Cercador

Llista categories

Amb filosofia i calmosament

Un relat de: Prou bé

I amb tanta calma que s’ho havia agafat!
Quant de temps feia que no escrivia res? Res de res! No només havia desaparegut de Relats en Català, és que no havia fet servir el magí ni per una felicitació, ni nota recordatori, ni una mala, o bona, recepta de cuina, ni allò que li agradava tant: traduir algun text del castellà per fer-lo més seu.
— M’ha marxat la imaginació, es deia. I sabia, era conscient, que només eren excuses de mal pagador, que solament era mandra! Una peresa immensa, fins i tot, a pensar!
Què em passa? És la calor?
Mai els darrers estius havia deixat d’escriure. Semblava que precisament el mar, els velers, les llargues passejades pels llocs tan estimats amb bona companyia, activaven les ganes de dir coses i enguany?..
Pren-t'ho amb filosofia i no t’angoixis pensava, ja tornaran les ànsies a plasmar en lletres sentiments i reflexions i també relats imaginats o no.
I, avui, ha vist la convocatòria d’un repte que ni fet a propòsit podia el convocant haver-la encertat més.

Quan es va jubilar, va deixar de córrer i de fer mil coses alhora.
Es va proposar fer-ho tot molt a poc a poc i una cosa darrere l’altra.
Ara tenia tot el temps del món. Amb la jubilació li va caure el regal de tenir hores i hores de desvagament.
No va afanyar-se a omplir-se d’activitats. Li deien tu tan actiu sempre, com t’ho faràs ara? Somreia amb murrieria i els responia que no ho sabia, que ja hi pensaria.
Tothom creia que li vindria l’obsessió per omplir les hores mortes. No coneixien que el que més li agradava era… no fer res! I ara podria gaudir del “dolce far niente” sense cap remordiment. Així que s’ho va prendre amb filosofia.
Amb tot no li va ser fàcil. De fet, la paciència la tenia ben entrenada. Tots els anys de vida laboral n’havia necessitat molta. I amb els fills quan eren xics i ara amb els nets ja adolescents…
De mica en mica, ho va anar atrapant. Fins i tot quan veia algú amb presses a la cua del supermercat o feinejant amb desesper pensava quina sort que tinc!
Per això avui ha pensat…ara és la meva!
I amb filosofia i calma, ha escrit el què ara enviarà al repte. Content, molt content d’haver sortit de l’ensopiment.

Comentaris

Afegir comentari

un relat molt bo i amb filosofia [Ofensiu]
Noia Targarina | 13-11-2025 | Valoració: 7
Bona vesprada prou bé,

M' agradat el teu relat,
la veritat és que està molt bent escrit,
i és molt entenedor.

Una abraçada

Noia Targarina
A poc a poc i bona lletra.[Ofensiu]
Nil de Castell-Ruf | 08-11-2025
Un bon relat i un bon consell, prendre's la vida amb filosofia i sense estresar-se...Hi ha gent , en conec, que sempre van amb un coet al cul i que els hi sembla que no fer res és sinònim d'esser un mort. Pero el que no sap molta gent que voltes no fer-ne és quan venen les bones idees. Amb els anys he après a deixar-me portar pels sentiments i a a partir d'aquí anant fent...
Tot es posa a lloc[Ofensiu]
Montseblanc | 02-11-2025
Molt ben expressat tot el procés. De vegades, deixem de fer les coses, sense adonar-nos, comencen a passar els dies i de sobte se'ns fa bola tornar al que fèiem abans. I com dius tu, no cal accelerar-se, amb calma tot torna al seu lloc, no és mandra, és deixar que tot flueixi amb naturalitat.
Interessant [Ofensiu]
Joan G. Pons | 29-10-2025 | Valoració: 10
Llegit i es molt interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.
M'agrada el teu relat[Ofensiu]
histories_medievals | 24-10-2025 | Valoració: 10
És un bonic relat sobre l'autosuperació i l'evitar l'ensopiment i el bloqueig que tant semblen atacar a la persona. M'alegra que el protagonista hagi pogut superar les dificultats.

Ens veurem per relats, Prou bé!!!
Sobre el comentari[Ofensiu]
aleshores | 24-10-2025
Em volia referir més concretament a "Ulls clucs" que saber que som finits ens pot ajudar a viure millor la vida que tenim per davant i que sovint hi avancem sense conèixer del tot que ens depararà.
Moltes gràcies per la lectura.
Agraïments [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 23-10-2025
Bona vesprada. Prou bé:
Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "L'eco de la paraula", i també perquè t'ha agradat.
Que passes un bon dia.
Una abraçada.
calmosament sense mandra[Ofensiu]
aleshores | 15-10-2025
La lluita entre la mandra i la calma, que serien dues coses diferents. És a dir, sense presses però també sense ensopir-se: gaudint cada instant.
un relat molt bent fet [Ofensiu]
Noia Targarina | 14-10-2025 | Valoració: 6
bon dia prou bé,

Em sembla que el comentari que m' has fet no va relacionat amb aquest relat.

Ja que la paraula que em poses sortosa no surt en lloc i sortida tampoc em sembla que vas mal fitxat de relat.

Una abraçada
Agraïments [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 13-10-2025
Bona vesprada: Prou bé:
Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el meu poema Dedicat a la meua Mamà.
Així és, la vida és curta i té la seua fi. Com tots!
Una abraçada.
Cordialment.
L’escriptura[Ofensiu]
Aleix Ferrater | 13-10-2025 | Valoració: 10
Realment, el moment de la jubilació és tot un canvi. Has reflectit molt bé tots els dubtes, però el que més m’ha agradat és que l’encertis, crec jo, amb el fet d’escriure. L’escriptura és sensacional! Una forta abraçada.
Aleix
Calma[Ofensiu]
Joan G. Pons | 12-10-2025 | Valoració: 10
Bon relat. Molta calma. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.
Calma [Ofensiu]
Maculan | 10-10-2025 | Valoració: 10
Les coses ben fetes es fan a apoc a poc, però fa falta tenir temps. Molt inspirat aquest relat.
esperar[Ofensiu]
SrGarcia | 03-10-2025
M’ha agradat com el relat transmet la pau i la satisfacció de viure amb calma, mostrant que fins i tot la inspiració torna quan saps esperar.
Agraïments [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 01-10-2025
Bona vesprada. Prou bé:
Gràcies per comentar-me el meu relat "Quin gran dia" i la teua bona opinió.
Una abraçada.
Enveja.[Ofensiu]
Joan Colom | 01-10-2025
Com deia en el comentari del RepteClàssic, si substituïm el gènere masculí del narrador en primera persona pel femení, i el període immediatament postjubilació per les vacances a Menorca, juliol i agost, tindrem un relat prou autobiogràfic, Prou bé. Quina enveja que em fas!

M'ho vau posar molt difícil, a l'hora d'emetre el veredicte, pels diversos tractaments i el nivell homogeni dintre de l'excel·lència. Curiosament, el teu relat i el de la Montserrat Agulló parlaven de les mateixes coses, tot i que el d'ella ho feia com a assaig i el teu com a relat fàcilment identificable com a autobiogràfic.
La mandra[Ofensiu]
Olga Garcia Beneyte | 30-09-2025 | Valoració: 10
He gaudit molt amb la lectura del teu text.
Jo també faig les coses amb calma. Ja he corregut prou!
Trobo que està molt ben escrit, és àgil i engrescador.
Enhorabona.
quin relat més realista [Ofensiu]
Noia Targarina | 29-09-2025 | Valoració: 10
Bona vesprada prou bé,

Un relat ple de realisme,
així és la vida mateixa,
dia rere dia,
m' agradat molt .

Una abraçada Noia Targarina,

Ara feia molts dies que no veia cap relat teu!

Ens anem llegint!

PD: Gràcies per els teus últims comentaris als meus relats
Només faltaria![Ofensiu]
llpages | 29-09-2025
Relats en Català està fet per a l'home, no l'home per a Relats en català!
Ganes de no fer res o bé "peresa". [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 29-09-2025
Una persona que vol fer activitat en el temps que li sobra el dia, perquè tenia obsessió per a omplir cada hora que passava.
M'ha agradat i ho he posat.
Una abraçada.
Cordialment.
Les ganes de caminar[Ofensiu]
aboltra | 29-09-2025
L'alegria d'un camí; descansar, caure a terra i aixecar-te, observar el paisatge, que la brisa et recordi el pas del temps, un pas on no hi ha pressa, i sobretot, caminar.

Això m'ha fet viure el teu relat :)

Valoració mitja: 9.22

l´Autor

Prou bé

180 Relats

1699 Comentaris

99839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

$\"Bilder$ \r\n\r\n\r\n\r\n\r\nVaig néixer fa un munt d\'anys al cap i casal del meu país, al qual m\'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d\'anys, que s\'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d\'anys, sempre en allò que m\'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.\r\n\r\n\r\nEmail proube43@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >