EL PRIMER BANY

El primer bany de la temporada és el millor, pensa.

Són els records que tornen, és el gaudi del present i la joia del futur. No pas d’aquell futur llunyà que qui sap… És el futur immediat del dia a dia, dels banys que la complauran tot l’estiu.
És aviat perquè l’aigua hagi perdut la fredor de l’hivern, ja vindrà quan esdevingui calda!
Ara és vivificant. Entra al mar a poc a poc i nota la sang que, sorpresa, corre amunt i avall per les venes i aporta nou vigor als seus músculs cansats i adolorits. Contenta s'hi queda una bona estona abraçada per l'amiga.
És en aquest primer bany que retroba la llosa entapissada d’algues i els peixos que s’atansen a fer-li pessigolles.
Enguany el tapís és més gran i creu que, ara com ara, hi ha menys peixets.
Encara sort que, de moment, no hi ha meduses! Tem les seves mossegades i el verí del qual és al·lèrgica. És l’únic motiu que la tiraria enrere d’entrar a l'aigua.
Tot i que encara és primavera el sol crema de valent. Un bon contrast amb l’aigua “glaçada"!
Acara el temps a venir amb il·lusions renovades en un estiu que els sigui favorable.
Quan, passats uns mesos, arribarà el moment de tornar a casa, a la casa que en diu "ca seva”, s’acomiadarà de l’illa com fa cada any, amb agraïment per tot allò que hi ha viscut i enviarà un desig als estels per tal que li assenyalin el camí per poder tornar de nou a sentir-se illenca.