la del seu aspecte físic. Pesa 47 quilos i encara es veu massa grassa. Evita menjar i se sent culpable si menja ("Un dau de meló, per exemple. L'última vegada que vaig sucumbir a la temptació, ho vaig vomitar de seguida en adonar-me del que havia fet").

    Un text de molta actualitat. Fins i tot, ara fa poc va ser el 50è aniversari de la Barbie, prototipus de nina que sembla potenciar l'anorèxia entre les nostres adolescents ja des de la infantesa.


    T'agraeixo moltíssim l'entranyable comentari que has fet al meu relat Pells de serp.

    Ens seguirem llegint i comentant!

    Núria

  • Un dialeg[Ofensiu]
    megane | 11-02-2009 | Valoració: 10

    amb el diable és una conversa amb el nostre costat fosc.
    Una prosa comunicativa.
    Felicitats pels anys a relats!
    m

  • la vida fictícia de la societat[Ofensiu]
    Lèvingir | 16-01-2009 | Valoració: 10

    La realitat d'aquest relat m'ha deixat sense una reflexió, conscient doncs, momés cal mirar el món i la seva publicitat per treure'n conclusions. Aquestes noies sobretot, però altre gent també, tenen una mirada distorcionada de la realitat basada en l'engany i la falta d'autoestima personal allunyada de l'autoconeixement individual, corporal i mental.

    Deixades dominar per la manipulació falsejada d'il.lusions que són més volàtils que el vent. és un instant d'emoció per molts de posteriors caiguts en la més enfonsada i absoluta misèria i viure en la mediocritat social per sempre.

    Lèvingir

  • Mooooltes felicitaaatsss!!!![Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    ;)

  • mes d'una [Ofensiu]
    Thyst | 28-12-2008 | Valoració: 10

    si pogues ho faria!
    els prototips fan molt de mal, he vist moltes companyes que si poguessin be pactarien amb el diable per uns quilos de mes.
    el tema es mes que real i depriment pero li dones un toc que mencanta, com sempre!

    veig que encara en tinc una pila per llegir de teus... a poc a poc, assaborint, que llegir-te no engreixa, NO?!

    una abraçada! i fins la prox lectura!

  • Per aconseguir un somni[Ofensiu]
    Avet_blau | 25-12-2008 | Valoració: 10

    Tocant amb contundència
    el tema de l' anorèxia, el culte al cos, malbaratant la fràgil salut .

    Esdevenir presoner d'una imatge o d'una utopia, esclavitzant-se, malnutrint-se,
    per aconseguir un somni,
    que serà fugisser com un núvol d' estiu.

  • Molt bon relat.[Ofensiu]
    Xantalam | 21-12-2008 | Valoració: 10

    Un text, un monòleg on queden patents moltes de les alteracions i distorsions que pateixen aquestes malaltes (la immensa majoria són dones). Una història ben reeixida amb imatges i diàlegs que colpegen per la seva cruesa.

    Vaig fer una lectura ràpida al fòrum quan el vas presentar al repte i ja em va agradar. Tenia pendent fer una lectura més pausada i comentar-te'l quan trobés un moment.

    Una abraçada i molt Bon Nadal!

    Xantalam

  • Em fa molta pena[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-12-2008 | Valoració: 10

    aquesta noia tan insubstancial que és capaç de vendre la seva ànima per uns quilets menys i que enveja les pobres dones de Etiopia. Demostra una ment malaltissa o alterada per les circumstàncies que l'envolten.
    Com sempre un relat perfecte, Unaquimera.
    Una forta abraçada i bones festes.
    Nonna_Carme

  • Ai el Faust![Ofensiu]

    Després de tota aquesta pila de comentaris sobre el relat no sé pas què dir-te, m'he quedat sense paraules. L'he agafat amb ganes i fins al "fes-me prima" hi ha hagut una pujada del to en les espectatives del relat, el moment aquell en el qual et fas preguntes i clau per seguir o no amb el relat. Després has avançat amb aquesta mena de deix irònic que et va atrapant pel camí. El tema de la moda és un dels esclavatges d'aquest temps que ens ha tocat viure.
    Una abraçada

    (vaig intentar entrar al facebook i em va ser impossible, ho tornaré a provar. Finalment ja vaig penjar el relat de BCN t'estimo.)

  • Un pacte endiablat[Ofensiu]
    Aquarela | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Has fet una crítica forta a la societat i els criteris estetics vigents amb el monoleg de la noia que ven la seva ànima al diable.
    Terrible la seva vida, terrible el seu destí si no reacciona a temps!

  • =======>[Ofensiu]
    Cabrioles | 16-12-2008 | Valoració: 10

    és meravellós els escrits que fas, les poesies però són més maques!

    Adéu.
    cabrioles

  • Molt bona crítica[Ofensiu]
    Màndalf | 15-12-2008

    de la tendència "esprimatxada" de la moda, tan controvertida i a la vegada tan absurda. I tan fàtua. De fet a mi el món de la moda mai m'ha agradat i menys tal com està plantejat, adreçant-lo a tipus de gent que no estan entre la mitjana i presentant-nos "models" difícils d'emular i que a sobre generen problemes de salut, sobretot a les joves. Per què s'empatollen en presentar-nos models amb maca de quilos quan a tots ens en sobren alguns? El glamour i les tendències absurdes de l'estètica.
    Respecte al relat, molt bé la manera com presenta la magror com a primer criteri a l'escala de valors de la model, descartant tots els altres "valors" que suposadament anirien per sobre. La història va "in cresquendo" fins a fer-nos veure l'obsessió malaltissa que pateix. Ha entrat en un món artificial en què l'èxit implica el sacrifici del cos. I la venda de l'ànima si fa falta... com que no surt a les fotos.

    Petons Quim

    M

  • Ests de les millors[Ofensiu]
    Fifo | 13-12-2008

    Una abraçada, bon Nadal , Fifo

  • Oblit[Ofensiu]

    M'havia oblidat de dir-te que m'agrada molt el muntatge que has fet del teu retrat. És photoshop?
    Records

  • Una mica àcid[Ofensiu]

    És una mica àcid però m'agrada, el tema és molt actual i per desgràcia molt real. Tot i que les noies joves són les més vulnerables i sensibles en aquest tema també hi ha dones més grans que estan totalment obsesionades i malaltisses per perdre pes. Suposo que els mitjans de comunicació hi tenen molt a veure amb les imatges de dones retocades amb photoshop que semblen "perfectes". Tot i que la perfecció és molt discutible, doncs com tots sabem els cànons de bellesa han anat variant amb el temps. Què diria Rubens si visques ara?...
    Gràcies pel teu comentari, espero que tornis a passar i llegeixis algun altre conte meu.
    Com que sóc nova de moment no puntuo encara.
    Arreveure.

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 04-12-2008


    Un relat molt ben aconseguit, amb bon desenvolupament, que és enginyós i ben elaborat i que fa reflexionar sobre moltes coses.
    Una abraçada de retrobada!

  • Aquest esplèndid relat, [Ofensiu]
    joanalvol | 04-12-2008 | Valoració: 10

    amiga meva, exposa no tan sols un desequilibri psíquic sinó connotacions profundes sobre la realitat del diable.
    L'escena ens presenta una noia que monologa, car el diable no és res que sigui a l'exterior demanant-nos i oferint-nos coses a canvi. El diable és l'ego. Aquest "altre jo" que és fa gran a mesura que creix el materialisme. Quan l'intel·lecte es decanta cap un voler concret, quan un ideal, encertat o erroni, com en aquest cas que la dèria és tenir un cos prim, per exigències d'una professió o per qualsevulla altra raó. Quan diem que la malaltia de l'anorèxia és psíquica, ja no recordem qe el mot grec traduït vol dir ànima, la malaltia psíquica és malaltia de l'ànima. L'ànima és el Jo Superior, l'ego és el diable.
    El diable no té realitat pròpia, no ha estat creat, és la conseqüència d'allunyar-se del bé.

    No és el diable, que li ofereix el que ella vol, ans al contrari, comença el monòleg "La meva ànima, dius que vols?" "Pren-la! No serveix per a res", ve a dir. No vol altra cosa que l'únic desig que té. No vol dependències, i en té una que és més grossa que un castell. La ignorància no li deixa reconèixer el seu error, i la condueix directe a l'auto-destrucció, i no se n'adona.
    No sap què és l'ànima com tants n'hi ha avui en dia. No sap que la lluita interna és entre l'ànima i l'ego, té un únic desig per cert malaltís, primer sóc jo, però no sap de quin jo parla. Tota la seva energia s'ha polaritzat en la banda negativa, ni reflexions, ni sermons, ni avís de cap mena la faran enrere.
    Són molts els Fausts i Faustes que contínuament s'està venent l'ànima al diable a canvi de petites concessions, desigs que omplen l'ànima d'il·lusions. El relat, és clar, s'aproxima als límits, en una escala elevada de dependència cap a l'ego, on el desig, magnificat, omple tota la vida de la protagonista.
    És un relat acurat, molt ben elaborat, amb justes i precises paraules. Potser no calia introduir el paral·lelisme de les dones etíops, penso que no reforça la idea del relat, el noto com imposat de resquitllada.

    Com sempre, amiga meva, rep una forta abraçada
    Joanalvol

  • Trist i real[Ofensiu]
    Naiade | 30-11-2008 | Valoració: 10

    Caram Uq aquí et superes, si és que això es possible havent llegit la teva magnifica obra. Una critica portada al extrem, que bé podria ser el tema d'un llibre que faria falta que el llegís molta gent d'aquesta societat moguda per les aparences.
    Et felicito per haver-lo sabut portar tan bé. Els comentaris de la noia no tenen pèrdua.
    Una llàstima no, que aquestes coses si fossin possibles es farien?

    Una forta abraçada plena d'admiració

  • Com sempre[Ofensiu]
    Melcior | 30-11-2008 | Valoració: 10

    amb la teva línea , clara i transparent .
    Endavant!

  • És la primera prosa [Ofensiu]
    brins | 28-11-2008 | Valoració: 10

    que et llegeixo, ja saps que fa poc que sóc a RC, i m´ha encantat.
    Al principi, la venda de l´ànima m´ha despistat, creia que aniries per altres senderons, però com més et llegia, més intrigada em tenies i més m´agradava el relat, .

    Et felicito.Com sempre, l´has brodat!


    Una abraçada

  • Bufa,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 27-11-2008 | Valoració: 10

    Un relat ben intens i una descripció del caràcter (molt elaborada, per descomptat) d'allò més incisiva. Em sumo al comentari de Gessamí_blau, i em quedo amb un dubte a flor de llavis: quantes persones avui en dia segueixen el prototip que descrius en aquest relat? Deuen ser, en tot cas, el resultat d'aquesta societat que arrossega les persones més enllà dels límits de la individualitat.

    Moltes gràcies per la reflexió, Unaquimera!!!

    T'envio una forta abraçada!

    V

  • Quin horror![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-11-2008 | Valoració: 10

    I quina habilitat la teva per a transportar-nos fins a la visió d'aquesta ment malaltisa on la superficialitat i el desig d'un físic determinat són els pilars d'una personalitat que la fa viure amb enveja situacions d'altres que haurien de causar-li compasió.
    T'he de dir que és un dels relats que t'he llegit que més m'ha agradat, tant per la savia construcció del relat i l'ironia que va destil.lant al llarg de la història, com per la reflexió que se'n pot extraure i que convida a plantejar-nos un cop més alguns valors que avui són vigents a la nostra societat i que hauriem de corregir de forma urgent.
    Un cop més, et felicito per aquest relat, que m'ha permés gaudir d'una bona lectura.
    Una abraçada












  • Infausta[Ofensiu]
    franz appa | 26-11-2008

    I fàtua. Pobreta, vaja. O no, que és rica, al cap i a la fi, vencedora, triomfadora, fins i tot involuntària humorista negra a costa de la gent més castigada d'aquesta "vall de llàgrimes" -ho diu la insofrible veu acuitada per l'irritant so del mòbil-.
    El conte està molt ben construït, perquè no solament reflecteix el discurs intern esquizoide d'aquesta Fausta moderna -postmoderna?-, sinó que l'ambienta sense la necessitat de la descripció exterior.
    Ho ha dit la jutgessa dl repte d'on procedeix el conte, i no em penediré de plagiar-la. Podem veure l'afuada ombra impàvida del diable asseguda vora la desequilibrada xerraire. però, vés per on, és la fina ombra que deixen 47 quilos de magre/pobre cos humà.

    Una abraçada,

    franz

  • Donat que uns individus registrats a RC [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-11-2008 | Valoració: 10

    com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
    Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
    Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo et puntuaré o tornaré a puntuar aquest relat amb un deu
    Una abraçada
    J. Lluís

  • Una versió del Faust de Goethe fantàstica![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-11-2008 | Valoració: 10

    Que escrius molt bé, ja ho sabem tots, estimada amiga, però amb aquest relat m'has sorprés pel final inesperat , que invita a rellegir-lo per tal de copsar-ne tota la ironia que traspua. Al principi la protagonista em feia patir, la pobreta, sense poder engolir més que unes pansetes i sense poder cruspir-se ni un dauet de meló. Doncs mira, pitjor per a ella que ha de viure de la seva imatge. Nosaltres ens podem permetre una bona llesca de pa amb tomàquet i pernil, bé, al menys de tant en tant.
    Un relat per a reflexionar, sobretot les jovenetes que enmalalteixen per mor de no engreixar-se. Jo he tingut vàries alumnes anorèxiques i és un problema bastant més seriós del que la gent creu.
    Va, ara un relat recomanat "Cor d'infant". En quan l'hagis llegit, et contaré un secretet. Molts petons

  • Una vida de pena[Ofensiu]
    Xocolatina | 25-11-2008 | Valoració: 10

    M'ha fet pensar el relat sobre la que ven l'ànima al diable per estar prima quan pesa 47 kilos.
    Porta una vida de pena per no pujar uns grams, enveja les dones africanes que només tenen pell sobre els ossos, està malalta i es pensa que ha triat: ningú tria la malaltia.
    És molt bona la exposició de la veu mental de la model.
    Una llepada de les que engreixen, de tant afecte, hehehe, sense fer-te pujar de pes.

  • ANEROL | 24-11-2008 | Valoració: 10

    enganxa a la primera; la referència a les dones d'Etiòpia expressa molt bé fins on arriba la ment d'una persona amb anorèxia

  • Com una possessa...[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 24-11-2008 | Valoració: 10

    és la paraula, aquesta és clau de la situació: una noia que podia tenir tantes coses només desitja aprimar-se!
    Seria un relat d'horror si no fos tan real!

    Sort tenim, en tenim molta, si no caiem en els inferns de la vida! Jo te la desitjo tota, maca.

  • Passant-me...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-11-2008 | Valoració: 10

    ...per alt les possibles connotacions malatisses i problemes psicològics que n'hi ha per suposat, dir-te que és molt trist aquesta faceta de la dona i com no també de l'home doncs l'anorèxia també ha arribat a l'home. I que podria dir-li jo a una dona anorèxica per que em fera cas i pensara i veiera pels meus ulls, sí, ja sé, pensaria: és un vell, ja té quaranta quatre anys i els seus gustos no són com els dels xics d'ara, però jo els puc assegurar que de xiquet o d'adolescent també m'agradaven les dones primes, però amb el temps i això els i ens passa a tots els homes del món ens agraden les dones greixonetes, tot i que també ens agraden primes, és a dir, no ens agraden amb la maduresa les dones pel seu cos sinó pel seu tarannà, el seu caràcter, és molt trist de trobar-te una dona a la feina o als cercles de les teues amistats que només pense en el gimnàs i menjar poc, i la línia, en què pensa aquesta dona? de què pots parlar amb aquesta dona que no siga de la ligcitat del iogurt o el sucre del pa, jo ja t'ho dic no sabria convèncer una dona de que engreixara una mica, perquè entra a la bulimia o a la anorèxia problemes més aviat inconscients, però que són de segur atiats per tota una sèrie de malalts de la bellesa que amb el seu sadisme fan un prototipus de dona antiestètica, antisensual i perquè no, no trobe altra paraula, antinatural, on estiga una bella dona interior amb la que pugues parlar i estar a gust tot allò altre ve de segur més endavant el que passa és que hui fem un culte a allò masculí el tot fàlic que ja t'he comentat, crec, una altra vegada, arribar ràpidament a l'orgasme i com no a la relació sexual, la dona, hauríem d'aprendre tots els homes espera de nosaltres una mica de joc, una mica de prolegòmens fins arribar a allò desitjat per ambdós, la culminació.
    La dona o les dones teniu la idea d'un home "salido", que busca a la primera cita la penetració, i encara quedem que ens agrada fruir del plaer d'enamorar i parlar amb una dona fins que isca el desig, i t'ho puc assegurar, de dones estèticament lleges, que no és el teu cas, ha eixit molt de desig, el culte al cos modern és un substitut de Déu, o del discurs universitari o altres ídols ja en desús.
    Bé, et deixe des d'una terrassa al sol i amb una dona greixoneta però molt, com diria un camioner, molt bona, i amb quaranta i pico d'anys, que tampoc en l'edat està la bellesa, en conec de cinquanta vuit que ja m'agradaria posseir-les, en fi que tot és una qüestió de modes estètiques i sinó mira les tres Maries de Rubens, cada època i cada edat té els seus cànons, i jo t'assegure que, i vaig a ser groller, no se m'enpalma amb un bacallà.

  • La força del deliri[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-11-2008 | Valoració: 10

    és el que se m'acut espontàniament després de llegir el teu relat. Quin personatge que has creat!
    Darrera d'una prosa directa, aparentment senzilla (pel seu to enèrgic, irònic i pel vocabulari quotidià que empres) s'hi amaga tot un món delirant.
    Aquest contrast és el que magnifica aquest fantàstic relat, que ja es feia esperar, he, he.
    Vaig a menjar una mica que m'has xuclat les energies tot llegint-te.
    T'envio una afamada abraçada, Unaquimera.
    Mercè

  • Gràcies per escriure relats.[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-11-2008 | Valoració: 10

    Gràcies per escriure relats.
    Així, d'aquesta manera, no he de vendre'm l'anima al diable per entendre la poesia. Ja t'he dit, més d'una vegada, que jo, només entenc la poesia que diu amb les paraules que diu, el que vol dir... és complicat oi?
    Una abraçada sense cap mena de pactes.
    - Joan -

  • Bona barreja[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-11-2008 | Valoració: 10

    Tot llegint el teu relat-conversa descobreixo un ventall d'afirmacions lliures, sense dependències. Visca !!!

  • La jutgessa va dir...[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 24-11-2008

    Celebre aquest "tres" que anunciaves al fòrum, amiga. Com les grans dames, t'has fet esperar i l'espera ha pagat la pena. Ha estat una agradable sorpresa descobrir que el que ens ofereixes, amb aquesta suposada conversa amb el diable, és un monòleg interior on actualitzes i "feminitzes" el mite del Faust literari i operístic. Perquè els vels que anem enretirant tal com progressa el discurs d'aquesta veu femenina de ficció ens van acostant a una realitat que, malauradament, no es pot resoldre amb un pacte, ni amb la sola presència del pensament màgic. Has retratat magistralment la neurosi ,-o més aviat ja la psicosi- d'aquesta jove fent-la parlar en primera persona: quantes joves intel·ligents i responsables -sovint massa responsables-, no necessàriament models, demanarien el mateix si algú els proposara l'exercici de parlar-li a un diable imaginari? Perquè, qui és el diable en aquesta història d'aparences? Aquell qui sembla escoltar impàvidament i sense mostrar-se en estil directe en cap moment, o el món de l'excessiva autoexigència, de la baixa autoestima, de la manca de poder personal, de la dictadura de la moda, de la manipulació...? És aquest un diàleg amb el diable, o un retrat del deliri i de la desesperació? Quaranta-set quilos. Quaranta-set. No és una hipèrbole. Admirable, mestra.

  • Faust rediviu a la pasarel·la. [Ofensiu]
    Alberich | 23-11-2008 | Valoració: 10

    La model venent la seva ànima al diable. Faust rediviu a la pell d'aquesta noia que tan magistralment descrius.
    Ho escrius amb el ritme adequat, i amb un punt d'ironia i de sarcasme que permet subratllar el caràcter crític del teu relat.
    Com sempre, ho fas de meravella.
    Una abraçada cordial,
    Ramon

  • No sé si...[Ofensiu]
    onatge | 23-11-2008 | Valoració: 10

    el meu comentari serà faust...
    Després de llegir el teu relat: un diàleg amb tu mateixa. No sé si menges poc o molt, suposo que no tot el que el cos et demana. Recorda allò que deien les àvies abans: tot que és bo, o és pecat o engreixa...

    Me'l tornaré a llegir pausadament, sense pressa, sense mòbil, sense ordinador, sense música.

    Rep una abraçada fausta...
    onatge

Valoració mitja: 9.81

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

6776 Comentaris

528568 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket