Repte XXIII

L'enllaç perfecte

En Ramon era un tipus dur, però aquella adversa i irrefutable sentència del Tribunal de Dret Civil el dugué al no-res. Va haver de marxar de la casa senyorial de l'Eixample on havia viscut tota al vida, i es refugià en un petit estudi de la part més xunga del Born.
En aquella cofurna merdosa, plena de brutícia i immersa tothora en les variants però sempre repulsives fortors que pujaven pel celobert, esdevingué el paradigma d'home insociable i incívic.
Decidí apartar-se del món, oblidar-l'ho, amb l'esperança que el món s'oblidaria d'ell i el deixaria en pau. Només sortia per comprar menjar i robar el diari -que no llegia- d'algun veí; de matinada tirava les escombraries pel balcó, allà on caiguessin. S'emborratxava cada nit mentre fumava una cigarreta rere l'altra. No mirava la tele perquè no en tenia. Ni nevera, ni cuina, res.

Només l'ordinador el mantenia connectat amb l'exterior: s'obsessionà amb aquell web. Es tractava d'una realitat meravellosa però intangible, i tampoc no el satisfeia. Estava desesperat.

Llavors, una nit, davant el mirall tèrbol del lavabo, intuí la resposta a la seva angoixa de viure, un enllaç perfecte entre el món real i el virtual: aniria a Panamà a trobar aquella relataire misteriosa i enigmàtica de "Les mitges de seda negra".

No, no i no. Jo vull posar Dret civil i poso dret civil.

És la branca del dret que tracta de tot allò que no és penal ni administratiu. Em sembla... Bé, al google segur que ho trobes, jo ho sé perquè com que toco personetes que es separen, denúncies per custòdies i tal i qual, doncs això va a Dret Civil.

p.s. 215 paraules com a màxim, o exactament 215 paraules?

:-D

Què fàcil resulta posar-me a parir!

Si passa res, la culpa sempre és del mateix. Que els okupes es carreguen dels festes de Gràcia amb el seu comportament incívic... cosa de l'alcalde! Que els carrers són plens de brutícia... l'Ajuntament és el responsable! Que Barcelona ha perdut aquell aire senyorial que la feia una de les millors ciutats d'Europa... pregunteu-li a en Clos!

Sí, sí. Ja m'agradaria veure-us a vosaltres al meu lloc!

Barcelona ha de ser l'enveja del món. Fins aquí, tots d'acord. Però... qui ho pagarà això? Xiulets i mirades al sostre. Truques al Ministerio i et diuen allò de "Uy, ya no tenemos competencias. Pregunte a Maragal". Travesso Sant Jaume i en Pasqual, ell! que és qui em va passar el marrón! també es fa el suec. "Posa més multes", diu."O fes uns altres Jocs (de Forums, ni parlar-ne, eh?)". Sí, ja. Tirat!

Jo no aguanto més, tu! El Carmel s'enfonsa; Gràcia es crema; l'AVE que si pel litoral o pel mig. Qui em manava a mi deixar la feina d'anestesista? Allà, com a mínim, el clients s'estan ben calladets i no protesten mai. No com aquí, que tothom és catedràtic en dret civil.

Saps què? Vaig a trucar al Carlinhos. Va quedar encantat amb el meu estil. Potser em donarà feina...