RE: I la RC-primera dècada no es mereix un relatàs?

Jo recordo diverses persones que hi són ja hi eren per aquella època: rnBonet, Llibre, Averrois, Carme Cabús.
Durant un temps hi havia poca gent i no existia el fòrum.En aquell moment en opinió meva la persona fonamental va ser Carme cabús, per la senzilla raó de la seva qualitat i capacitació lingúística.
En un altre aspecte, de tipus organitzatiu destacava Llibre, que ja havia publicat. Crec que va ser Ilargi Betea ( o quelcom per l'estil, ja fa molt de temps!) que va parlar d'un fòrum, que es va crear en un sistema de missatgeria instantània extern a RC.
El fet que ha donat més joc, al meu entendre a RC ha estat la organització de concursos que crec que va ser idea de Emmathessa (torno a parlar de memòria)
Desprès hi va haver gent que va anar assolint rellevància externa, cosa que amb la participaicó en diversos concursos, ha consolidat una gama mitjana-alta de membres de RC.
Les ganes de publicar han estat sempre presents i ja des de l'inici hi van haver diverse siniciatives que s'han consolidat.
Molta gent ha particpat en trobades i en la organització del dia de Sant Jordi.
Al lalrg d'aquest temps hi ha hagut normalment sempres una pesona més disposada a animar el cotarro i escriure sovint al fòrum.
Molt a gent ha abandonat, i a molts altres, aquest espai ens ha servit per reflexionar i explicar-nos coses i per aprendre dels que en saben més.
Hi ha una inevitable tendència a "privatitzar" la producció o treure del comú alguns relats, per part d'aquells que poden pensar que algú pagarà per la lectura; és llàtima per que crec que la virtut de RC és aquest treball en comú que no es dona en cap altre àmbit amb tanta força. Pensem sinó en la varietat de posicions i expressions que un concurs provoca; en quin altre àmbit hi ha una simultaneitat de punts de vista sobre un mateix tema?
Em complau haver conviscut amb tanta gent de la qual hem conegut, a través de les seves paraules escrites moltes coses que no deia expressament i le shi hem donat valor.
Potser la part més negativa és la total absència de crítica aliena amb que ens regalem les orelles, però ningú no és perfecte, com es diu a la peL·lícula!!!