Detall intervenció

Tortura

Intervenció de: pentinella | 15-04-2008


(Repte "El crit")

Es fa calavera
el seu rostre humà,
pres pel xiscle-crit
que sencer el desfà.

Neix de dintre seu
i és dolor embravit,
tifó que s'enduu
el seny i el sentit.

Estreny amb les mans
el nucli del so,
horror desfermat
que esclata com tro.

Balandreja el pont
damunt de l'abisme,
la terra i el cel
esdevenen sisme.

Espant que contorça
els cims i els afraus,
tortura espessosa
corbant-se en allau.

Sofriment letal,
turment embogit,
dolor espetegant,
magma espaordit.


Respostes

  • EROS I PSIQUÉ
    Rita O'Neal | 10/04/2008 a les 21:56

    Psiqué i Eros,
    l'ànima i l'amor,
    juguen una partida
    d'estimar-se ben fort,
    d'amar-se sens mida,
    esquivant la dissort
    de l'enveja d'Afrodita.

    ... que són diferents:
    ell amb ales i fletxes,
    els instruments
    per tocar-la d'amor
    i fer-la volar a ella.

    Ell, sigilosa au nocturna;
    indecisa i confiada, ella.

    Bellesa mortal,
    ànima i ment
    amb el melic com a infinit,
    el dubte se li planteja,
    important, sembla:
    com conèixer el seu marit?

    La identitat del seu amant,
    un brutal turment
    que li esvaeix l'amor i la vida
    per una gota d'oli bullent.

    Quatre proves d'Afrodita,
    per retornar al seu amor.
    La temptació guanya embranzida,
    i, a la darrera prova,
    l'ànima resta en etern repòs.

    El compassiu Amor,
    que encara desitja i és valent,
    amb la benedicció de Zeus
    l'allibera del son profund
    i recupera la seva ànima somnolent.

    I tots fan les paus,
    per viure en pau a l'Olimp.

  • El crit "inequívoc" d'Edvard Munch
    llamp! | 10/04/2008 a les 23:35

    Sóc una ment escindida,

    entre el plor dubitatiu d'un cel que crema sinuosament,

    i, un paisatge amb un llac i unes muntanyes,
    que es fonen amb destemprança, allà on és fugaç la tenebra,

    sobre

    les idees vulnerables d'una cridòria peremptòria
    i, enrarida, per una atmosfera compactada i desfigurada.

    Ploro
    a l'uníson que alço els braços en un ambient trescat.

    I em tapo les orelles,
    per evitar el cataclisme descabellat i rebec
    que s'aproxima davant meu.

    Oh voracitat malaltissa!
    Oh cel de vigoroses barres i ulls de quars!
    Oh perspectiva voluble inspirada en el caos roent!
    Oh Maquiavel!
    Oh calavera ignominiosa!

    No vull fondre'm amb l'abstracta esquizofrènia!
    Com és possible que el pont em dugui a tots ells ?!?!

    Dono l'esquena
    als que em dobleguen l'enteniment.

    El meu enteniment,
    que navega sense nord, ni brúixola...
    per la sofrença i les remors insospitades del vespre.

    M'imbueix a emmalaltir
    aquest quadre descerebrat i roí !

    Sortós i venturós
    caic rendit als peus de la iconografia càustica i capciosa...

    i d'estrafeta visió extemporània
    de qui m'ha pintat.

    ________________
    llampec
  • El crit
    F. Arnau | 11/04/2008 a les 00:42

    Crida ben fort i tapa't les orelles
    que un cel ben roig et va a caure al cap,
    no estàs tan boig com sembles pel teu gest
    sinó més bé, tan sols vols estar sol,
    cercar el silenci per retrobar el teu seny,
    en aquest món curull de decibels
    i això és avui difícil de trobar.

    Avui no val tenir iniciativa,
    tampoc no val la solidaritat,
    tan sols volem ser els primers en tot
    i trepitjar aquells que ens fan ombra...

    No estàs d'acord amb la modernitat,
    per això no vols parlar amb els veïns
    ni contemplar la mar i els vaixells,
    tan sols cridar per espantar els teus mals!


    ***

    FRANCESC
    • El crit (Sonet irregular) ---Versió i títol definitius---
      F. Arnau | 13/04/2008 a les 12:01

      Crida ben fort i tapa't les orelles
      que un cel ben roig et va a caure al cap,
      no estàs tan boig com sembles pel teu gest
      sinó més bé, tan sols vols estar sol,
      cercar el silenci per retrobar el teu seny,
      en aquest món curull de decibels.

      Avui no val tenir iniciativa,
      tampoc no val la solidaritat,
      tan sols volem ser els primers en tot
      i trepitjar aquells que ens fan ombra.

      No estàs d'acord amb la modernitat,
      per això no vols parlar amb els veïns
      ni contemplar la mar i els vaixells,
      tan sols cridar per espantar els teus mals!


      ***

      FRANCESC
  • REPTE POÈTIC VISUAL: Crit en silenci
    Frida/Núria | 11/04/2008 a les 12:02

    Participo amb: El crit, d'Edvard MUNCH (1863-1944)
    *************************

    I somniava que boires tenyides de roca roja
    ofegaven el gran cel blau,
    que la mar embogia de dolor
    i bramava cargolant-se
    com una serp a ple sol,
    i s'ho mirava esgarrifat mentre
    sentia com el seu cos es transformava.

    Per no sentir el bram de l'aigua
    ni el plor del vent, es tapava inútilment les orelles;
    descoratjat s'adonà que s'havia tornat
    de pasta tan flonja, que la veu ofegada
    per la por
    s'enganxava dins la seva gola.
    Només els seus ulls oberts com cavernes
    cridaven des del mutisme frenètic
    que s'esdevé d'un mal son.
    Però, ell no ho sabia.

  • Una vida que junts val la pena viure
    Bianca | 11/04/2008 a les 18:00

    Em vull entregar a tu,
    deixant enrere la por.
    Em vull entregar fràgil i intensa.
    Vull estimar-te la resta dels meus dies,
    donar-te tot el que tinc.


    Àngel amant que cuida de tu cada nit,
    que romandrà al teu costat
    sempre, per sempre.
    Anhelo compartir amb tu els millors moments
    d'una vida que junts val la pena viure.


    Nedar per les aigües d'un mar
    més blau, més profund, més clar
    si la bellesa i l'eternitat
    em deparen el teu ésser
  • Deliri Dalí
    Montse Canes | 12/04/2008 a les 11:52

    M'estremeixo cada cop que t'acostes,
    quan sento els teus llavis en el meu secret,
    després del llarg camí que has emprés
    des de els meus cabells fins a trobar recer.

    Traces en el meu cos una corba definida
    dibuixada amb el rastre de la teva saliva,
    uneixes els meus pits amb la meva cintura
    i en el meu melic hi dibuixes una lluna.

    T'entretens dolçament allà on estic humida
    et sento com un violoncel fet a la meva mida,
    aferrada als teus cabells t'empenyo fort
    contra la meva cadera intranquil·la.

    I tu segueixes acaronant-me amb fragilitat
    amb por de trencar-me les ales
    ja que dius que el meus cos t'ha recordat
    una oreneta amb les plomes trencades.

    Segueix aferrissadament una lluita en silenci
    ens mirem als ulls sense saber escollir
    dubtem per que la delicadesa no es trenqui
    i el desig furiós que em senyala per posseir.

    I de sobte et sento més endins que mai,
    empenys fort el meu cos i el teu, el nostre cos,
    m'impregno de la suor del nostre ball,
    et sento en el cap, en l'ànima, en el cor.

    Les orenetes arriben el mes de març
    i amb el fred tornen a marxar,
    però n'hi ha una que en la cua té un dibuix
    i està pensant en no emigrar.









  • Auca de l'instant previ (FORA DE CONCURS)
    ginebre | 12/04/2008 a les 23:32

    Benvoguts Salgado i deomises:
    m'he inspirat i tinc una mena de poema, però resulta que dificilment em podré connectar la setmana vinent i per això el presento fora de concurs, perquè no podria assumir ...en cas que....
    Però he escrit això inspirada per "Les orenetes i el violoncel". Merci!

    AUCA DE L'INSTANT PREVI

    Arrufa el nas i el bigoti
    simètricament rinxolat,
    i la barbeta tibada,
    el llaç al coll anusat.

    Batuta en mà relaxada
    elegant gest preparat,
    poc a poc es posa als llavis
    l'índex amb suavitat.

    Silenci previ a la solfa
    el moment més esperat.
    Seriosos estan els músics,
    els braços i els arcs alçats.

    A punt de fregar la corda
    amb màxima intensitat.

    Ja escalaten els violoncels
    el concert ha començat!
  • Desguàs
    gypsy | 13/04/2008 a les 10:56

    El cos m'és presó i masmorra,
    em desgavello per dins
    mentre cerco el desguàs
    inert de l'escapada.

    Marees de dolors compareixen
    estoiques al meu darrera
    i el crit és adormit encara

    dins l'estranyesa indiferent
    d'aquell qui m'habita
    en silenci sepulcral.

    A la fi, brolla sonora
    la fam per fugir
    i dissipar el suplici.



    (Per al quadre de "El crit")
  • esbossant presències
    kispar fidu | 13/04/2008 a les 18:14

    Fred de marbre
    sota els dits.
    Fredes abraçades
    entre els petons,
    de cors afligits
    sota els records.

    Ales d'àngel.
    Fletxes d'amor.

    Silencis caient
    sobre rostres presents,
    resseguint-ne la pell,
    mentre ells són absents.


    Trenca el ritme
    un crit atordit.
    Exclamant-se d'un dolor
    que ni ell es coneix.
    Gravant sobre el rostre
    aquell plor acovardit.

    Pors amagades.
    Desesperances cantades.

    Esmolant-se la pell
    lentament va perdent,
    la serenor d'uns presents
    que quedaren absents.


    Ratlles desdibuixades,
    rere mirades forçades.
    Somiades vegades
    comptant els espais
    que separen en tons
    els compassos d'orenetes i violoncels.

    Cues corbades.
    Contorns d'instrument.

    Simetria de cossos
    en moviment,
    fent-ne dels sons
    el regal més plaent.


    ___________

    ja que heu donat la oportunitat, al final els tres m'han captivat;

    Eros i Psiqué, d'Antonio Canova / (Marbre)

    El crit, d'Edvard MUNCH

    i finalment,
    Cua d'oreneta i violoncels, de Salvador Dalí i Domènech
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 32 (3x2): Munch+Dalí+Canova
    Sergi Yagüe Garcia | 14/04/2008 a les 19:20

    L'últim crit d'Eros
    (Geni Boig)

    La vida caminava en equilibri
    per sobre el fil del violoncel,
    a sota, l'abisme es disparava,
    i el silenci obtús conformava el Crit.

    Tu, la meva Psiqué,
    volava cap el teu redós
    -com si fos un Eros de marbre-,
    i li calava foc als teus arbres,

    per incinerar-me en alarits,
    la realitat s'engolia, espiral,
    sota estrelles pentagramades
    i orenetes d'oníriques ales,

    travessava el pont on les misèries
    udolaven a la meva ment cansada,
    "no trobaràs mai més la teva fada,
    el teu seny, les teves paraules!

    i em deien el Geni Boig aquells que no coneixien la meva rauxa,
    aquells alarits que em coltellejaven el pont de la mirada,
    però jo no era el Geni, ni jo era el Boig, jo era Eros, Eros!
    i era Psiqué la meva musa, la meva raó, la meva por: la meva Gal·la.


    Sergi

  • Paüra al ple
    boeing | 15/04/2008 a les 21:14

    Dolor que desfà
    l'arrel i l'entranya,
    la realitat xiscla
    com un doll de lava.

    Volcà que corroeix
    cel, terra i aigua,
    l'aire és el sulfur
    que crema i inflama.

    Horror abissal,
    fondo com tenebra,
    metzina mortal
    que l'angoixa impregna.

    Patir sobrehumà
    que esfondra sens fre,
    huracà que arrasa,
    crit, paüra al ple.

    • "Paüra al ple" està inspirat el el quadre de "El crit"
      boeing | 15/04/2008 a les 22:27

  • Tortura
    pentinella | 15/04/2008 a les 21:18

    (Repte "El crit")

    Es fa calavera
    el seu rostre humà,
    pres pel xiscle-crit
    que sencer el desfà.

    Neix de dintre seu
    i és dolor embravit,
    tifó que s'enduu
    el seny i el sentit.

    Estreny amb les mans
    el nucli del so,
    horror desfermat
    que esclata com tro.

    Balandreja el pont
    damunt de l'abisme,
    la terra i el cel
    esdevenen sisme.

    Espant que contorça
    els cims i els afraus,
    tortura espessosa
    corbant-se en allau.

    Sofriment letal,
    turment embogit,
    dolor espetegant,
    magma espaordit.

  • Tenebra (concurso per a "El crit")
    Carme Cabús | 15/04/2008 a les 21:30

    El crit és infinit,
    el magma s'ha fet pedra,
    cap a la mort va el temps
    i el riu ja no té llera.
    Damunt del desgavell
    només cau la tenebra.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: