SOS REPTE POÊTIC VISUAL 353

Anar a contracorrent, el que fas
quan segueixes el teu motor intern.
Amb el barret et protegeixes de la intempèrie,
però també del mal que et puguin fer.
Pocs són connoisseurs d'allò que fa art.
Si la utilitat és l'únic que compta per tothom,
a tu sempre et mou la bellesa.
Sembla que no vagis endavant,
però per dins teu alguna cosa funciona.

Des d'aquell món menut
[fora de concurs]

El meu món és menut,
no hi caben els dilemes.
Allí s’hi juga amb monstres
que no recorden noms.
No enraonis, si dubtes,
que el deix et pot trair.
De la fosca perenne
no torna qui no pot.
Dels capitells hermètics
regressa el basilisc.
Les voreres murmuren
si vas o véns de casa;
s’ha de pagar la lleuda,
no hi ha cap més remei.
Les processons caminen
amb gest arrenglerat.
La rua és uniforme...
on vas tan bigarrat?

Omplim la vorera
amb les presses del ramat de barrets
que s'impacienta per arribar a la pastura.

El dia té la foscor
del cafè aigualit
que infla les venes
per intentar engegar el cervell.

Com un filòsof sorprès
per l'impacte de la poma al cap
el meu barret s'atura.
Li ha esclatat un soroll per dins
i s'ha sentit diferent.

El desconcert el paralitza.
Es toca els botons de la gavardina
i no hi nota la cadència del temps.
Tampoc en els de l'americana
ni de la camisa.

Angoixat
comença a despullar-se
fins a arribar a la pell.

Ho descobreix.
El rellotge del progrés se li ha parat.
Li caldrà escollir
entre el canvi de piles
o la revolta.

No em vesteixo amb barret
ni tampoc de blanc i negre.
Sí que de vegades
faig com en Charlot,
engranatges, malabars.

Ara estic fent paella
tirant orenga als calamars.
M'agrada el so de la cullera
la fusta amb el metall.

Tornant a la imatge trista

Dins de mi està el forn negre
coent el fang,
l'arròs,
la tarda.

Les peces per arreglar.

Statu quo

Caminem plegats per camins establerts,
cerimonial diari d’anada i tornada,
de fora endins els pensaments s’adormen,
de dins enfora el silenci s’imposa.

Lletanies de rutina omplen els carrers,
semblants idèntics, posats inamovibles,
res no és diferent, tot és el que sembla.
La música és monòdica, sense cap solo,
veus compassades al ritme adequat.
Qui mana, paga; qui creu, serà acceptat.

Rebel·lió
Què fas mirant allò que no es pot veure?
Què fas tocant allò que és intocable?
Què fas contra corrent sense sortida?