Detall intervenció

RE: Un altre -collons què pesat aquest valencinet!- DIBUIXET que busca...

Intervenció de: Lavínia | 26-10-2010


Més aviat em recorda algun fragment de les Les senyoretes d'Avinyó o digues-li Les senyoretes del carrer d'Avinyó de Picasso, sense les tendències cubistes. Sigui com sigui, rmbonet, és apte per a un poema.
Un petó


Respostes

  • Inconsciència làctia
    deòmises | 25/10/2010 a les 17:58

    Cerco dreceres làcties cap a les teves sines,
    Fluïdesa i quietud, repòs i feblesa humana
    Per assaborir el dolç licor que en silenci emana
    I mena a la follia i a la fam de nadó que endevines.

    Demà tindré consciència del sòl que trepitjo;
    Mentrestant, et miro, t'admiro i, famolenc, desitjo
    L'arquitectura pura del teu ventre que em mana...



    d.
  • RE: Un altre -collons què pesat aquest valencinet!- DIBUIXET que busca...
    Lavínia | 26/10/2010 a les 09:24

    Més aviat em recorda algun fragment de les Les senyoretes d'Avinyó o digues-li Les senyoretes del carrer d'Avinyó de Picasso, sense les tendències cubistes. Sigui com sigui, rmbonet, és apte per a un poema.
    Un petó
  • RE: Miratge
    Lavínia | 26/10/2010 a les 09:28


    Des de la llunyania,
    el cos de nina que somriu
    es veu desitjable.

    Absorbeixes l'aire.
    Te l'ofereixen la mar,
    el sol i la vida.

    Et mires les mans
    rere les ulleres fosques
    que amaguen els ulls de vell.

    Seva és la bellesa,
    teu el desig.

    Asseguda a la sorra
    la dona, que el cisell del temps
    a les teves mans ha arrodonit,
    et mira.

    Ella també somriu.

  • i jo...en un dia de sants...
    perunforat | 26/10/2010 a les 16:34

    El lila és un color fred

    A l'obrir-lo la vaig veure com l'última dia
    Amb Pell de ceràmica
    Recoberta de pols fina, com de teranyina
    Nua i eternament dormida
    Rodolant pels records, vaig vomitar
    Extasiat de dolor
    N'era un, un 31 d'octubre, de gom a gom
    De morts, de vius i flors seccionades
    Consol de molts, pecat de burros
    M'intuïa la migranya, dues com ella?
    Vaig marxar de seguida


  • La feina o la vida ?...
    Fidel | 26/10/2010 a les 18:27

    Amic Bonet !, company de "trifulgues virtuals i d'altres alegries". Avui, que laboro per la tarda, tot fent un menú per l'Eixample barcelonina escoltava jo el programa "l'Oracle" de Catalunya Ràdio. Hi havia l'Eva Piqué que ha tret nou llibre ("La feina o la vida" ), i ha dit algunes coses interessants. Com que la desitjable revolució de les dones del segle XX (indiscutible, positiva, alliberadora en essència) ha tingut com a revers alguns paranys: dones que han d'esdevenir superwomens, han de ser les millors en tot, competitives a la feina, com a mares, a la llar...I això ha comportat efectes secundaris com estrés, estar en i per tot i a tot arreu, hiper responsabilitats angoixants, vaja. Els homes, alguns pares responsables, alguns sense saber distingir rentadores de roba blanca i de color...aiiii les feines domèstiques..., alguns que voldrien retrocedir com els crancs... I elles també culpables en part per voler assumir-ho tot i no deixar fer per malfiança o... .
    Jo, he pensat, mandrós de treballar, i he fet aquesta oda femenina (feminista?) pel dret a la mandra :

    La feina o la vida ?

    Oh Mandrosa Diva, maleïda fugacitat !
    amb els teus cabells deixats com draps bruts,
    exposes cofoia pits i ventre a la concurrència.
    Avui, ahhh!; res a fer, res vols fer,
    t'amanseixes en una estranya i lliure felicitat.
    (Parèntesi tancat amb tons blaus i violetes).
    Vaguista per uns moments, minuts, hores...
    -qui lo sa, qui pogués...-, per bandera
    el dret a concil·liar treball, criança i oci,
    en contra de l'imperatiu a esdevenir "superwomen" total.
    Toquen campanes de consistent droperia.
    Visca ! Avui no toca !
    Dones d'arreu !: vaga de braços creuats !

    (Mentre, hi ha un home que, avui sí, fa jornada reduïda
    perquè posa rentadores, fil a l'agulla, frega i escombra,
    du la canalla a l'escola, compra verdura, renta plats,
    no trepitja el bar ni beu ni veu futbol
    i neteja els pèls i les gotetes del wàter !).


    26/10/10

    • RE: La feina o la vida ?... Des d'on a on...
      rnbonet | 26/10/2010 a les 22:08

      ... retalle per posar a "dibuixets i versets"?
      És que redéu, ho has fet complicat!
      Salut i rebolica, camic!
      • Hahaha, és que em complico la vida jo..., salut!, n+
        Fidel | 26/10/2010 a les 23:25

    • Des de Oh Mandrosa fins a ...gotetes del wàter, n+
      Fidel | 27/10/2010 a les 07:39

  • ...
    l'home d'arena | 26/10/2010 a les 18:56

    I a l'atzar de la llum m'aclame
    com un perfum, remor salvatge, color,
    del meu alè que crema.
    Perquè ben estretament et toque
    i t'arrabasse i et lligue i t'arrossegue...
    furiós desig, amant,
    llavi brau, com una ona
    que torne en carn el vidre
    quan rompa entre els meus pits.
    • i ...
      l'home d'arena | 26/10/2010 a les 19:03

      .. no. Aquells no han tret el cap encara per aquell paratge d'Ebo. La cosa va lentament, però (llevat del maleït vent, que sembla s'ha acabat) la temperatura ( per la nit 2º) i la forta rosada, indiquen que (calcule jo) en 8 o 10 ...

      • dies ...
        l'home d'arena | 26/10/2010 a les 19:09

        potser ens toque la bicicleta!


        • RE: dies ...
          rnbonet | 26/10/2010 a les 22:11

          Que ens toque a la rifa!
          Quantes ganes tenen els néts de fer una 'cursa amb desnivells'! Cap amunt, ben clar i ras!

          Ja veurem, com diuen els del cuponet de després del deu.
  • Anhel
    Carme Cabús | 27/10/2010 a les 14:51

    Molt bonic el dibuix, Ramon! És un vitrall gaudinià, realment, i m'ha inspirat aquest petit poema per al teu dibuix gran. Un petó.


    Anhel


    Vaporeja la tarda humida
    sobre el teu cos
    que dia i nit vetlla
    l'escalfor constant de la brisa
    mentre esperes atènyer el que cerques.
    Aquiescent a la seva carícia
    vols que et parli fluixet i sens pressa
    d'aquell a qui molt prop vas tenir un dia
    aquell home que, afuat, és qui anheles.

  • Anhel
    Carme Cabús | 27/10/2010 a les 14:51

    Molt bonic el dibuix, Ramon! És un vitrall gaudinià, realment, i m'ha inspirat aquest petit poema per al teu dibuix gran. Un petó.


    Anhel


    Vaporeja la tarda humida
    sobre el teu cos
    que dia i nit vetlla
    l'escalfor constant de la brisa
    mentre esperes atènyer el que cerques.
    Aquiescent a la seva carícia
    vols que et parli fluixet i sens pressa
    d'aquell a qui molt prop vas tenir un dia
    aquell home que, afuat, és qui anheles.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: