Repte 89: VEREDICTE!!!

Bé, reptaires, finalment, després d'un llaaaarg intercanvi de mails, arriba el veredicte del repte. Ha estat complicat, això. Primer, uns breus comentaris, subjectius, dels relats presentats. Els de la mjesus, en cursiva.


Joanra - Conversant amb Juli Verne

El diàleg intentant amagar elements del futur és original. El viatjant
en el temps ha fet molt malament els seus deures, i ara té por de les
conseqüències de la seva improvisació. El diàleg funciona força bé, i
està ben escrit, però la veritat és que no m'ha acabat d'atrapar. Una
pega: trobo que posar dues vegades tan seguides "pintoresc" mata una
mica, podria haver buscat algun sinònim (extravagant, estrambòtic,
excèntric, peculiar... jo què sé)

La idea és original. El personatge de Jules Verne no em sembla ben
definit, la trobada és molt accelerada: (convidar a entrar I te), no se
sap massa bé com ha arribat a destí i la frase final em sobra.
L'ortografia i els signes de puntuació no estan massa ben utilitzats. L'ús
de les paraules clau: porcellana previsible, atrapar bé, pintoresc (-),
meticulós bé. Algunes frases estranyes: va atrapar a l'aire i
enrogir/enrojolar (?).





Biel Martí - Un passat fet de pedaços

La idea és bona, crec que té interès. Però al final no sé si no se n'ha
acabat de sortir o si té un gust diferent del meu. El trobo una mica
irregular, amb parts molt bones i d'altres que no lliguen gaire. Una
contradicció a l'últim paràgraf, el protagonista ha de modelar la seva
vida, però en canvi sembla que és a punt de morir. En què quedem? I trobo
que alguna paraula clau (meticulós especialment) resulta una mica massa forçada.

M'ha agradat és un relat futurista per explicar els viatges al passat.
Utilitza elements moderns: lleis, govern, màquina. Llenguatge directe i
lleuger però una mica fred. En l'últim paràgraf el personatge s'humanitza.
L'ús de la paraula paradoxa no està massa explicat. A vegades una mica
reiteratiu. M'agrada el tercer paràgraf. Ortografia i signes de puntuació
(-+) em sobren punts suspensius.
Les paraules clau ben utilitzades, porcellana molt bé.






foster - El vell i el mar

Està molt ben escrit. El personatge de Hemingway el trobo molt ben treballat,
gairebé em podria creure que tinc l'escriptor al davant. L'escena de la mar,
recordant la vella novel·la que dóna títol al relat, ho reforça, i ens recorda
que era un home que vivia tan intensament com escrivia. L'ambientació, també, molt bona.

M'ha agradat molt, utilitza un llenguatge
seductor i s'emporta al lector fins al final sense pausa. Descriu bé el
personatge dotant-lo de sentiments: amargura, vivències i vitalitat.
Plenitud (missatge encobert?) Ortografia i signes de puntuació bastant
bé. Ús de paraules clau: molt bé. Làmpada de porcellana bé. La idea del
personatge enquadrat és molt gràfica i ben utilitzada. L'enllaç de tota la
història molt ben lligat.





Jeremias Soler - Dignitat

Un altre personatge molt carismàtic. En aquest cas un que s'enfronta,
amb una gran dignitat, a un destí que el sobrepassa. Un home que mira
al futur més enllà dels seus interessos i, amb les seves reflexions,
li dóna al relat una gran intensitat. El guiny final de la trobada amb
en Maragall, divertit, simpàtic, bé, tot i que no m'agrada tant com la resta.

Relat de "rabiosa" actualitat". M'ha emocionat, potser per la proximitat de la història
amb els fets actuals. Dóna personalitat al personatge i el descriu bé amb
detalls curosos. El final no em convenç, però m'ha agradat força. Ortografia
i signes de puntuació bé, però millorable. Les paraules claus bé, porcella
també previsible, meticulós bé, pintoresc molt bé, atrapat molt bé. Té
força el relat i es nota que està fet amb el cor.




pivotatomic - Ceuta, 1916

M'ha agradat molt. La idea és relativament previsible, però el repte està
molt ben escrit, es segueix amb fluïdesa i facilitat, les paraules clau
estan molt ben posades, i el, en principi impossible, ho deixa tot molt obert.
El punt més feble és que allò del límit de 59 minuts, no està gens ni mica
justificat, no s'entén per què el protagonista s'ha de quedar al segle XX.

Relat ben escrit, lleuger, ben ambientat, la història està ben enllaçada.
Descriu al narrador millor que al personatge que visita, un assassinat
històric que canviaria el destí de Espanya. Es planteja el fet de viure o
morir en un altre temps. Ortografia i signes de puntuació molt correcte.
Utilització de les paraules meticulós,pintoresc i atrapat bé, porcellana
molt bé.






angie - Tretze espelmes al cor d'Amsterdam

A mi m'agrada molt, l'escena està descrita amb molta sensibilitat, el decorat,
els personatges... M'agrada molt el paper que agafa la narradora, que sense
deixar de ser-ho es transforma en la millor amiga de l'Anna. Les paraules clau,
molt ben posades, especialment m'ha agradat "galtes de porcellana".

És un text amb molta sensibilitat i poètic. Molt bona ambientació plena de
detalls. Ortografia i signes de puntuació millorables. Tindre/tenir. L'ús
de les paraules clau molt bona. Frase molt bona:vaig furtar aquell
colpidor moment, amagant-lo sota la pell.
M'agradat molt.




ninona - Hauria volgut que fos poesia

Ostres, aquest repte em resulta molt problemàtic. No sé què dir. M'agrada,
és molt, molt intens. Molt apassionat, transmet molt bé els sentiments i,
sense anomenar-la, la gran admiració que la narradora professa pel personatge
que visita. Les paraules clau, bé, meticulós una mica forçada.

Relat per mi estrany, no em comunica els sentiments, em costa entendre'l
em perdo. El llenguatge te alguna figura poètica. Ortografia i puntuació
millorable. Frase difícil: fang de professió i de destí.? No l'entenc.
Repetició d'algunes paraules: pels/pels silenci /silenci. L'ús de les
paraules clau ben posades I porcellana molt bé.



Mandalf - Noé i Martí

És francament divertit, lleuger i fresc, s'agafa el tema a broma i el regira amb una història absurda. El to es manté viu des del principi fins al final.

És un relat que fa riure, és divertit I entretingut, tot de bestioles
escampades que corren, quina feinada pobre Noé. Sembla que el personatge
és un fotògraf que capta instantànies del passat. A la recerca d'imatges
perdudes. Ortografia I us dels signes millorable.
Desmitifica els personatges.





Mandalf - Martí i Napoleó?

Torna a parlar amb el mateix to còmic. També l'he trobat divertit, tot i que no tant com l'altre. El final, magnífic, ara bé, el fet de hi entri en Biel Martí se m'escapa... és casualitat, com podria haver estat qualsevol altre? Hi ha alguna raó més?

Relat original pel fet que es troben dos personatges que venen de temps
diferents, i un d'ells és un dels relataires. Un del futur i un del passat
és com si és creuessin els cables. Utilitza un llenguatge més col·loquial.
Palanqueta de porcellana molt bé, pintoresc, atrapar (atrapessin és l'únic
que ha canviat el temps del verb?) I meticulós bé.
M'agrada més l'anterior Noé i Martí
L'has agafat amb en martí?




(en marc està fugint) - Converses creuades

El diàleg entre dos móns oposats em sembla molt interessant. La idea és bona, les paraules estan molt ben posades, i el conjunt resulta entretingut.

La idea és original, però trobo a faltar l'escenari una mica introducció
als personatges. Un intent de reflexionar entorn dos personatges l'un pura
sensibilitat i l'altre aventurer, modern i malalt de tecnologia. Ben
escrit, però no m'acaba d'arribar. Lús de les paraules molt bé i ben
posades sobretot pintoresc.



Jan des Val - El minyó de Montellà

Fantàstic de ritme, entra pels ulls, es llegeix volant, molt entretingut. El final, original, remata aquestes presses d'un relat que sempre vol tirar endavant.

Molt ben escrit, la prosa és lleugera i es fa amena. La situació del relat
està ben descrita i amb força detalls. La protagonista és al mateix temps
l'objecte d'estudi. Reflexiona sobre la conseqüència d' una errada en els
mètode d'estudi. Una mica contradictori?. Ortografia i signes de puntuació
molt bé. Lús de les paraules clau molt bé (català pintoresc ?) .


Carme Dangla - L'Ésser

Al·lucinant. El trobo molt imaginatiu, molta complexitat en molt poques línies, cosa que em sembla admirable. Li dóna la volta al tema i el refà a la seva manera. Després d'haver llegit tot el relat, trobo que les dues primeres frases potser es podrien estalviar.

Molt bé m'ha atrapat des de la primera paraula. Utilitza un llenguatge més
matemàtic, abstracte. No tinc elements per dir si els termes que utilitza
són del tot correctes. Necessitaria més temps per a esbrinar-ho. En poques
paraules defineix a la humanitat com imperfecta. L'ús de les paraules clau
bé, ben col·locades. Amb aquest nen, un geni, que fa que sigui més proper.
Ortografia i signes de puntuació quasi perfecte.



mirna - Viatge al passat

També m'agrada aquesta història d'una noia que viatja pel temps a conèixer el seu ídol. Les paraules clau estan ben posades, però... els pírcings de la llengua acostumen a caure, de cop, quan es va passejant? La resta, molt bé

La trama és massa fàcil, obvia. El diàleg està ben elaborat però no està
ben explicat la forma en la qual arriba al passat. Algun element com el
piercing (no sé si cau així de senzill) (?) no n'he portat mai cap. Una
frase mal explicada: la literatura és el meu tema preferit. Crec que podia
haver emfatitzat més utilitzat professió, afecció, passió…(no sé )
L'ortografia I la puntuació millorable. L'ús de les paraules clau molt
correcte.



I, després de tots aquest comentaris, finalistes d'aquest repte són:

angie per la poesia intrínsec
a, Mandalf (Noé i Martí) per original I divertit,
foster per descriure molt bé el personatge, Jeremias, per tocar molt bé i amb força un tema punyent, Carme Dangla, molt ben introduït el tema.


I, finalment, el veredicte és...

és...

CULPABLE !!!

Som uns jutges molt estrictes?

I guanya el repte 89, i per tant prepara el 90...

...

...

Carme Dangla i angie!!!!

Felicitats!!!