RE: Nadal una pregunta i debat si voleu

Quan a la llar hi ha criatures SIIII
Quan ja s'han fet adults tenen un altre sentit. No dic NO però ja voldria ser al vuit de gener.

Personalment sempre m'ha agradat celebrar el Nadal, i ara encara més que tinc un nen petit. Estic d'acord amb l'allan lee i no ho enfoco de la mateixa manera que quan celebro Sant Joan. A mi les festes m'agraden, m'agrada estar amb la meva família i amb els amics, i recordar a aquells que falten (i pensar que si ells hi fossin també ho celebrarien).
Sempre he admirat el positivisme (potser perquè tinc ramalasos negatius de tan en tan) i el nadal, reis, sant joan, tots sants, la castanyada, o totes les fetes m'agraden.

Diria NO al consumisme excessiu, a la falsedat, a les obligacions, a la tristor, etc... però a això hi dic NO tot l'any, no només en l'època de Nadal.

Per cert, Bon Nadal per tothom JOJOJOJÖOOOOOO

i visca el caga tió, el Pare Noël i els Reis i tots els que regalen el que sigui en l'època que sigui!!!!!!!

El meu Nadal si. Ni el Nadal religiós ni el Nadal de fer cara de que tothom et cau bè i tot es fantàstic només perquè es Nadal. El Nadal en que penso amb els amics que estàn lluny i amb l' il.lusiò de cumplir els meus somnis.

Per què?
Per què és el dia que he aconseguit escrits més meus, dibuixos, pintures, projectes, reflexions. No sé per què, però és el dia en què la ment em crea més.
Per què hi ha alguna cosa rere les bambalines de l'espai que m'omple d'una sensació que no puc descriure.
Per què escolto millor el silenci del carrer, o el soroll del carrer.
Potser quedaria més bé parlar del consumisme, que no suporto, de l'absurd de dedicar només uns dies a l'amor universal, etc, etc. Però sigui racional o no la meva visió, és la que tinc, la que sento, i si digués alguna altra cosa no seria sincer.
Nadal sí, amb els vius i amb els morts, que són vius i que per Nadal tinc asseguts a la taula. Sí, ja sé que no és racional, però jo no sempre sóc racional.

els NADALS són això. Una contradicció com ser de foc i aigua...
De portes cap en fora, NADALS NO !: hipocresia, consumisme racionalment irracional, opulència, abundància, llumetes insostenibles... Malengia, pèrdues dels que no hi són, fred, foscor i llum artificial.
L'excusa del capitalisme per fer-nos creure feliços i cofois, materialisme il·limitat.

De portes cap a dins, NADALS SÍ. Il·lusió, il·lusió i il·lusió !. Família,retrobament, llar de foc, nits il·luminades, amor, bondat , pau...
I pels que tenim nenes petites... els Reis mags o sigui, la màgia de somniar amb i per ells i de pas, somniar-nos els adults.
I... que punyetes !: bon beure, menjar bé, treballar menys.
Regaleu poesia !!!

Fidel

No m'agrada el Nadal des de que no podem ser tots els que hi erem, però no per això deixo de fer les mateixes coses. Suposo que és una manera de que sembli que tornem a ser-hi tots.
Odio tota l'activitat comercial que genera el Nadal, fins i tot al voltant dels nens. La màgia del passat, quan jo era petita, ha desaparegut. Abans esperaves com boja el Nadal, perquè fotia un fred de la hòstia, t'abrigaves per anar a buscar les figuretes del pessebre que s'havien trencat, somiaves amb allò que sabies que segurament no rebries per Reis, el Pare Noel no sabia qui era, els Reis Mags eren "autèntics", la família es reunia per pur plaer de trobar-se, qui rebia una panera la compartia amb els qui no la rebien (recordo el pare repartint pernils per l'escala)... bé, en resum, que el significat del Nadal, fora del terme religiós del qual passo, tenia molt més valor que no pas ara. Tots érem més agraïts.

angie

Si us sembla, tanquem el debat.
Gràcies per la vostra participació.
Hem fet bullir amb gust i ganes l'olla del Nadal 09.