Detall intervenció

EL REPTE IX

Intervenció de: marc (joan petit) | 08-09-2005


Tema: "Tinc moltes ganes d'anar a la feina"...

Extensió: posem 200 paraules i intentem no passar-nos d'aqui, val?

Paraules clau: sang, ampolla, cafè, sorpresa

Premi: cal dir-ho?

Plaç d'entrega: 24 hores a partir de... JA!


Respostes

  • Reptes... (?)
    kispar fidu | 08/09/2005 a les 09:05

    Bones! Fa uns dies que veig això dels reptes per aquí el fòrum... la veritat és que m'agradaria saber de què es tracte ben bé... perquè me'n puc fer una mínima idea, però no ho sé del cert : És com un "objectiu" de relat determinat, pel qual hi ha unes "normes o condicions" a seguir, i que s'escriu aquí al fòrum (o com a relat personal de l'autor? o que?)

    Merci per la informació!!!
    Gemm@
    • És això que veus ;-)
      EmmaThessaM | 08/09/2005 a les 11:11

      Relats que s'escriuen aquí al fòrum seguint les indicacions de qui proposa el repte.

      El premi? Proposar el següent repte.

      EmmaThessaM
      • Aps!
        kispar fidu | 08/09/2005 a les 15:28

        jajaja, merci per la teva confirmació!!! És una bona idea... està molt bè, tot i que penso que s'hi necessita temps!!! jejeje
        A veure si puc participar en algun! apali! ciao!
  • Una bona feina
    pivotatomic | 08/09/2005 a les 09:13

    "M'encanta la meva feina", pensa en Klaus mentre es calça les botes.

    Ja impecablement vestit, fa una ullada autocomplaent al mirall, i es serveix el seu cafè matinal. A mitja tassa, decideix fer un extra. Obre un armariet, treu un ampolla de schnapps i li afegeix un bon raig. El licor cau com una bomba al seu estomac buit i, segons més tard, ja sent bullir-li la sang.

    Magnífic! Està a punt per un altre dia grandiós de treball.

    En Klaus és un home afortunat. Des de fa tres anys, li encanta el que fa. Abans era només un tipus gris entre la multitud. Ara que han sabut reconèixer-li els mèrits, han fet d'ell un home nou. Un líder. La seva paraula va a missa i qui la qüestiona s'endú una desagradable sorpresa. Mentre surt del barracó, en Klaus pensa que tothom hauria de tenir una feina com la seva.

    Camina fins arribar a l'enorme porta, coronada amb una frase ominosa: "El treball us farà lliures". Un soldat saluda en Klaus, capità de les SS, i li franqueja el camp. Ell s'omple els pulmons d'aire i cendra i, un cop més, beneeix el dia que el van traslladar a Auschwitz.

  • RE: EL REPTE IX
    T. Cargol | 08/09/2005 a les 09:17

    El "jefecillo"
    Tinc moltes ganes d'anar a la feina, em moro de ganes d'anar a la feina, vull anar-hi el més aviat possible,malgrat estic de vancaces; efectivament, si, a trencar-li els morros a aquell paio que es fa dir jefecillo; que fugi com els bous, lleons, cabres, etc dels programes d'animals! Això és! Com la llei de la selva, el més fort cap endavant i els altres a mirar com "ho fem això de fer perdurar el nostre ADN". Aquí estic jo diré i trucaré a casa eufòric i comunciaré: ja l'he fotut fora a aquell incompetent!

    Sense fer-se sang, si no és obligat eh?. Només tirar-li un cafe calent a la falda, diriem, amb cara d'atabalat per la feina - un atac indirecte i per sorpresa, amb cara sol·licita, però a vessar de cinisme i hipocresia - i llavors amb esguard de pena i sorpresa per haver-li escalfat l'engonal dir-li: vols que et porti una botella d'aigua freda de litre i mig de la màquina?

    S'acabaran aquestes reunions abans de l'hora de sortir, regnarà l'ordre, tothom estarà content amb la informació rebuda, les tasques s'assignaran a la feian i no a l'hora de dinar o al bar, sabrem que fem i perquè ho fem! Trucarema casa seva als deprimits -massa sensibles, pobres.

    Ep, no! rebobinem, si el jefecillo ja soc jo des d'ahir! No, no parlem-ne tranquil·lament, cony!


  • Una bona feina (aquesta versió anul.la l'anterior)
    pivotatomic | 08/09/2005 a les 09:29

    "M'encanta la meva feina", pensa en Klaus mentre es calça les botes.

    Ja impecablement vestit, fa una ullada autocomplaent al mirall, i es serveix el seu cafè matinal. A mitja tassa, decideix fer un extra. Obre un armariet, treu un ampolla de schnapps i li afegeix un bon raig. El licor cau com una bomba al seu estomac buit i, segons més tard, ja sent bullir-li la sang.

    Magnífic! Està a punt per un altre dia grandiós de treball.

    En Klaus és un home afortunat. Des de fa tres anys, li encanta el que fa. Abans era només un tipus gris entre la multitud. Ara que han sabut reconèixer-li els mèrits, han fet d'ell un home nou. Un líder. La seva paraula va a missa i qui la qüestiona s'endú una desagradable sorpresa. Sortint del barracó, en Klaus pensa que mai ha estat tan feliç.

    Camina fins arribar a l'enorme porta, coronada amb una frase que sembla pensada per a ell: "El treball us farà lliures". Un soldat saluda en Klaus, capità de les SS, i li franqueja el camp. Ell s'omple els pulmons d'aire i cendra i, un cop més, beneeix el dia que el van traslladar a Auschwitz.

    • En Llarg
      foster | 08/09/2005 a les 12:04

      En Llarg

      Tota la vida ocultant el seu secret, des de ben petit, des de l'escola. Cada cop que entraven a les dutxes o als vestuaris, una nova sorpresa. Sorpresa i baralla, sang i insults, era inevitable!
      En Llarg tenia un enorme problema però també un gran orgull, i no es feia enrere per més que en les disputes diàries tingués tots els números per sortir escaldat.
      Amb el temps, però, s'acostumà al seu terrible defecte, i va començar a canviar els seus amics de sempre per unes amigues molt més fidels i desinteressades que sempre l'acceptaven en els seus cercles privats reservats només per a fèmines. Allà, amb elles, entre elles, s'adonà com les dones són més sinceres i valoren el que és realment important. Sí, elles li feren veure com les coses no sempre són el que semblen, i que el que és bo per a uns, pot ser pervers per als altres.
      Només és qüestió de veure l'ampolla mig buida o mig plena, només això! -li deien.

      I ara, pocs anys més tard, quan es lleva per anar a la feina, i mentre es pren un cafè ben carregat, recorda amb nostàlgia cada una d'aquelles cares i veus que li mostraren el seu destí veritable.
      Sí, perquè amb cada nova pel.lícula obté un nou èxit, tots reforçant la fama que es ben guanyà amb la seva primera aparició a "El tamany importa?".

      • RE: En Llarg
        foster | 08/09/2005 a les 12:52

        En Llarg

        Tota la vida ocultant el seu secret, des de ben petit, des de l'escola. Cada cop que entraven a les dutxes o als vestuaris, una nova sorpresa. Sorpresa i baralla, sang i insults, era inevitable!
        En Llarg tenia un enorme problema però també un gran orgull, i no es feia enrere per més que en les disputes diàries tingués tots els números per sortir escaldat.
        Amb el temps, però, s'acostumà al seu terrible defecte, i va començar a canviar els seus amics de sempre per unes amigues molt més fidels i desinteressades que sempre l'acceptaven en els seus cercles privats reservats només per a fèmines. Allà, amb elles, entre elles, s'adonà com les dones són més sinceres i valoren el que és realment important. Sí, elles li feren veure com les coses no sempre són el que semblen, i que el que és bo per a uns, pot ser pervers per als altres.
        Només és qüestió de veure l'ampolla mig buida o mig plena, només això! -li deien.

        I ara, vint anys més tard, quan es lleva per anar a la feina, i mentre es pren un cafè ben carregat, recorda amb nostàlgia cada una d'aquelles cares i veus que li mostraren el seu destí veritable.
        Sí, perquè amb cada nova pel.lícula obté un nou èxit, tots reforçant la fama que es ben guanyà amb la seva primera aparició a "El tamany importa?".
        En Llarg

        Tota la vida ocultant el seu secret, des de ben petit, des de l'escola. Cada cop que entraven a les dutxes o als vestuaris, una nova sorpresa. Sorpresa i baralla, sang i insults, era inevitable!
        En Llarg tenia un enorme problema però també un gran orgull, i no es feia enrere per més que en les disputes diàries tingués tots els números per sortir escaldat.
        Amb el temps, però, s'acostumà al seu terrible defecte, i va començar a canviar els seus amics de sempre per unes amigues molt més fidels i desinteressades que sempre l'acceptaven en els seus cercles privats reservats només per a fèmines. Allà, amb elles, entre elles, s'adonà com les dones són més sinceres i valoren el que és realment important. Sí, elles li feren veure com les coses no sempre són el que semblen, i que el que és bo per a uns, pot ser pervers per als altres.
        Només és qüestió de veure l'ampolla mig buida o mig plena, només això! -li deien.

        I ara, vint anys més tard, quan es lleva per anar a la feina, i mentre es pren un cafè ben carregat, recorda amb nostàlgia cada una d'aquelles cares i veus que li mostraren el seu destí veritable.
        Sí, perquè amb cada nova pel.lícula obté un nou èxit, tots reforçant la fama que es ben guanyà amb la seva primera aparició a "El tamany importa?".

        • En Llarg (versió definitiva, joder!)
          foster | 08/09/2005 a les 13:40

          En Llarg

          Tota la vida ocultant el seu secret, des de ben petit, des de l'escola. Cada cop que entraven a les dutxes o als vestuaris, una nova sorpresa. Sorpresa i baralla, sang i insults, era inevitable!
          En Llarg tenia un enorme problema però també un gran orgull, i no es feia enrere per més que en les disputes diàries tingués tots els números per sortir escaldat.
          Amb el temps, però, s'acostumà al seu terrible defecte, i va començar a canviar els seus amics de sempre per unes amigues molt més fidels i desinteressades que sempre l'acceptaven en els seus cercles privats reservats només per a fèmines. Allà, amb elles, entre elles, s'adonà com les dones són més sinceres i valoren el que és realment important. Sí, elles li feren veure com les coses no sempre són el que semblen, i que el que és bo per a uns, pot ser pervers per als altres.
          Només és qüestió de veure l'ampolla mig buida o mig plena, només això! -li deien.

          I ara, vint anys més tard, quan es lleva per anar a la feina, i mentre es pren un cafè ben carregat, recorda amb nostàlgia cada una d'aquelles cares i veus que li mostraren el seu destí veritable.
          Sí, perquè amb cada nova pel.lícula obté un nou èxit, tots reforçant la fama que es ben guanyà amb la seva primera aparició a "El tamany importa?".

  • 1 de setembre
    Biel Martí | 08/09/2005 a les 13:12

    "Tinc moltes ganes d'anar a la feina…".
    No, ho haig de dir més convençut, tornem-hi.
    "Tinc mooooooltes ganes d'anar a la feina"
    Bufa, quina merda. Em fot una mala sang això de tornar. Sóc davant del mirall vell del lavabo, que ja té marques grogues a les cantonades. Espero que amb l'augment de sou pugui arreglar aquesta merda de pis. La finestra que el venedor anomenava exterior, oh sorpresa !, té el mur de l'edifici contigu exactament a 46 centímetres (ho puc mesurar amb el regla de l'escriptori. Em sento com una anxova dins una llauna oberta i mig oxidada. No em ve de gust llepar-me però segur que estic salat. Prou acudit dolents. És dilluns, s'han acabat les vacances (deu dies a casa la mama, cinc en un càmping espantós anomenat "La gamba saltarina", quinze dies de viatge per Europa...
    "TINC MOLTES GANES D'ANAR A LA FEINA". No hi ha manera. Em prendré un altre got de cafè, respiraré fons i sortiré a buscar el metro. 1 de setembre. I si no torno? I si truco i dic que estic malalt...? Millor m'emporto una ampolla de whisky camuflada a la bossa per si el matí es fa massa llarg.

    Biel Martí.
  • 1 de setembre (versió sense errors)
    Biel Martí | 08/09/2005 a les 13:18

    "Tinc moltes ganes d'anar a la feina…".
    No, ho haig de dir més convençut, tornem-hi.
    "Tinc mooooooltes ganes d'anar a la feina"
    Bufa, quina merda. Em fot una mala sang això de tornar. Sóc davant del mirall vell del lavabo, que ja té marques grogues a les cantonades. Espero que amb l'augment de sou pugui arreglar aquesta merda de pis. La finestra que el venedor anomenava exterior, oh sorpresa !, té el mur de l'edifici contigu exactament a 46 centímetres (ho puc mesurar amb el regla de l'escriptori). Em sento com una anxova dins una llauna oberta i mig oxidada. No em ve de gust llepar-me però segur que estic salat. Prou acudit dolents. És dijous, s'han acabat les vacances: deu dies a Platja d'Aro, cinc en un càmping espantós anomenat "La gamba saltarina", quinze dies de viatge per Europa...
    "TINC MOLTES GANES D'ANAR A LA FEINA". No hi ha manera. Em prendré un altre got de cafè, respiraré fons i sortiré a buscar el metro. 1 de setembre. I si no torno? I si truco i dic que estic malalt...? Millor m'emporto una ampolla de whisky camuflada a la bossa per si el matí es fa massa llarg.


  • EL REPTE IX: funcionaris...
    qwark | 08/09/2005 a les 17:04

    "Tinc moltes ganes d'anar a la feina"- mira, l'altre també. Enviats a les 9:13, a les 12:04 i a les 13:12. Em podeu explicar on collons treballeu, vosaltres? M'imagino que a l'Administració. Darrere de les inacabables cues de tres persones, esgotades d'esperar hores i hores a que el responsable de la finestreta tregui aquest DIN-A4 apaïsat que diu "Hora d'esmorzar. Torno en cinc minuts".

    I clar, aquesta pobra gent no sap que esteu al bar de la cantonada (o a quin d'ells) amb l'entrepà, l'ampolla de vinet, el cafè i, últimament un quadernet per aïllar-vos en plan autista i escriure el Repte del dia. Mireu, jo no m'he considerat mai de dretes, però que voleu que us digui, faria falta una mica més de mà dura. Perquè clar, aquestes situacions acaben per fer-me bullir la sang i... cagumcoi : Amb en Pujol vivíem millor!!

    Uf, aquestes coses les dius i et quedes molt més tranquil. Sabeu què? Avui jo també faré el Repte, són dos-centes paraules, oi? A veure si puc guanyar, desmoralitzar aquests funcionaris i que demà treballin les hores que toquen. Ara, me'n vaig. Potser tinc una sorpresa agradable i ja ha tornat d'esmorzar el personal de l'INEM...

    • RE: EL REPTE IX: L'ampolla de cava
      Josep Bonnín Segura | 08/09/2005 a les 20:54

      No havia estat cap sorpresa grata el que li havia passat. Necessitava una bona estona per païr-la.
      L'hi havia arribat una carta de la seva empresa acompanyada d'un paquet. El motiu: Fer-se els corresponents anàlisis i proves. Tenia que anar a la Mútua on s'encarregarien . Sempre li havia estarrufat una mica que li traguessin sang.
      Però no podia ser. De sempre i a tots els llocs on havia fet feina, sabia que era obligatori fer-se aquestes proves. També sabia el que li exigirien. Tindria que anar a comprar un potet estèril a la farmàcia per aportar l'orina. Doncs aquesta vegada no. Aquesta vegada s'havien passat, li havíem enviat una ampolla buida del format d'una de cava.
      Li demanaven i exigien en part, que la portés ben plena. Fins al goll. No s'ho podia creure i ademés no tenia més que un vespre per fer-ho. S'havia preparat tres cafeteres d'un cafè colombià que havia dut del seu darrer viatge. Com sabia que el cafè era diürètic. Sabia ben cert que si es posava aviat compliria amb el que li demanaven. Mentre sortia el cafè per la primera cafetera, pensava per ell: Que dur és mantenir la feina¡

  • Covardia
    pèrdix | 09/09/2005 a les 00:29

    Era un quart de vuit del matí quan el telèfon sonà. Emprenyat, es va aixecar, anà saló i el despenjà. El que li digueren el deixondí immediatament. El canvi estava allí i per primer cop en molt de temps, es moria de ganes d'arribar a la feina.

    Al contrari de l'habitual, realitzà les rutines de cada matí a corre-cuita, sense demorar-se estúpidament veient els dibuixos animats ni llegint còmics al lavabo. Dels nervis, es va fer sang afaitant-se, quasi trenca l'ampolla de suc i vessà el cafè. El que li havien dit era un gran sorpresa, l'estímul que necessitava.

    Al metro recordà el neguit dels darrers mesos, el malestar, la desmotivació, la manca d'objectius, el desànim. Havia estat completament bloquejat, perdut, desorientat. Tothom qui coneixia sabia què volia fer amb la seva vida. Ell, encara no. El tedi i la manca d'oportunitats a l'empresa on treballava l'havien bloquejat.

    Dues cantonades abans d'arribar començà a sentir sirenes. Apressà el pas. Trobà alguns companys pel carrer, amb el rostre crispat. No va voler preguntar, aquell havia de ser el seu dia.

    L'oficina cremava enmig d'unes flames enormes. Somrigué. Ho interpretà com un senyal: el senyal que l'empenyia a canviar, radicalment, de vida.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.