Detall intervenció

Enunciat Repte 249!!

Intervenció de: jacobè | 23-06-2007

Tema: "Et vull conèixer a fons"
Paraules clau: tast, versificar, capsigrany, llac (qualsevol gènere, nombre, derivats i formes verbals).
Fins a 300 paraules.
Tots els gèneres literaris.
Un repte per persona.
Un guanyador del repte.
Termini: fins dimarts a les sis del matí.

Respostes

Vull conèixer-te més
foster | 25/06/2007 a les 11:26

[Respondre]

Vull conèixer-te més

-Mmmmsaps? Vull conèixer-te més, vull conèixer-te a fons.
Ella s'estira mandrosa damunt el llit, en un primer tast de matí i d'ell. El besa a la boca en un bes suau però intens, i en Pol es deixa fer mentre pensa en els mots de la Carla buscant una bona resposta.
-Més a fons? Ai, bonica, si jo sóc un mal negoci, amb un passat per oblidar!
-No em siguis capsigrany, ara; no m'interessa el teu abans perquè no hi ha res que m'importi fora d'aquests dies màgics de nosaltres, cabana i llac, aquests nits úniques de nosaltres, llit enorme i llençols blancs per tacar.
En Pol somriu amb el costum i la facilitat d'ella de versificar sensacions que ell no sabria com descriure.
-Mira estimat, et vull conèixer a fons, i això significa futur perquè comporta moltes hores, totes amb tu, cada dia, tots els dies.
En Pol repeteix el somriure, ara però amb un deix de malícia continguda veient per on va la cosa. La Carla segueix entre seriosa i trapella:
-Sí, està decidit. Serem una parella i serem feliços, aquestes petites vacances m'han obert els ulls. Vull que em coneguis més a fons, fins al fons
I mentre l'eco de les paraules ressonen per la cambra, les mans ja es busquen i troben en el seu destí de cossos i desig, en un recuperat afany de rastrejar-se en cada centímetre de pell, de reviure els moments indescriptibles que, de fa uns dies, amb nous detalls i matisos, omplen i sadollen les seves ànimes afamades amb petons envejosos de més petons, amb carícies que no acaben buscant nous racons per explorar.

***

Una estona més tard, uns còmplices llavis inflats pronuncien novament la frase de la nit:
-Mmmmsaps? M'encanta que ens coneguem a fons, tan a fons

Vull conèixer-te més (versió corregida)
foster | 25/06/2007 a les 15:10

[Respondre]

Vull conèixer-te més

-Mmmmsaps? Vull conèixer-te més, vull conèixer-te a fons.
Ella s'estira mandrosa damunt el llit, en un primer tast de matí i d'ell. El besa a la boca en un bes suau però intens, i en Pol es deixa fer mentre pensa en els mots de la Carla buscant una bona resposta.
-Més a fons? Ai, bonica, si jo sóc un mal negoci, amb un passat per oblidar!
-No em siguis capsigrany, ara; no m'interessa el teu abans perquè no hi ha res que m'importi fora d'aquests dies màgics de nosaltres, cabana i llac, aquests nits úniques de nosaltres, llit enorme i llençols blancs per tacar.
En Pol somriu amb el costum i la facilitat d'ella de versificar sensacions que ell no sabria com descriure.
-Mira estimat, et vull conèixer a fons, i això significa futur perquè comporta moltes hores, totes amb tu, cada dia, tots els dies.
En Pol repeteix el somriure, ara però amb un deix de malícia continguda veient per on va la cosa. La Carla segueix entre seriosa i trapella:
-Sí, està decidit. Serem una parella i serem feliços, aquestes petites vacances m'han obert els ulls. Vull que em coneguis més a fons, fins al fons
I mentre l'eco de les paraules ressonen per la cambra, les mans ja es busquen i troben en el seu destí de cossos i desig, en un recuperat afany de rastrejar-se en cada centímetre de pell, de reviure els moments indescriptibles que, de fa uns dies, amb nous detalls i matisos, omplen i sadollen les seves ànimes afamades amb petons envejosos de més petons, amb carícies que no acaben buscant nous racons per explorar.

***

Una estona més tard, els llavis inflats de la Carla murmuren plenament satisfets:
-Mmmmsaps? M'encanta que ens coneguem a fons, tan a fons

Estimada desconeguda...
aaa | 25/06/2007 a les 12:02

[Respondre]

Vull conèixer-te mes
No en tinc prou amb l'atavisme
Que cada dia et poses
Per lluir davant els altres

Necessito solcar
Les estries de la teva pell
Entrar dins el teu ésser
Penetrar dins el teu jo

Maquinaria pesada humilment sotraga
el sòl a la recerca de plom
com un corb s'endinsa
als budells putrefactes del lleó moribund.

Furgant entre carn mig morta
Furgant entre ciment armat
Furgant entre els teus sentiments
Per trobar les respostes que necessito

I per això li agrairia que respongués aquesta petita sèrie de preguntes
Necessàries per omplir la petita enquesta
Que, sumada a les altres petites enquestes que ja he realitzat
Donaran per bona la meva feina d'avui i podré tornar a casa...

- No sigui capsigrany, home!!
- Contestarà les preguntes?
- Si, home, si. Mai m'havien versificat una enquesta...
- Tracto de ser original. Tinc un tast especial per els experiments poètics.
- Va, vagi per feina, que tinc pressa.
- Primera pregunta: Vostè es troba dins un llac.
- Però estic nedant, o vaig en un vaixell, o que?
- Està nedant.
- Però jo no en se, de nedar...
- Es irrellevant per contestar la pregunta.
- No pot ser irrellevant, i ara!! Deu ser clau saber nedar!!
- D'acord. Una canoa. Plena d'experts en l'art de navegar.
- Perfecte.
- I, de cop i volta..
- No m'agraden les sorpreses.
- I, de cop i volta, tot i que vostè ja s'ho ensumava des de feia una bona estona...
- Massa previsible...
- A veure, penetració anal. Li agrada?
- Vas fi si penses que et contestaré això...
- Però jo només et vull conèixer a fons!!

Però la noia ja s'allunyava, i en Manel hauria de buscar-se noves alternatives per trobar companyes sexuals adients a les seves necessitats...

et vull conèixer a fons
ATZAVARA | 25/06/2007 a les 17:17

[Respondre]

ET VULL CONÈIXER A FONS

Et vull conèixer a fons.
Com l'estudiant aprèn cada dia.
Com l'Infant que observa per primera vegada.
Com els amants que es besen per primer cop.
Com l'aigua glaçada que surt de la muntanya.
Com el capsigrany quan s'acosta al rierol per beure aigua el primer dia d'estiu.

Vull parlar-te, escoltar-te, mirar-te, aprendre al teu costat,
i també ensenyar-te tot allò que tingui a l'abast i et pugui oferir.
Vull tastar-ho to amb tu, tot allò teu.
Descobrir-ho tot mentre tu també ho descobreixes.
Els dos a la vegada. Plegats.

Perquè et vull veure créixer, et vull sentir riure i plorar.
Vull notar la teva alegria i les teves desil·lusions.
Et vull tenir amb mi encara sabent que marxaràs.

I dins d'aquest llac de sensacions que es deu sentir quan s'és mare, en gaudiria al màxim, sense voler mirar endavant o enyorar el passat. Només dedicant-te el moment.

I quan notés que aquesta complicitat s'esvaeix, ho versificaria tot,
per trobar un final feliç. Per tenir un record. I perquè fos etern.

atzavara

Repte 249: A fons.
Unaquimera | 25/06/2007 a les 17:26

[Respondre]

- Et vull conèixer a fons! - Va dir ell, somrient. Les seves mirades creuades havien establert ponts de contacte sobre la pista, llac de cossos ondulants al ritme de la música. A la barra, mantenint la conversa amb les amigues, ella s'havia tret de sobre un parell de capsigranys que papallonejaven, mantenint lliure una via d'aproximació.

- Et vull conèixer més a fons... - Va dir ell, seriós, quan portaven una estona de conversa. Aquella mirada la va excitar. Va fer un tast prudent del got més proper: ja s'havia equivocat dues vegades de beguda, no tornaria a barrejar-les! Es trobava una mica marejada i no volia acabar inconscient: desitjava agradar-li, seduir-lo, passar una nit d'èxtasi... D'un glop, s'acabà la beguda. Assentí.

- Et vull conèixer molt a fons! - Va mormolar, categòric, quan va començar a treure-li roba. Ella va fer un gest lleu de rebuig, però ell l'aquietà amb una altra d'aquelles carícies brusques, violentes però encara tendres, que ella acabava de descobrir que l'arravataven. Feien mal, però no podia resistir-s'hi...

- Et vull conèixer a fons... - Va dir el periodista, resolt, mirant la seva fotografia, extreta de la cartera. Decidí que ella podria ser la protagonista del seu proper assaig sobre la nit i les possibles històries després d'unes paraules entre desconeguts al bar o la discoteca. Per contrastar-les, hauria de buscar diferents finals. Mentalment, va versificar el text amb què podia obrir l'article... Íntimament, se sabia poeta.

- Et vull conèixer a fons. - Va dir el forense, receptiu, disposant-se a començar l'autòpsia. Sabia que tot sovint en els cassos de violació i homicidi, era el cos inert però revelador de la víctima qui proporcionava les dades bàsiques d'investigació, indicant les pistes a seguir fins que els testimonis vius concretaven l'acusació. Amb la primera incisió, inicià la coneixença definitiva.

Unaquimera

RE: Repte 249: A fons. ( Confio que aquest quedarà correcte... )
Unaquimera | 25/06/2007 a les 18:17

[Respondre]

A fons

- Et vull conèixer a fons. - Va dir ell, somrient. Les seves mirades creuades havien establert ponts de contacte sobre la pista, llac de cossos ondulants al ritme de la música. A la barra, mantenint la conversa amb les amigues, ella s'havia tret de sobre un parell de capsigranys que papallonejaven, mantenint lliure una via d'aproximació.

- Et vull conèixer més a fons... - Va dir ell, seriós, quan portaven una estona de conversa. Aquella mirada la va excitar. Va fer un tast prudent del got més proper: ja s'havia equivocat dues vegades de beguda, no tornaria a barrejar-les! Es trobava una mica marejada i no volia acabar inconscient: desitjava agradar-li, seduir-lo, passar una nit d'èxtasi... D'un glop, s'acabà la beguda. Assentí.

- Et vull conèixer molt a fons! - Va mormolar, categòric, quan va començar a treure-li roba. Ella va fer un gest lleu de rebuig, però ell l'aquietà amb una altra d'aquelles carícies brusques, violentes però encara tendres, que ella acabava de descobrir que l'arravataven. Feien mal, però no podia resistir-s'hi...

- Et vull conèixer a fons... - Va dir el periodista, resolt, mirant la seva fotografia, extreta de la cartera. Decidí que ella podria ser la protagonista del seu proper assaig sobre la nit i les possibles històries després d'unes paraules entre desconeguts al bar o la discoteca. Per contrastar-les, hauria de buscar diferents finals. Mentalment, va versificar el text amb què podia obrir l'article... Íntimament, se sabia poeta.

- Et vull conèixer a fons. - Va dir el forense, receptiu, disposant-se a començar l'autòpsia. Sabia que tot sovint en els cassos de violació i homicidi, era el cos inert però revelador de la víctima qui proporcionava les dades bàsiques d'investigació, indicant les pistes a seguir fins que els testimonis vius concretaven l'acusació. Amb la primera incisió, inicià la coneixença definitiva.

Unaquimera

RE: Enunciat Repte 249!!Et vull conèixer a fons
aleshores | 25/06/2007 a les 18:26

[Respondre]

El cos d'ella ja feia temps que li parlava: cara serena, boca relaxada esbossant un somriure, posat sense tensió, moviments compassats i naturals. Només una petita llacuna d'humitat, de suor, sota els ulls denotaven una certa ansietat. Bona figura millorada pels anys. Ell sempre havia tingut un respecte, un gran respecte per les dones capaces d'haver tingut, no ja un sinó dos fills.

Ara era a punt d'obrir el portal.

L'havia reconegut, li havia somrigut: "És una altra persona a qui esperes, oi?" Passat un primer moment de desconcert, immediatament la va reconèixer.

"Si, estic esperant una altra persona, disculpa, no t'havia conegut"

Va entrar a la casa i se'n va anar cap a l'ascensor. Maldava per córrer-hi darrera.
Mentrestant, per sort, el trucaven per dir-li que no calia que s'esperés i en una correguda va arribar a temps a l'ascensor.

De ben a prop, els seus llavis destacaven, mostrant un color vermell amb petites clivelles.

Al replà es va dirigir cap a la porta de casa seva, on tancava la seva pròpia vida, les seves soledats, contigua a la seva. Des del seu terrat, el cop que hi anava setmanalment, l'havia vist prenent el sol, aparentment despreocupada.

S'esperà per poder gaudir-la un moment mes- ella se'n va adonar, li costava d'obrir.

Fet un capsigrany, sense dir res, se li acostà, ella no es va girar; el seu alè ja llepava el seu cabell.
+
Van romandre un moment així en silenci; ella sanglotà!

Passant-li la ma dins del seu cabell li freguí les arrels fins que pujà el cap i sospirà.

Un moment desprès els seus llavis tastaven el tendre muscle sobre l'espatlla: "t'he versificat", li va dir, sufocat! "T'he escrit un poema!"

"Tota tu em deies sense voler: et vull conèixer a fons!"

Enge Kerksteeg, 19
angie | 25/06/2007 a les 23:37

[Respondre]

Observar-la a través de l'encreuament de mirades dels altres, va ser un exercici que estimulà el meu tast. M'agradà des del dia que la vaig veure per primer cop. Bella i imperfecte alhora, mostrant-se tímida damunt la quietud dels canals, rere aquell vidre ple de ditades, delatades per la llum dels neons vermells. Aquell mig somriure s'instal.là en les meves hores i les postures que oferia, gairebé nua asseguda en aquella cadira, s'enganxaren a la meva pell com si fossin pigues : no me les podia arrencar de cap de les maneres. Me la sabia de memòria, cada gest era una gota que feia vessar el llac del meu gran anhel : conèixer-la a fons. Tot i que semblava ben fàcil apropar-m'hi (vaig fer-ho), aquell entorn impersonal em provocava certa angoixa. No cercava un amor fet a mida, sota el control del rellotge, volia versificar les meves i seves sensacions fora de l'àmbit "comercial". Els meus companys deien que era un capsigrany, que estava obsessionat per una meuca i que m'estava oblidant del que m'havia dut a Amsterdam. Havíem arribat feia dues setmanes per tal de fer conèixer la ciutat, lluny de les aglomeracions turístiques, i d'allà era justament d'on no em movia. Passava la tarda assegut en la mateixa terrassa del Barri Roig, esperant-la. De vegades venia sola, d'altres acompanyada per altres dones, però en cap dels casos, trobava l'ocasió per abordar-la fora del seu terreny.

En Günter i la Sandrine estaven emprenyats i m'engegaren. Marxaven per la tarda i tancarien el reportatge sense incloure el meu nom. La meva càmera fotogràfica no havia recollit cap imatge aprofitable. Els havia fallat.
Sense adonar-me'n m'havia quedat sol i ella, encara no sabia que volia conèixer-la de manera diferent a la resta, me'n sabia ja cada racó del seu cos.

Drama vital d'un capsigrany
mjesus | 26/06/2007 a les 01:38

[Respondre]

Aquell racó, la nit, el llac tu. El desig incitava la meva passió

El meu cos s'encén, sento una energia que em travessa totes les fibres de la pell, necessito estampar la teva essència en aquest llenç, estrella estimada.
Amb pinzellades enèrgiques taco el blanc; mica en mica m'embullo en un remolí multicolor que brolla de l'ànima: imatges ullpresses d'antuvi de bells records. Espremo els tubs i deixo manyocs de colors escampats que m'ajuden a trobar-los: groc, vermell de Venècia, blau, verd en ordre, és el ritual.
La foscor que em recorda a tu m'infon basarda. Unes pinzellades de blau de prússia pur amb una mica de vermell passió que m'enalteix i m'empeny; sense núvols que destorbin aquest miratge, veig coses que abans no hi eren. Tot es vertader i amb comunió amb el meu pensament, la terra quasi negre, contrasta amb aquesta nit lluminosa que estic esbossant. Vaig i vinc, lluito, em desespero; faig i desfaig. Amb ulls clucs et veig, versifico amb els colors un tast de tu.

Si no fos perquè

M'he perdut, no segueixo el camí. Vull dibuixar un mapa de sentiments que no conec, cinc vèrtexs desconeguts: blau, vermell, gris, textura i uns regalims de colors. Una fal·lacia que em fa mal. M'angoixo. M'aturo.

El no conèixer el no saber em deixa sense forces.

Per la jutgessa:
mjesus | 26/06/2007 a les 01:43

[Respondre]

He col·locat la paraula capsigrany en el títol. No sé si és correcte, però així ho deixo.

gràcies!
mjesus

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Enunciat Repte 249!!

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats