Detall intervenció

Tresor

Intervenció de: josep fornells | 03-12-2010

Del silenci
caigut dels arbres
viu la tardor.

D’un silenci
de novembre
venim tu i jo.

Escolta l’himne
del silenci, amor,
i no deixis que s’acabi.

És el nostre,
és silenci,
és tresor.


Respostes

  • Termini: fins diumenge 5 de desembre a les 20.00h n(+)
    gypsy | 29/11/2010 a les 16:44

    • RE: MELOREPTE127: Silencis
      rnbonet | 01/12/2010 a les 16:44
      Xicona, xicon.... va bé aquest?

      SILENCIS

      1.
      Brunz una vespa
      terrera, solitària.
      Misèria blanca.

      2.
      Oblit de lluna
      entafora els senyals.
      Tot pluja i cendra.

      3.
      I allà pel nord
      angoixa destrossada.
      Mirada franca.

      4.
      I al nostre sud
      amb força de desig...
      Sis buits per ample!

      5.
      Qualsevol pedra
      -batec cansat de casa-
      paranys, paraula.

      6.
      Prop del silenci
      palpe els llençols blancs.
      Perduda guerra.

      7.
      La teua sina,
      setrilleres amargues
      de la mentida.

    • Silenciosament...
      Marc Freixas | 05/12/2010 a les 11:19
      Silenciosament la paraula es fa musica...

      la veu de l'amor
      penetra dins la melodia
      mentre les amplituds del temps
      perviuen sensibles i tendres
      dins de cada nota arresserada i calmada.
      I el teu rostre
      reposa damunt d'aquesta veu d'amor
      fent-te sentir imprevisible,
      capaç de tancar els ulls vers l'infinit
      perque tot es desmesurat
      en aquesta pervivencia de sensibilitat i tendresa.

      La suavitat de la paraula feta musica
      reposa sense pressa
      en el coixi dels teus records mes intims,
      i ara es quan vols compartir-ho tot sense fisures...

      aixi podrem desar-ho tot
      dins de cada nota arresserada i calmada.
      Silenciosament la paraula es fa musica.
  • Silenci, s’escolten himnes (fora de concurs)
    llamp! | 01/12/2010 a les 16:40

    Començo a escriure encès, sobri i mut sobre el que fora per a mi el silenci d'una tarda enfosquida en el recer que m’empara.

    Premo Play.

    Em surt que els sentiments que m'impulsaren a afirmar que no som ningú, enlloc de l'univers estelat estan a l'ordre del dia en un món de silencis corruptibles.

    Escolto la música.

    El silenci es propaga, tot escoltant la música suau, el soul de Van Morisson, al ritme que el sol cau, les fulles volen i la pluja es fa present.

    Faig una pausa.

    Trec el cap per la finestra, faig pausa en el sentir dels himnes on rau el més esperitós silenci i trobo intacta la nostàlgia inerta en un calaix de l’habitació desendreçat.

    Torno a prémer Play.

    I segueixo fil per randa les paraules del video que m'impulsa a rumiar el text que ofereixo, lluny de tot enginy extravagant, m’aplico amb serenitat.

    Es fon “Himnes al silenci”.

    La cançó es va fonent, entre el silenci impertèrrit i la pluja silent que cau fora, quan he redactat les paraules amb les quals sentí una enorme sensació de felicitat impulsiva i amb les que convergiren l'enamorament i la transgressió.


  • Impuls
    Xantalam | 01/12/2010 a les 23:58

    Caic en la temptació
    (reiteradament em guanya)
    de rompre el silenci
    en mil bocins de sons.
    Em tempta l’esclat
    de música gemada
    en les hores lentes
    d’un mot.

    Guanya el voluptuós
    impuls irrefrenable
    d’ esquinçar la quietud
    pàl•lida, clavar-li
    paraules endins,
    percebre com sagna,
    emmudida i soferta
    fins l’esvaniment.

    Cruelment hi torno
    al sacrifici absurd,
    a delmar la bellesa,
    l’esplendor que reposa
    càndid sobre el silenci.
    • Impuls (aquest millor)
      Xantalam | 02/12/2010 a les 00:32

      Caic en la temptació
      (reiteradament em guanya)
      de rompre el silenci
      en mil bocins de sons.
      Em tempta l’esclat
      de música gemada
      en les hores lentes
      d’un mot.

      Guanya el voluptuós
      impuls irrefrenable
      d’ esquinçar la quietud
      pàl•lida, clavar-li
      paraules endins,
      percebre com sagna,
      emmudida i soferta
      fins l’esvaniment.

      Cruelment hi torno
      al sacrifici absurd,
      a delmar la bellesa,
      l’esplendor que reposa,
      innocent,
      sobre el silenci.

  • Tresor
    josep fornells | 03/12/2010 a les 11:31
    Del silenci
    caigut dels arbres
    viu la tardor.

    D’un silenci
    de novembre
    venim tu i jo.

    Escolta l’himne
    del silenci, amor,
    i no deixis que s’acabi.

    És el nostre,
    és silenci,
    és tresor.
  • En el silenci (a ritme de blues)
    Galzeran (homefosc) | 03/12/2010 a les 21:40
    En el silenci

    Te n’adones?
    Quan ho vols... tot és silenci.
    Te n’adones?
    fa més llarg el camí...

    T’atrapa la nit
    —ho va dir la veu!
    I et sents sol, vàcua realitat.
    Qui t’ho va dir...?

    I l’amor ens plany
    en la irisada imatge
    d’un fosc estany
    que malviu sense bagatge.

    Vull no deixar-te marxar,
    trepitjant el feixuc camí
    fins un país on no puc anar,
    aquell clam... no està fet per a mi.

    Deixes els ulls tancats
    Al trist i ombrívol destí
    d’un solitari silenci
    de mots poc envestats.

    I en silenci, et cantaré
    mil himnes d’amor.
    I un càntic al dolor,
    i en silenci, te’l dedicaré...

    (a ritme de blues)
  • EN L'ETERN ARA
    franz appa | 04/12/2010 a les 17:30
    Callàvem enmig de la multitud sonora,
    ens cruixia a l’ànima el seu sord anhel,
    però ens bevíem a glopades el temps
    i tota llum era esca per a nova aurora.

    Érem al riu però ens sabíem ja mar,
    el vent batia la vela de la fràgil barca,
    la pluja fuetejava l’espelma vacil•lant
    que era tot far en la immensa boira.

    Ens amarava els ulls la vibrant fosca,
    Ens creixia al pit l’ala tensa del silenci.
  • RE: Ballo ( Fora de concurs )
    Fada del bosc | 05/12/2010 a les 16:30
    Ballo

    Camino vorejant somnis
    plens de notes
    com una lletania
    de temps passat.

    Busco recer
    dins tonades ara ja oblidades
    deixo que la melodia
    m’acaroni.

    Amb ulls clucs
    ballo amb el silenci.

    ( fora de concurs. La m'usica m'ha arribat i les paraules han sorgit soles)

    La Fada.
  • Absència
    solstici | 05/12/2010 a les 18:06

    Pesa la matinada d’acer
    amb el seu silenci sideral
    on brillen les fibres del dolor
    roges i roents com la tendresa.
    En les vetes descarnades de claror
    esclata el llampec del meu clam
    des del sangós esvoranc
    de la teva absència.
    Et xiuxiuejo paraules d’amor
    que s’estavellen contra el temps voraç,
    però no encenc l’espelma de la rendició
    que vas deixar-me quan te’n vas anar.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: