Detall intervenció

RE: Repte Poètic Visual 275. LA TEMPESTA

Intervenció de: dallonses | 20-03-2014

Dallonses de primavera que, amb el daixonses de canvi climàtic s'ha avançat unes hores!

T'agegantes, pretensiosa,
blasonant l'urpar d'un corb, o d'un felí...?
Salvatgina famolenca, on tens l'aturador?
Pretens ser una deessa marina...?
l'esposa de Neptú...?

Faroneges, atemorint un oratori mínim,
un farell tant ignot, que no té nom;
d'aparença desnerida
més, reclou la fortalesa adquirida
d'unes mans encallides,
que l'obraren amb vocació d'evitern.

També tu has de morir,
malgrat que ara gallegis
amb impostura fatxenda,
d'una força manllevada
que mai podràs exercir...

Sí! també has de transir
humiliada a l'arena,
o al peu del penyal rompuda
en estèril bromereig...

I amb arcs d'iris que, del cert,
seran només d'artifici...


Respostes

  • Un mar enfurismat
    magalo | 14/03/2014 a les 20:31

    Ens parla la teva fúria
    amb crits que clamen al cel,
    onades de barbes blanques,
    espuma de sorra i sal.

    Un mar que avança implacable
    que escomet sense pietat,
    majestuós, imparable,
    tan bell tot i estar enfadat.
  • El sac dels vents [fora de concurs]
    rautortor | 15/03/2014 a les 18:27

    Sent demà, per fi entrarien a port,
    tornarien a casa després de deu anys
    donant tombs per la mar de l’exili.
    Al capvespre havien escomès ja
    la navegació ran del litoral de Samos.

    Ulisses s’havia endormiscat tot resseguint
    els detalls del seu encontre amb Penèlope,
    com si es tractés de la primera vegada.
    El trobaria canviat, l’estimaria encara?

    De sobte, el despertà la fúria de la galerna.
    Què heu fet, insensats? –cridà fora de si.
    La cobdícia havia empès els companys
    a obrir el sac dels vents desfavorables,
    aquell que el déu Èol els havia regalat.
    El bòrees i els seus germans, en veure’s lliures,
    s’abraonaren els uns contra els altres,
    engrescaren els núvols, els llamps i els trons,
    desfermaren un huracà prenyat de terbolins,
    aïraren els déus del mar, de la terra i del cel.

    No hi havia res a fer. No servirien
    ni pregàries, ni planyiments, ni resignació.
    El fill de Posidó ho havia deixat prou clar.
    No l’obriu, per res del món, o morireu
    lluny de la pàtria, lluny de casa.

  • Ànima i fúria (fora de concurs)
    deòmises | 17/03/2014 a les 17:27
    Amada, amiga,
    Deixa que l'embat fermi
    L'ànima teva
    De tempesta calmada
    Als esculls dels meus llavis.



    d.
  • Naufragi
    diamant | 20/03/2014 a les 13:52
    Naufragi


    Força colossal primera,
    estremiment pur de pànic,
    el teu embat de tempesta
    és un déu vell en naufragi.

    Rugeix amb un tro d'oratge
    s'enduu els vaixells, se'n duu els fars,
    alça la mar turbulenta
    fins que, ja calm, s'ha salvat.
  • RE: Repte Poètic Visual 275. LA TEMPESTA
    dallonses | 20/03/2014 a les 21:27
    Dallonses de primavera que, amb el daixonses de canvi climàtic s'ha avançat unes hores!

    T'agegantes, pretensiosa,
    blasonant l'urpar d'un corb, o d'un felí...?
    Salvatgina famolenca, on tens l'aturador?
    Pretens ser una deessa marina...?
    l'esposa de Neptú...?

    Faroneges, atemorint un oratori mínim,
    un farell tant ignot, que no té nom;
    d'aparença desnerida
    més, reclou la fortalesa adquirida
    d'unes mans encallides,
    que l'obraren amb vocació d'evitern.

    També tu has de morir,
    malgrat que ara gallegis
    amb impostura fatxenda,
    d'una força manllevada
    que mai podràs exercir...

    Sí! també has de transir
    humiliada a l'arena,
    o al peu del penyal rompuda
    en estèril bromereig...

    I amb arcs d'iris que, del cert,
    seran només d'artifici...
  • Memòria funàmbula (Supervivència II)
    deòmises | 21/03/2014 a les 08:11
    Per què no deixes que l'embat de la nova tempesta
    Esborri les antigalles de la memòria, el caprici
    Fragant d'un funàmbul que fa equilibris en el desfici
    Del meu batec, tornaveu del teu nom de flor de ginesta?

    Per què m'embalumes al centre de l'abandó el suplici
    I el goig, la set i els llavis, l'escalfor de la conquesta
    I el gebre de la derrota, quan enmig de l'onatge resta
    La fam, ingent com la mar, de l'atracció pel precipici?

    Per què fuges i m'apropes els llavis a la bella ferida
    Dels teus ulls de sal oberta i reclames la companyia
    Que anhelem i que necessitem per gaudir de la vida?

    Per què hauria de deixar-te i, malgrat tot, començo el dia
    Amb el far dins del cervell, amb el pont que no s'oblida
    De retornar-nos besos porucs, mirades tendres, Maria?



    d.
    • sembla que queda fora de concurs per haver acabat el termini, però se'm va passar la data. disculpes
      deòmises | 21/03/2014 a les 08:12
    • Memòria funàmbula (Supervivència II)[aquí]
      deòmises | 21/03/2014 a les 08:27
      Per què no deixes que l'embat de la nova tempesta
      Esborri les antigalles de la memòria, el caprici
      Fragant d'un funàmbul que fa equilibris en el desfici
      Del meu batec, tornaveu del teu nom de flor de ginesta?

      Per què m'embalumes al centre de l'abandó el suplici
      I el goig, la set i els llavis, l'escalfor de la conquesta
      I el gebre de la derrota, quan enmig de l'onatge resta
      La fam, ingent com la mar, de l'atracció pel precipici?

      Per què fuges i m'apropes el desig a la bella ferida
      Dels teus ulls de sal oberta i reclames la companyia
      Que anhelem i que necessitem per gaudir de la vida?

      Per què hauria de deixar-te i, malgrat tot, començo el dia
      Amb el far dins del cervell, amb el pont que no s'oblida
      De retornar-nos besos porucs, tendres mirades, Maria?



      d.
  • Ella és la tempesta.
    Galzeran (homefosc) | 21/03/2014 a les 21:21

    Ella és la tempesta,
    llamps eterns i escuma blanca,
    assoten el far enravenat.

    És millor viure-la a la nit, fosca,
    sensual i salvatge criatura.

    La lírica del seu clam,
    amara els sentits.

    Taques d'escuma
    empelten l'espai que
    mulla el meu rostre,
    poruc observador
    enfront la natura,
    sarcàstica i freda, visc la
    tempesta dels sentits, com una
    amant en el jaç del plaer.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: