Segona part de la proposta RDQ: "La més bella paraula en català"

Un bon dia Xiuxiueig va dir a cau d'orella a Aiguaneix:
-Ara passarà volant, no t'ho perdis!
I certament. L'espiadimonis va fer acte de presència. Moixaina encara dormia i no va poder-lo veure. Es va posar a plorar i les dues germanes grans li van fer el seu nom petit moltes vegades per calmar-la mentre Amel·la preparava un pastís que seria un encís per gaudir del fet de viure en la natura pura i sana que cal celebrar dia sí dia també. Mentre ho feia es va sentir acaronada d'una forma estranya i dolça: era un falciot que podia parlar i que li va dir, sanglotant, que moriria d'enyor si aquell capvespre no aconseguia el rínxol més ben cargolat de la dona d'aigua, la Meixa, que mai obria uns ulls enigmàtics que unes parpelles de molsa ocultaven.
Només Xuclamel ho podia solucionar. L'esguard de la germana bebè, màgic i innocent, despertaria Ressó, el roc que tenia a dins un so de toc-toc i que si Meixa el sentia miraria i si mirava el falciot llegiria quin era el rínxol i li agafaria amb delicadesa i aleshores quan l'espiadimonies tornés a passar per aquell indret tots serien feliços i menjarien anissos.


Mena (*heheeh, per quadrar -a la meva manera- el títol del relat apanyat he buscat a la Q al diccionari què caram posar. M'ha fet somriure 'quisca' ...uhm...ja no recordo què vol dir...quina quisca!)

RETROVERSIÓ


Inverteixo el meu capvespre,
retorno a l’aguaneix de la vida,
perquè em vull fer petita,
desnéixer a poc a poc…
Pretenc retrobar el xiuxiueig
d’una veu tendra i amorosa
amb encís de primavera,
promesa d’ametlles tendres,
i aromes de xuclamels.

Inverteixo el meu capvespre,
perquè voldria recobrar
el dolç esguard de la mare…

Somieig

Quan arribava el capvespre l'enyor es feia més plausible. Era impossible bandejar els records. Llavors tancava les parpelles i es feia ressò del xiuxiueig de les seves paraules. Gaudia amb aquelles imatges curulles d'encís, la subjugaven com ho fa l'esguard de l'amant que acarona cada rínxol de la seva estimada o com el xuclamel es desviu per picotejar una amel·la.
Quan despertava del somieig sentia una moxaina, dolça i excitant alhora, en la seva ànima que l'empenyia a actuar amb una força forassenyada. Talment com si fos un falciot en plena cacera o un espiadimonis captivat per l'aiguaneix que brolla d'un paratge de somni.
Llavors, amb un respecte lloable i un agraïment immens per tanta bellesa, es retirava a l'estança a descansar tot recordant la tendra imatge d'una meixa que es deixar amanyagar per l'escalf de la mare.

Em sabia greu no correspondre a la iniciativa del benvolgut Toni i, ves per on he pensat en posar totes les paraules al DIEC... aquest és el resultat


xiuxiueig
1 m. [LC] Acció de xiuxiuejar.
2 m. [LC] So produït per una persona o per una cosa que xiuxiueja.

xiuxiuejar
1 v. intr. [LC] Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú.
2 v. intr. [LC] Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.

aiguaneix
m. [LC] Lloc on apareix a la superfície del terreny un corrent d’aigua subterrani.

espiadimonis
m. [LC] [ZOI] Insecte odonat, d’abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l’aigua i les larves del qual són aquàtiques.

moixaina
f. [LC] Carícia que es fa passant la mà per la cara.

encís
1 m. [LC] Acció d’encisar; l’efecte. Desfer l’encís.
2 m. [LC] Allò que encisa en una persona o cosa. L’encís d’aquell paisatge. Té una manera de ser plena d’encisos.

encisar
1 v. tr. [LC] Embruixar .
2 v. tr. [LC] Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. És una persona que encisa tothom. Té una veu que m’encisa.

gaudir
1 1 v. intr. [LC] [AD] Posseir una cosa de la qual hom treu un profit, un avantatge. Ell gaudeix d’una gran fortuna. Gaudir d’una bona salut. Gaudir de crèdit. Gaudir un ciutadà dels seus drets civils i polítics.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Una contrada que gaudeix d’un bon clima.
1 3 [LC] gaudir dels honors d’un càrrec Algú, gaudir del títol i de les preeminències d’un càrrec que no exerceix.
2 1 intr. [LC] Fruir . Gaudia del merescut descans després de tants treballs.
2 2 tr. [LC] Va gaudir la vida tant com va poder.
2 3 intr. pron. [LC] Treure profit d’alguna cosa d’altri. No te’n gaudiràs dels meus diners, abans els regalaria.

acaronar
1 v. tr. [LC] Acostar la cara (d’un infant) al pit. La mare acaronava amorosament el seu infant.
2 v. tr. [LC] Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo.
3 v. tr. [LC] Acariciar .
4 v. tr. [LC] per ext. El sol que havia acaronat la seva joiosa infantesa.

respecte
1 1 m. [LC] Acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent.
1 2 m. [LC] Consideració de l’excel•lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix.
1 3 m. [LC] Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció. Infondre algú respecte per la seva força hercúlia.
1 4 [LC] fer respecte alguna cosa Imposar respecte per la seva força, per la seva superioritat, pels seus poders, etc. Entrar en aquell temple budista fa respecte. Els morts sempre m’han fet molt de respecte.
1 5 [LC] respectes humans Mirament excessiu que algú té per l’opinió que els altres es puguin formar sobre ell.
2 m. [LC] Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres, els superiors. Tenir un gran respecte als seus pares, als seus mestres.
3 1 m. [LC] [AD] Punt de vista b). En aquest respecte. Bo per molts respectes, sota molts respectes.
3 2 [LC] respecte a [o respecte de] loc. prep. Pel que fa a.
4 [LC] de respecte loc. adj. Tingut en previsió d’haver-ho de menester. Cotxe de respecte. Àncora de respecte.

falciot
m. [LC] [ZOO] Falcillot .

falcillot
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant.
2 [LC] [ZOO] falcillot negre Ocell de la família dels apòdids, d’uns 16 centímetres de llargada, plomatge negre, que durant l’estiu és molt comú a les viles de tot Europa (Apus apus).
3 [LC] [ZOO] falcillot pàl•lid Ocell de la família dels apòdids, de plomatge bru, que nia a la Mediterrània (Apus pallidus).

enyor
1 m. [LC] Enyorança . No he tingut gota d’enyor.
2 [LC] trobar a enyor Trobar a faltar. Per força m’han de trobar a enyor. He deixat de fumar i ho trobo a enyor.

capvespre
1 m. [LC] [FIA] Crepuscle vespertí, part de la tarda quan el sol ja s’ha post. Al capvespre.
2 m. [LC] Tarda 1 .

esguard
1 m. [LC] Mirada . Un esguard tendre, amenaçador.
2 1 m. [LC] Consideració . Tenir esguard envers algú.
2 2 [LC] [AD] en esguard de loc. prep. En comparació de.
2 3 [LC] [AD] per esguard de loc. prep. En consideració a.
2 4 [LC] tenint esguard que... Considerant que...
3 m. [LC] dar-se un esguard amb algú Tenir-hi una retirança.

rínxol
m. [LC] Floc de cabells cargolats en espiral

parpella
f. [LC] [ZOA] [MD] Porció de pell movible amb què els vertebrats terrestres poden cobrir o descobrir el globus de l’ull.

xuclamel
1 m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies, semblant al lligabosc, però de tiges rígides no enfiladisses i flors més petites.
2 [BOS] xuclamel negre Xuclamel de fulles ovades o oblongues, translúcides i amb els nervis opacs, flors d’un blanc rosaci, poc flairoses, i fruit en baia negra, que es fa als boscos frescals de muntanya (Lonicera nigra).
3 [BOS] xuclamel xilosti Boix moll.

meixa
f. [ZOM] [AGR] [LC] Vedella 1 .

ressò
1 m. [LC] [FIF] So degut a una ressonància.
2 1 m. [LC] Fet d’ésser una cosa granment esmentada, divulgada. Fou un fet que tingué gran ressò.
2 2 [LC] fer-se ressò d’alguna cosa Servir de divulgador d’idees o de fets aliens. Tots els mitjans de comunicació se’n feren ressò.

—————

Amel•la

És la única paraula que no he sabut trobat. També ho he mirat a la Gran Enciclopèdia Catalana...

Gràcies Toni, per les teves propostes.

Todo comienza en ti,
el resto de mi vida y la razón
de abrir cada ventana, la canción
que resuelve mis dudas, mi delirio y mi cura.

Ismael SERRANO.


A Anna GARRIDO.


Això és l'enyor. Arribar al capvespre amb el xiuxiueig
Del teu nom als llavis, amb el teu esguard acaronant
Cada bocí del meu cos, com l'encís de la primera pluja
Compartida, i gaudir dels somnis penjats a les parpelles.

Recordar els rínxols, les mans que acompanyen el passeig
En l'aiguaneix d'un amor que no minva, que, a cada instant,
Es reinventa i es transforma, que concep el calfred que puja
Esquena amunt, i buscar en aquest record les teves costelles.

Això és l'enyor. Perdre els dits en la moixaina feta xuclamel
I heura, en el rostre que desvetlla i permet el descans, meravella
Que retorna la joia i l'adolescència, la fam per al cor en dejú.

Saber que l'amor és més que quatre lletres, tan proper al cel
Com l'àngel que desperta dins de l'ànima quan la més bella
De les paraules és el teu nom i la vida comença i acaba en tu.


d.