Felicitats. Un relat molt divertit, al mateix temps que realista. La crisis va per llarg, val més que ens ho prenguem amb humor. Salut!

Bones Nuria. Entenc que t'afectés la duresa del meu relat. Creu-me que m'he posat al lloc del meu pare, ja dubto més si ell s'ha posat al meu. Vaig viure quasi 3 anys amb ell, els dos sols. I el vaig conéixer més bè, potser massa. Derrumbant-se l'imatge idealitzada que tenia quan era més petit. Han passat moltes coses. No és fruit d'una rabieta ni de dos dies, t'ho asseguro. És fruit de molts mals comportaments que ha tingut i no només amb mi. La meva germana i jo no sabem que més fer, jo vaig ser més dràstic, i encara vaig esperar molt. Si no sap valorar que es tenir dos fills, de 27 i 31 anys, amb lo que podria disfrutar-los, ja no val la pena. Que li vagi be la seva vida, que jo intentaré que em vagi be la meva, sense la seva ajuda.
Merci, vagi be tot!

Bones Marina! doncs si que m'he sentit identificat tb amb el teu relat. Es dur, però segurament ben real. Jo a vegades tb penso que mai hagués imaginat que em podria passar alguna cosa semblant amb mon pare. Però tristament, quan et dónes compte que ets més feliç quan no tens contacte amb ell que quan el tens, has de prendre una decisiò per dura que sigui.
Merci pel comentari, ns veiem!!

Ai, quina ràbia. Equivocar-me amb la H de Em. Un descuit, mira que ho se.

Buf, molt b! quina gran descripció. Has detallat un paratge amb tot els seus elements, d'una forma que introdueix al lector ben bè allà dins. Sincerament, m'ha semblat que escrius molt bè. Felicitats, i salut! :)

Bones! jo tb vaig viure 1 any a Vic i si que era fred si. Jo sóc d'Igualada, però potser un dia torno a Vic, pq em va agradar molt.
No tindrà Sol, però es una ciutat viva, activa i festiva.
Bon relat, molt descriptiu i realista.

Si es que malgrat tot, som tots uns morbosos. Amb tots els respectes, però que aquest sigui el relat més comentat té tel.la.

Molt bo! Realment crec que has aconseguit el que et proposaves, perquè almenys jo, el final no me l'esperava gens. Original i ben portat.
Salut!

Ei, molt bo de veritat. Et felicito. A més deixa al final, que acabis treient tu les conclusions i acabís creant tb el final. Dels millors que he llegit. Has aconseguit fins i tot fer-me veure l'imatge de la situaciò. Vagi molt b!

desitjo que tot acabi de sortir bè. El meu pare va passar un càncer de Còlon. Va ser molt dur, evidentment sobretot per ell, però tb per la familia. Jo vivia amb ell llavors, i ho vaig viure de molt aprop. I no crec que ho oblidi mai. Ara està estable. Però et canvia la vida quan et diu un metge que no sap si el teu pare viurà dos anys, cinc, deu .. Però va anar bè. La clau es agafar-lo a temps.
Una forta abraçada.

Molt divertit el relat i molt real tambè, alguna d'aquestes coses ens han passat algun dia a tots. La veritat a mi tp m'agrada gaire anar a la platja i la tovallola tot i saber-ho sempre l'agafo curta :(
Vagi b, salut!

Sàvies les teves paraules Joan. Quan dónes la mà o ´per exemple et dónen un copet a l'espatlla amb la mà. Sents que aquesta persona t'accepta i fins i tot et pot arribar a dir amb aquest gest que t'apoia o que està allà si el necessites. Llàstima que cada vegada ´sembla que costi més fer aquests gestos.
salut!

Molt bones! jo em conecto els caps de setmana amb el portatil a casa un cosí. I al portàtil encara no tinc el msn. Quan pugui conectar-me, ja tinc el teu mail :) merci. Si vols si que tinc el facebook disponible. Posant Eric Fargas ja em podràs agregar. Un petò, deu!

Totalment d'acord. Aquí l'has clavat. Concís, curt i clar. Plorar sol, passar-ho molt malament fins i tot. Sembla una tonteria, però jo per exemple em sento ara com feia temps que no em sentia, pq ho he passat molt malament. Però ho he passat jo.Els demés només s'ho han pogut imaginar.

Bones! me'n alegro que thagin agradat´els meus relats. Jo ara tp vinc ni escric gaire per aquí. Però em va anar molt bè llavors, que passava una època difícil. La veritat que lax es el meu grup preferit des de petit. Potser per això tinc influència de les seves cançons.
El teu relat m'ha semblat molt intens, original i un pèl recargolat, però tb ho es la vida no? jeje, que vagi molt bè, salut!