La Daniela va a ca la iaia

La Maria està il·lusionada i també un pèl nerviosa.
Contenta que la Daniela la vagi a veure, molt contenta. Li sembla que fa molt de temps que no l’ha vist.
D’ençà que la Daniela va acabar la carrera, el grau com en diuen ara, que es va graduar, vaja!, doncs això, que des que no va a la universitat, no ha parat de voltar. Sola o amb el xicot, i mira que fan bona parella, pensa.
Ara, des de fa un temps és a l’estranger a treballar. S’hi estarà uns mesos, però ha vingut uns dies a Barcelona i li ha dit que passarà per ca la iaia.
Ja és tot un detall, i per això està tan contenta.
Tanmateix, té un petit neguit. Li ha de demanar un favor a la neta i pensa que potser se li enriurà i com que la Daniela sempre l’ha tinguda per una dona de seny…

Ring… Ring…
– Ah! Ja deu ser aquí!

La Maria obre la porta i àvia i neta es fonen en una abraçada gran.
– Ai nena quina alegria! Tantes coses per explicar-me, oi que sí?
La Daniela somriu amb tendresa i enfila el passadís seguint la Maria fins a la saleta.

– Què et sembla comencem a xerrar i després berenem o…
– No iaia, és que no he dinat pensant en el teu pastís, que de ben segur has fet, i em moro de fam.
– Au doncs! Ajuda’m a parar la tauleta mentre faig el cafè.

La Maria ha fet aquell pastís de fruites que tant agrada a la Daniela. També ha fet magdalenes i galetes de xocolata. Ho porta a taula tot acompanyat de la cafetera que desprèn un aroma…
– No voldries pas alguna cosa salada per començar? Et puc fer un sandvitx si et ve de gust.
– No cal iaia, ja faré un bon tiberi amb tot això.

La Maria i la Daniela berenen mentre parlen de tot i de res important.
Després de recollir seuen al sofà i es prenen les mans com acostumen quan s’han de fer confidències.

– Saps iaia? Aquests darrers mesos he anat molt de bòlit. Jo que em pensava que en acabar la “uni" no sabria què fer, m’he trobat amb un munt de projectes i idees per tirar endavant. Ja et vaig dir que estudio un altre grau que complementa el que ja he acabat. Aquest el faig “on line".
– Que no en tens mai prou tu, d’aprendre!
– Tens raó. És que soc molt jove i ja em vagarà de plegar d’estudiar.
També t'haig de explicar que, després de fer vacances amb en Pau, unes vacances tranquil·les a l’illa que tant estimem, doncs això!, que tots dos vam marxar a acabar l’encàrrec que teníem per part d'aquella universitat que et vaig dir. Han estat unes experiències molt enriquidores. I, vam aprofitar per voltar una mica. S’ha de conèixer món!
Ara treballo a una empresa a l'estranger on tinc un contracte per a sis mesos.
– Renoi! No està gens malament tota aquesta activitat. I quan acabis aquesta feina, què tens previst?
– De moment res encara que sigui segur. Ja veurem. Potser marxarem un any, no sabem a on. Treball i algun curs pensem. Ara com ara, seguim col·laborant amb aquella universitat, que ens encarrega projectes.
– Bé veig que de ganes a fer no us en falten…
– Ara ja t’he posat al dia, i tu com vas iaia?
– Doncs mira prou bé. Torno a sortir amb les amigues a berenar i al cinema i als matins feinejo per casa, surto a comprar queviures…
– Estic molt contenta que t’hagis recuperat tan bé de la trencadissa que et vas fer mesos enrere. I, què és allò que m’has dit que em vols demanar?
– Mira! Se’ns ha fet una mica tard i tu deus tenir pressa i com que no és urgent ho deixem per un altre dia.
– Com vulguis iaia. Sí que tinc coses a fer. Com que estaré pocs dies aquí tot s’acumula! Tornaré abans de marxar i ja m'ho diràs.
– Va bé. Així ens tornarem a veure!
La Maria i la Daniela riuen a cor què vols per aquesta sortida de l’àvia.
És fan un petó i la Daniela marxa.

La Maria mira finestra enllà i amb els ulls humitejats veu caminar la neta cap a la parada del bus.
Pensa, com sempre quan se separen, ens tornarem a veure?
Quina mena de pensament és aquest?, es diu, però no hi pot fer més.
Està satisfeta d’haver deixat de banda, de moment, el favor que li vol demanar. Sap que ha encuriosit la Daniela, que farà mans i mànigues per tornar abans que marxi per uns quants mesos més.

La Maria somriu per sota el nas mentres pensa com li dirà allò que vol…