Repte 2C2. Comentaris i Veredicte

Repte 2C2. Comentaris i Veredicte


Molt bé, una molt bona participació! Setze relats en total, teniu ganes de fer-me pencar!

Bé, no espereu que faci comentaris molt meticulosos. Ni tampoc que perdi el temps mirant llargades ni paraules clau, les normes estan per a autocomplir-les, i jo no tinc esperit de policia (però si policíac, que es ben bé una altra cosa).

Una cosa si m'ha sobtat, i és que la majoria heu escrit relats on el protagonista és l'assassí, o bé una descripció freda i aparentment objectiva d'un assassinat. Ningú, pel que jo he entès, s'ha posat a la pell del assassinat, forà del Hergé. En general els vostres assassins m'han semblat bastant deshumanitzats, com si tots tendíssim a pensar que un assassí ho ha de ser (potser massa influïts per les imatges que ara en tenim).

Va, sense més dilacions comencem:

1. Sense explicacions - FolletTrapella

La descripció d'una assassinat així, sense explicacions. Tal com raja. Les descripcions que fas em semblen prou aconseguides, sobretot el primer paràgraf, quan la descrius a ella. Es contundent, escrit de manera objectiva (m'ha recordat una mica "a sang freda"), no tant com si fos un article periodístic, però gairebé. D'escriptura, per tant, ni tinc cap pega, m'ha agradat molt. Potser, si cal dir-ho, la meva pega és que no diu res que no sigui molt conegut, vull dir que no hi ha sorpreses, tot va com ha d'anar, no hi ha girs inesperats, noves interpretacions, ni explicacions. Clar, ho havies promès, sense explicacions, i ho has ben complert!


2. Mai no diguis mai - gypsy

Curiosament, el teu repte és similar el anterior, en el sentit que és una descripció d'un assassinat (bé, no és amb premeditació i traïdoria, així que tècnicament no és un assassinat, només un homicidi, i en defensa pròpia!), segueixo, una descripció aparentment desapassionada. Només l'última frase dóna, en certa manera, el toc poètic d'una situació que aparentment no ho és gens (tot i que la defensa dels fills per part d'una dona (o un home) és realment un acte poètic, per a mi).

He trobat tres o quatre problemes "lingüístics": un, la paraula estrall, que no em quadra. No sé que vol dir tenir aspecte com d'estrall. Després, una tonteria, però jo posaria majúscules al principi de cada frase del diàleg. I finalment, el temps verbal de l'última frase no em quadra: jo l'hauria posat en passat, ja que sinó desentona amb tot els altres. Ah, un altre detall: em sembla que "l'indici" és "el indici" (però no n'estic segur del tot, sempre m'ha costat això dels apòstrofs).

Després, no m'agrada un petit detall, i és que diguis cafre (tot i que s'ho mereix, em sembla que es un "quiero-y-no-puedo"). Potser em quadraria més bèstia, però són manies meves (tots tenim els nostres gustos). I tampoc m'acaba de convèncer l'última frase: a part del temps verbal, trobo que s'ha de pensar molt i molt, doncs és la frase que culmina, que tanca, que queda en la retina després de tanta sang. I és molt important!

Tot i que el tema no el trobo molt original, trobo que el fet que hagis volgut escriure'l com des de fora li dóna un toc especial. De fet, però, aquest mateix toc sembla una mica com el de la persona que ha desconnectat les emocions per poder sobreviure un tràngol com aquest. En resum, que m'ha semblat un molt bon repte, i de gran qualitat!

3. Ens ho passarem bé - ElCostatFosc

Una descripció sexual totalment explícita, com a tu t'agrada fer (sí noi, sóc seguidor dels teus relats sense concessions!). Tot i així m'ha costat entendre una mica el final, serà que a mi m'agraden les coses clares. Després de tres lectures he entès que ella li diu el mateix que ell li havia dit abans (o ho pensa, en el sentit que vol que la cosa duri).

Potser la frase que menys m'agrada i em costa d'entendre és "una rialla histèrica em va posseir per complert" (sí, l'expressió s'entén, però es una mica estranya). Jo aquest paràgraf l'hauria explicat més clarament, sinó la primera impressió del relat es queda penjada per culpa d'això.

El principi del relat em sembla molt bo. Dur, trepidant, fastigós, excitant, que t'atrapa pels collons i et fa seguir llegint vulguis o no. Fins a la paraula "voltant". Xapó!

El diàleg potser falla una mica. Falta alguna coma, per exemple a "Que maco? encara..." que jo hauria escrit "Qué, maco, encara...". Tampoc m'acaba de convèncer aixó que s'autoanomeni "teva puteta" (clar, ho diu irònicament).

Ara, no t'enduguis una mala impressió. El teu relat m'ha encantat!


4. TRIPLE ASSASSINAT (Triple venjança) - rnbonet

Vaja, no n'has tingut prou amb quatre paraules clau i les has posat totes, eh? Ja veig que el proper cop hauré de fer un superrepte, 8 paraules clau, i altres restriccions més fotudes! A més el teu relat té algunes coses mig amagades, possibles interpretacions que no queden tancades i que permeten varies lectures. Vaja, un relat de mestre. I amb cançoneta inclosa (ja em diràs si també té musica i tot!).

Primer joc: Els noms. Baldana, ja ho sé, és el nom de la "botifarra negra", no? No sé si està fet expressament... però venint de tu, no m'estranyaria! Les primeres frases, són, si em permets dir-ho, poesia. El ritme, meravellós, es clava al cervell com la premonició del desastre, com la descripció de quelcom que és més que el que sembla. Una descripció d'una mort que sembla ritual, tres germans, repartits per tota la comarca. Un s'imagina tot el poble allí, celebrant la mort de qui de ben segur havia fet alguna cosa ben grossa.

Segon joc: I és quan espetega al cervell la frase "traient profit d'aquella maldat". Aquesta frase m'ha sembla, a mi que sempre busco indicis, la clau que deslloriga tot el relat.

Tercer joc: Estan menjant, sí, i recordant, però menjant què? Cadascuna de les coses que mengen provenen del lloc on van ser portats les parts dels morts. Ergo, tot i que no ho dius, però ho dius (o sigui, si parles d'això el lector de seguida vol buscar la connexió amb l'anterior, necessitem sempre lligar caps encara que no hagi de ser així, sempre la "mà negra", sempre hi ha una raó, que després no té res a veure), en resum, que s'estan menjant els morts.

Quart joc: Però, si es mengen els morts, i mengen (o creuen menjar) carn de porc, no serà que de fet mengen car de porc? O sigui, no serà que el que van matar eren porcs. I tornes enrere, massa sovint fem suposicions al llegir que no són el que han dit estrictament parlant. I clar, penses, sí, eren porcs, segur, segur.

Cinquè joc: I al final penso "m'ha pres el pèl", tot és inventat, jo he lligat caps del que no hi havia res a lligar. Poden ser o no ser porcs, o homes, poden menjar carn humana, potser que sols estiguin xerrant... No em crec res i m'ho crec tot!!


5. Assassinat virtual - Josep Bonnín Segura

Un repte d'actualitat. Un assassinat que no ho és (matar algú a la forca com diu una sentència a mort no és formalment un assassinat) però que acaba essent-ho. Doncs no mor el que ha de morir, i com sempre els poderosos acaben esquitllant la justícia (saben massa, mai se sap quan podran ser útils). Un assassinat per mostrar al món la "justícia", virtual, dius. Però que li diguin al pobre que pengen!
Sobre el llenguatge, hi ha algunes expressions que si bé en llenguatge parlat les diem així, no n'estic segur de la seva "correcció". Tot i que a mi em sembla perfecte que les utilitzis. Em refereixo al "dec reconèixer", que em sembla una mica estrany. I el "tingut que", que jo diria "hagut de" (això del tenir que és un tema recurrent que, la veritat, no sé si tinc per culpa que m'ho varen implantar al cap de petitó).
El relat és gairebé periodístic, i de fet potser hi hauria guanyat una mica més si així l'haguessis presentat. Pensant que escrius una noticia al diari.
I s'ha de dir que em sembla has plasmat el que molts de nosaltres teníem el cap, fins a quin punt això que veiem per la caixa tonta és real o és el que ens volen fer creure!

6. Sinopsi - foster

Ha, ha, foster, un bon exercici que meta-conte. És un conte, o és sols la sinopsi d'una novel·la, que de fet no és, doncs no existeix, i ni tant sols l'autor és el que és? M'agrada el joc que fas amb nosaltres al principi presentant-te com fictíciament, o sigui que crees un nom real pel teu propi personatge/autor, que a la pràctica no és el que és. El gènere del relat, quin és? Sinopsi de novel·la. Contraportada de novel·la. Ha, ha, un gènere importantíssim. De fet sempre he pensat que qui carai fa les contraportades. L'autor? En tercera persona? L'editor? Un matxaca? Un especialista en contraportades?
Mira, com més hi penso més m'agrada el teu relat. Em volies sorprendre i ho has fet. Sí senyor. I de fet el que és més bo de tot és que et quedes amb les ganes de llegir la novel·la. Jo, personalment, m'hi he quedat.


7. La col·lecció - minerva

Un relat en tres parts i varies interpretacions. O així m'ho ha sembla a mi. Sempre em sembles una mica críptica... Un relat en tercera persona, que el fa més fred, tot i que hi ha una visió bastant personal, sobretot a les parts primera i tercera.
El primer paràgraf em sembla massa deslligat de la resta. Expliques un esdeveniment passat, que en el segon paràgraf no queda clar a qui està referit. Ah, un detall: jo diria mentrestant (Durant el temps en què s'esdevé alguna cosa), enlloc de mentre (Durant el temps en què). D'acord, l'han traslladat a un policia a una comissaria més tranquil·la (que em sembla després vols dir que de fet treballa en feina de despatx, no?).

Els dos paràgrafs següents són descriptius. Molt ben fets, et situen perfectament en el tema, tot i que, com que aparentment no passa res d'important, un els pot llegir despistadament, sense molta atenció. I sobretot la noia de la oficina.

La segona part no està clar en quin moment temporal passa. Ni sabem que la Blanca és la mateix que ell ha vist al riu. Potser hauria ajudat saber-ho abans, hauríem començat a lligar caps (o és que potser no vols que ho fem?).


A la tercera part, les coses lliguen finalment, tot i que no ens dius clarament que ell és qui les ha matat (té un floc de cabells seu, sí, però això no és prova d'assassinat!). No
queda gens clar tampoc perquè ho fa, si per un pur desig de col·leccionar flocs de cabells de les dones que ha mort. Potser l'alfabet és important?

A mi m'ha falta una mica més d'emoció, una mica més de saber les raons... El protagonista ens sembla massa normal, massa poca posa, massa insuls. Potser està fet a propòsit?


8. Assassinat - atram

Un repte poètic, una bona variació! No tenia ni tinc cap problema amb ell, em sembla perfecte que el facis (no hi havia limitacions, ja ho vaig dir!).

El poema comença amb un ritme molt marcat (amb cadència de tango?) que de cop queda estroncat. Jo potser hauria seguit una mica més amb ell, per clavar-nos "el punyal" una mica més endavant. Els altres versos de la estrofa són durs, una mica incomprensibles... La segona estrofa m'ha agradat, és cadenciosa, delicada. La tercera estrofa, dura altra cop, és com un insult, llençat a la cara, o així em sona, una clatellada. La quarta, altre cop més delicada, tot i que al final em falla una mica el ritme, si és que en vol tenir. La cinquena, "esperaré", sembla dita en veu baixa. I l'última, és una sentència, de mort, en certa manera, o pitjor encara. I qui ha mort? No ho tinc clar, jo sóc sovint molt obtús... Es la primera persona, o la segona, de fet, la que mort? La segona persona com a gènere? Perquè li parles a algú, i no està clar qui és, no sembla que ens amenacis a nosaltres, i per tant, serà que de fet parles a tu mateixa, o a l'altre, pensat com a persona abstracte?

Bé, ja veus que a mi se me'n va molt la "pilota". Però m'ha agradat molt, és un poema que a base de llegir-lo va guanyant i guanyant, que tot i que costa rítmicament té un no sé què que el fa hipnòtic.


9. Mala raça. - Hergè

Un relat curt, en extensió. Però colpidor. Directe. Sense concessions. Un relat en que jugues amb els equívocs com a tu t'agrada tant i saps fer tant bé. I un tema que no passa de moda, últimament, masses vegades veiem a animals tractats com si fossin objectes. Tanta incultura en el nostre país!. M'agrada molt el joc que fas amb les suposicions que des d'un principi un tendeix a fer, i com ho explotes amb saviesa. Res, que no li trobo cap pega! Bé, això de les pampallugues lluminoses sona estrany, les pamapallugues sempre ho són, oi, de lluminoses?
I el final, contundent, i amb un doble sentit que arriba fons.

10. qüestions d'amor i calers - manel
Un repte amb tres parts. Ella, ell, i el narrador. Sembla una mica el repte de parelles anterior, deu ser que t'has sentit influït per ell. Ella, que el vol pels diners, però en el fons em sembla entreveure que també s'ho està passant bé, amb l'escena de sexe. Ell, que es rejoveneix davant d'ella, que encara sap estimar, sap desitjar, que ant li fa que ella es quedi els diners, que de fet tampoc es pot endur més enllà de la mort. Estan bé les postures dels dos, lligades per la "cavalcada" (els dos ho diuen). Potser hi ha alguna paraula que no em convenç, com quan diu "fins el fons del teu ésser" (em sona massa cult per dir-ho al mig d'una follada).
Finalment, la frase "Incapaç d'entreveure el clímax en mig de tantes pampallugues" em sona massa forçada, no s'entén. Tot i que el final, això del pal de la fregona, m'ha agradat!


11. Un cadàver a la biblioteca - Leela

Vaig necessitar unes quantes lectures i una consulta per entendre la idea del relat, però un cop la vaig captar em va encantar. Sí, la mestre del gènere policíac, la Agatha, morta com un joc, sense voler, pels seus personatges. Les descripcions, molt acurades, m'han encantat. No entenia molt bé, i tampoc em convenç, l'ús que fas de la paraula tàlveg, que era força difícil de posar. També crec que uses massa vegades el tres punts, tot i que no em posaré farruc amb això.
El més difícil per a mi ha estat que jo no sóc molt fan de les novel·les policíaques i no he pogut captar tots els jocs que ens proposes, que segur que els fans de la Agatha trobaran.
Finalment, el millor de tot per mi és la frase final: que serà de nosaltres? Però de fet els personatges existeixen independents de l'autora doncs viuen en tots nosaltres, lectors, que els podem fer reviure com tu ho has fet tant bé.

12. 30 - 12 - 06 - mataranyes

Un altre repte basat en la actualitat més immediata (el del Bonnín també parteix del mateix fet). Una descripció del penjament del Saddam (estrictament parlant no és un assassinat, doncs ha estat jutjat i ajusticiat). No queda clar molt bé de part de qui estàs, si és que estàs de part d'algú. Aparentment ens situes davant d'algú que ha fet grans barbaritats, i que per tant és clarament culpable. Però... no sempre les coses són tant fàcils, oi? Potser l'hi he trobat a faltar un petit gir, alguna cosa que ens donés més informació.
Per mi el relat avança bé fins el tema del mòbil. Bé, a mi em molesta l'abús dels tres puntets (i són tres, i no més o menys). I a més, a part del fet que esperes que pel fet de posar un mòbil a l'escena ens adonem que es tracta del que es tracta, no entenc molt bé a que treu cap tants puntets i exclamacions. De fet a mi m'agradaria més si no hi hagués aquest paràgraf i les frases següents acabessin totes amb un punt. Més contundents, més clares.


13. No sospitaran del Pol - allan lee

He de dir que no n'estic segur d'haver entès el teu repte. Diguem que fins a "I vaig pensar" el segueixo bé, tot em quadra, una història que està bé, que de fet té prou sentit, algú que mata a sang freda per un motiu lloable a algú altre que està millor a l'altra vida. Però després em costa entendre si en estàs dient que això que hem llegit és la fabulació d'un guionista (cosa que fa una mica de ràbia, és com els relats que acaben dient (i es va adonar que tot era un somni)), o bé és que el guionista en qüestió és el Pol, i està prou sonat com per parlar d'ell mateix en tercera persona. Serà que estic tant fumut que ja no hi veig clar.

Un parell de coses tècniques que no funcionen, al meu entendre: No em queda clar si la frase "el que estranya" és correcta amb el significat que li dónes. Jo diria que enlloc de pàrking seria millor pàrquing.

No entenc, i deu ser la clau, la frase "Però de bona gana els mataria a tots" Qui ho diu, això? Qui són tots? Tots els que?

En resum, que m'ha agradat força, però que pobre de mi, jo no l'he entès.



14. El pintor - NiNeL
Primer, he de dir que utilitzes tantes paraules que no conec que no aconseguia seguir el relat. Què és això, una venjança per les meves paraules? Després, he de dir que si hi ha algun assassinat, esta realment molt amagat. Entenc, i jo sóc dur de mollera, que descrius una escena "mínima" en que el pintor "juga" amb dos "caramulls" de pintures. Però la veritat és que em costa molt visualitzar l'escena, no l'entenc, em sembla més aviat com onírica (no entenc que dius d'escletxes i líquids que surten). Sembla molt bonic, sí, però dec estar molt obtús, perquè com més i penso menys l'entenc. Ara, això sí, com a poema críptic, em sembla meravellós (tots aquestes paraules que he hagut de mirar al diccionari, tot el ús del llenguatge...).


15. De primera mà - angie

Si l'entenc bé, el relat va d'un periodista que finalment decideix crear ell la noticia, i no inventar-la, sinó fer-la. I no qualsevol: un assassinat com una casa de pagès. No s'explica en el relat si la morta té alguna relació amb el Joan, o bé si ha estat elegida a l'atzar, una qualsevol com potser eren les anteriors. Hi trobo a faltar una mica el dilema possible del periodista. De fet, he trobat que, per la majoria de vosaltres, els assassins són gent freda i sense cap tipus de sentiments. I per això, si he de ser sincer, em semblen poc creïbles.

Comentàris tècnics: No em convenç l'ús de pellucar que fas (tot i que tampoc em sembla horrorós!). Babor s'escriu babord.
A mi (abans ho he dit en un altre lloc) no m'agraden en general el tres punts. Crec que se'n fa massa abús, i sovint és millor acabar amb un punt. Per exemple al final del relat. O quan dius "L'endemà cremà la catifa... Trigarien molt a trobar el cos..." jo ho posaria amb punt i apart i prou.

M'ha agradat, però, com he dit, a part de les descripcions que estan prou bé, li he trobat a faltar "passió".

16. Esperança - Carme Cabús

Mirat amb lupa, el relat no hi ha realment un assassinat. Clar, entenc que tu vols justificar que les morts com a causes col·laterals de la destrucció del medi ambient per un pur afany d'enriquir-se és de fet un assassinat. Potser sí. El teu relat té la capacitat de portar-nos a una realitat que tenim tant propera i a la vegada en sembla tant llunyana. Una realitat que de fet és la que en certa manera viu la major part de la població del món.
M'agraden molt les descripcions que fas, tu ho saps fer molt bé. M'ha agradat moltíssim la frase "El sentia cridar-la amb un alè de veu des del miserable llit de l'altra habitació, però no podia assistir-lo perquè estava empresonada sota el cos d'un garimpeiro, que la cavalcava durament." que per mi és el millor del relat, el que resumeix d'una manera contundent tot el tema. Per mi aquesta frase justifica tot el relat. En canvi em sobra una mica quan et poses massa didàctica. I sí, m'agrada quan fas créixer de nou l'esperança fundada en el moviment col·lectiu de la get que ha decidit finalment no deixar-se trepitjar més. Per mi aquesta és la vertadera i única esperança, i tu ens ho has mostrat molt bé.




Bé, anem pels semi-finalistes, que, donat que tots els reptes m'han semblat molt bons, m'han costat molt de triar. Al final he decidit els següents set:


FolletTrapella, rnbonet, foster, atram, Leela, Hergé, Carme Cabús.



Com veieu encara n'hi ha massa!!!! Així que farem un llista curteta de finalistes:


rnbonet, atram, Leela, Hergé.


I ara bé l'hora de la veritat
. I no sé com fer-m'ho per escollir el guanyador/a, de veres.


Així que els torno a llegir, i tots mereixen guanyar. Però com que sóc així de xulo, n'escullo un i ja està, sense més explicacions.


Hergé !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Au, i perdoneu per la tardança, deguda a motius personals imprevistos i a dificultats tècniques durant tot el dia d'ahir!!!!!!!

Au, Hergé, el passo el marrón!


Xavier/ Bruixot