Veredicte del repte 82

Bona nit a tothom, aneu agafant lloc que de seguida donem pas al veredicte. Però per l'hora què és crec que ja tothom haurà anat a dormir!!
El repte d'avui tractava de llàgrimes. Pretenia plorar amb els vostres relats, i la veritat és que no ho he aconseguit. La limitació de paraules és un problema, oi? Ja us vaig dir que no valoraria les faltes. Només el contingut tràgic de la història. Ara detallaré molt breument els relats i al final donaré el veredicte. Quina de les 12 històries que han participat m'ha arribar més al cor?
He llegit els relats sense imprimir els noms dels autors tal com vaig fer l'altra vegada. Intentant ser parcial i capficar-me dins de les històries pel dolor que em transmetessin.

-Annabella pampallugues. 250 paraules.
El teu relat està bé, però no m'has fet sentir dolor, el que has aconseguit és que sentís ràbia de la Neus per ser una adolescent dolenta.

-Filaci. 250 paraules.
Aquest relat no m'ha fet plorar, segurament perquè has centrat la major part de la història en una de les càrregues més feixugues de tenir un malalt a casa. Potser, hauries obtingut més dolor si haguessis atacat els sentiments de la dona. Tenir un malalt a casa dona molta feina, i la feina no em fa posar trista.

-Pivotatomic 250 paraules.
El relat m'absorbeix de seguida, les paraules clau estan ben afegides, no fan nosa. Fas sentir tristor. També pena per no haver triat el camí de la felicitat.

-boigboig 249 paraules.
Molt original al començament quan parles com si tot fos cosa de fantasmes imaginaris, d'amors impossibles. I al final és un amor més pur. He sentit tristor.

-El Rei negre. 250 paraules.
El relat no em fa sentir tristor, em fa sentir pena per la dona, per la nena. I un odi cap al marit que en un dia tan especial no és capaç de saber fer un forat en un dels dies més especials de qualsevol infant.

-foster. 246 paraules.
Un relat fluid, tendra, molt tendra. M'has fet somriure, fins i tot m'has fet sentir la necessitat de dir-li a la Maria que s'endugués aquell entremaliat Sale cap a casa, o si més no d'intentar-ho.

-Leela 250 paraules.
He sentit tristor. L'escena on ell obra els ulls és genial. Me l'has fet viure com si fos jo qui desperta i veu els caminadors i la cadira de rodes.

-Joanra 250 paraules.
Pobre gat. De totes maneres crec que la vida el tractarà millor sent humà que animaló. Almenys en el meu poble segur.

-Afrika Winslet 247 paraules.
Un relat original. L'he hagut de llegir varies vegades per acabar-lo d'entendre. Em xoca una mica el paper de la gata, no acabo d'entendre quin paper hi juga, tot i que de primer sembla que és la protagonista.

-Mandalf 250 paraules.
Et voldria fer una pregunta Mandalf: Tu sabies de que tractava el tema d'aquest repte, oi? Tractava de fer-me plorar, però de tristor i no de riure!! Jajajajajajaja. Té un dia tan i tan accidentat que jolin!! He rigut molt jajajajaja encara ploro ara. Que no veus que estava molt concentrada llegint relats tristos i el teu pel mig fent conya. O potser pretenies concursar de debò? Jajaja

-Jeremias Soler 247 paraules.
Aquest relat està molt bé. M'has fet sentit tristor, i cap el final, has capgirat els meus sentiments en odi cap a la família de l'Héctor.

-cançó 250 paraules.
Has començat molt i molt bé. Els meus sentits s'han activat i de seguida m'he sentit la protagonista. La frase on poses "Encara ara em salta el cor quan criden el meu nom amb amabilitat" m'has posat molt en el seu lloc, però després fas un canvi i fas que perdi tensió. Uuuiii.... quasi.


Mireu l'hora què és, i sabreu l'estona que porto llegint i rellegint els 12 relats. En veritat no he trobat el dramatisme que buscava, les històries que si acostaven els hi faltava més oportunitat amb una mica més d'extensió. És normal.
He estat descartant els relats que em produïen pena. Volia centrar-me més en el dolor. Al final de tot m'han quedat 3 relats. El del Pivotatomic, boigboig i el del foster. Si pogués els hi donaria el premi a tots 3.
Els tres relats estan molt bé. Però he volgut esprémer encara més la taronja i he intentat separar dolor i enyorança. He posat els relats en una bàscula que tinc a la cuina, hi he anat abocant el dolor. El relat que m'ha fet més mal, ha estat el del boigboig. M'ha arribat molt a dins, potser perquè sóc mare. Potser perquè tinc un germà que després de llargs anys d'espera va anar a Russia a adoptar 3 fills. Potser perquè la meva millor amiga va estar dos anys esperant quedar-se embarassada i tot sovint venia a mi per plorar. Potser per la meva veïna Carmen que quan estava embarassada de 7 mesos la van haver d'operar d'urgències i es va quedar 2 mesos en coma, i un cop va néixer la criatura no va sobreviure 24 hores, i el seu petit taüt blanc no hi posava el nom de la nena, només el lleig mot "Fetus". Carmen no va poder assistir al funeral de la nena, i el que avui en dia l'ha martiritza més és no haver-la pogut tocar.

Felicitats! I bona nit!!!