MELOFALLA DE LA SECCIÓ ESPECIAL (fora de concurs)

No l'he trabada només que en l'idioma original. En castellà, Paco Ibáñez crec que no la té. Ni tampoc Espinàs o Delfí Abella, que també cantaren Brassens.


LE GORILLE

C'est à travers de larges grilles,
Que les femelles du canton,
Contemplaient un puissant gorille,
Sans souci du qu'en-dira-t-on.
Avec impudeur, ces commères
Lorgnaient même un endroit précis
Que, rigoureusement ma mère
M'a défendu de nommer ici...
Gare au gorille !...

Tout à coup la prison bien close
Où vivait le bel animal
S'ouvre, on n'sait pourquoi. Je suppose
Qu'on avait du la fermer mal.
Le singe, en sortant de sa cage
Dit "C'est aujourd'hui que j'le perds !"
Il parlait de son pucelage,
Vous aviez deviné, j'espère !
Gare au gorille !...

L'patron de la ménagerie
Criait, éperdu : "Nom de nom !
C'est assommant car le gorille
N'a jamais connu de guenon !"
Dès que la féminine engeance
Sut que le singe était puceau,
Au lieu de profiter de la chance,
Elle fit feu des deux fuseaux !
Gare au gorille !...

Celles là même qui, naguère,
Le couvaient d'un ?il décidé,
Fuirent, prouvant qu'elles n'avaient guère
De la suite dans les idées ;
D'autant plus vaine était leur crainte,
Que le gorille est un luron
Supérieur à l'homme dans l'étreinte,
Bien des femmes vous le diront !
Gare au gorille !...

Tout le monde se précipite
Hors d'atteinte du singe en rut,
Sauf une vielle décrépite
Et un jeune juge en bois brut;
Voyant que toutes se dérobent,
Le quadrumane accéléra
Son dandinement vers les robes
De la vieille et du magistrat !
Gare au gorille !...

"Bah ! soupirait la centenaire,
Qu'on puisse encore me désirer,
Ce serait extraordinaire,
Et, pour tout dire, inespéré !" ;
Le juge pensait, impassible,
"Qu'on me prenne pour une guenon,
C'est complètement impossible..."
La suite lui prouva que non !
Gare au gorille !...

Supposez que l'un de vous puisse être,
Comme le singe, obligé de
Violer un juge ou une ancêtre,
Lequel choisirait-il des deux ?
Qu'une alternative pareille,
Un de ces quatres jours, m'échoie,
C'est, j'en suis convaincu, la vieille
Qui sera l'objet de mon choix !
Gare au gorille !...

Mais, par malheur, si le gorille
Aux jeux de l'amour vaut son prix,
On sait qu'en revanche il ne brille
Ni par le goût, ni par l'esprit.
Lors, au lieu d'opter pour la vieille,
Comme l'aurait fait n'importe qui,
Il saisit le juge à l'oreille
Et l'entraîna dans un maquis !
Gare au gorille !...

La suite serait délectable,
Malheureusement, je ne peux
Pas la dire, et c'est regrettable,
Ça nous aurait fait rire un peu ;
Car le juge, au moment suprême,
Criait : "Maman !", pleurait beaucoup,
Comme l'homme auquel, le jour même,
Il avait fait trancher le cou.
Gare au gorille !...

Cobeges la carn blanca en la nit rosta,
rosegues aguaits feréstecs, i encès
t'amagues -pèl aspre- ajupit i impúdic.
M' has seguit el rastre, la intuïció
d'unes petjades i has fet un salt fèlid
sobre el meu cos. I dius que m'atraques,
que això és un assalt, que t'ho doni tot.

La condició és que et treguis el revòlver,
que m'apuntis i premis el gallet;
aturaré el respir i esperaré
a que em demanis: o la vida, o el cel.

No us passa?
Que veus venir la bagassa,
que és més prima que grassa
i en l'etern caminar
la vostra visió s'allargassa?
i no rius, ni gens, ni massa.
No us passa?

Què us he de dir?
Que em retorno groller
i més brut que un cendrer,
que no pot fingir
el seu etern merder
de burilles farcit,
de microbis un vesper...
Us ho he de dir?

I ara férem xerinola,
perquè em surt de la bola.
Que no us agrada el festí?
Trieu vosaltres un altre camí
i digueu-me a mi
per què voleu fer-me embogir.
Aneu esnifant cola!
que jo faig via cap a la Mola.

La bella i la bèstia

Diuen... que voltava un simi,
que es va escapar d'un gabió
però... la dolça noieta
no s'hi veia en la foscor.

Ves per on
quina ensopegada!


En tomba la cantonada
es trobaren cara a cara,
ella estava esverada
ell li feu la gara-gara.

Au va! estira el morret.
Deixa'm, que tinc molt fred!
Apa no el tinguis estret
que t'hi faré el cargolet.

Tant i tant s'hi va arronsar
que la va destarotar,
la llengua van cargolar
i la camisa estripar.

Entre els dos ni un paperet
s'hi podia tenir dret.
Ara ja no tenen fred
i es fa llarg el cargolet.

Ja començo a estar escalfada
juguem fins la matinada,
que en aquesta cantonada
no hi passa mai la mainada.

Diuen que el simi Peret
ara passeja tot dret,
al cap hi porta un barret
i a la mà un paperet.

La noieta enamorada
el visita de matinada,
ell, dins la gàbia enreixada,
ella fora ben tapada.

Ves per on
quina ensopegada!

.......................

Hi ha un destí per a cada un
que es concatena en tots casos
dreturer, sense capmasos,
que sempre és el merescut.

No sabeu, potser, d'un tràngol
en què un jutge molt sorrut
va rebre, i no pas menut,
d'un gros goril·la un bon tanto?

Aquest jutge, ves, barrut,
havia fet tallar el coll
aquell jorn de desconsol
a un presoner abatut.

I feta la baconada
caminava sense pena
aquesta magistrat fatxenda
pel carrer i la cantonada.

Però el destí, que res descuida,
es va aparèixer al patilla
amb la forma de goril·la,
i fou un sacseig d'aupa.

Sense cap mena d'atura
l'animal s'havia escapat
del zoo de la ciutat
amb aquell fogot que apura.

Diu la remor popular
que aquest savi animal
era del tot virginal:
li calia provatura.

I el jutge bé la rebé,
i que provà deu vegades
el goril·la, amb moltes ganes,
al cul d'aquest baladrer.

Perquè de cridar, cridava,
però ningú parà l'orella
als crits d'aquest pocapena,
a qui el destí castigava.

Conclusió. Diu la sentència
ben succinta de la història:
fes el bé a tota porta
i tingues sempre clemència,

que els goril·les son arreu
per restablir la justícia
i la pena d'estultícia
es multiplica per deu.

Lema: LA MELOFALLA
Falla de RC de la Secció Especial
(no ens con formem amb menys)

CRÍTICA DE LA FALLA

Els contistes de Relats
han fet falla casolana
i han contractat la gitana
perquè els deixe ben plantats.


deomises, d'apuntador,
ha inventat una quarteta
i l'apunta a la llibreta
amb tinta de verd color.


COS I REMAT

De remat, planten bonet
que és de tots el més 'artiste'
i perquè ningú es despiste
li han posat un cavallet.

I de cos, a la quimera,
que a més d'escriure molt bé
podríem dir que també
és trempada i molt sencera.

ESCENA I

L'allan va amb el Sangifetge
de fantasmes disfressats:
els qui queden espantats
van a Calderer, que és metge.

Xantalam els analitza,
i els dóna xarop nanístic,
que un tractament humorístic
a l'ensurt li fa la guitza.

ESCENA II

No mateu al pianista!
En Vladimir recomana
mentre Anna sant i Anna
li diu que això és tindre vista.

I és que va la nuriagau
disfressada de vaquera
mentre Joan Gausachs l'espera
per si la xiqueta cau.

ESCENA III

L'home d'arena han plantat
abraçat a una guitarra;
sota l'ombra d'una parra,
diu que ell ja està arreglat.

A prop seu, Francesc Arnau,
home cabal i molt bo,
aguantant un guitarró
li canta a gessamí blau.

ESCENA IV

SenyorTu, amb molta elegància
diu que del nick ja està fart;
li contesta Eternitart
que tinga perseverància.

foster i angie comenten:
"fa temps que no ve el Maurici!
Serà que té algun desfici?"
I el seu silenci lamenten.

ESCENA V

Vet ací la desfilada
d'una bella relataire
i és que ens quedem sense aire
quan passa la Cabús, trempada.

T. Cargol ho certifica
mentre veu perunforat
escriure un bonic relat;
si és sabuda i bona xica!

ESCENA VI

darkman s'amaga, silent
rere un gerani gegant.
Farà un conte erotitzant
per gaudir llépolament.

Anirà amb ell Jeremies
pensant sobre l'univers
i també escriurà algun vers,
que fa bones poesies.


ESCENA VII

copèrnic mira allà dalt,
i veu Cargolsalalluna;
Màndalf no li diu ni pruna
però pensa que és malalt.

"Menja calçots", diu franz appa,
que són bons per la salut
i donen molta virtut
a tothom qui se'ls endrapa.

ESCENA VIII

jacobè gronxa el xiquet
que demana mamelleta;
perquè amb aquesta lleteta
aviat es farà grandet.

Porta peüquets marrons
que ha teixit Núria Niubó.
Cançonetes al nadó
taral·leja Joan G. Pons.

ESCENA IX

brins naneja amb la Nubada
al temps que Fidel recita
un sonet que sol·licita
una que del Bosc és Fada.

El relleva l'Epicuri
amb un text existencial
que per l'alçada moral
de tots aixeca un murmuri.

ESCENA X

quark i la Leela es capfiquen
fent uns càlculs en un full,
però s'han fet un embull
i els nombres els emboliquen.

Fins que apareix un Bruixot
agitant un Llibre màgic
i desfà l'embolic tràgic
amb la vareta, d'un cop.

ESCENA XI

David Gómez diu bon dia
a Bruna vuitanta-sis
i li contesta amb encís
la Bellfort i companyia.

XvI, Rosella i mateu,
volen visitar la mar
i enraonen com anar,
si amb tartana o amb trineu.

*

I la Parvati ha lligat
les traques i algun masclet.
Pinta la falla, bonet,
que de gràcia vas sobrat!

I si enguany tu no apareixes
a la falla retratat,
no patisques, puix qui sap
si l'any que ve et reconeixes!