Detall intervenció

RE: Demano ajuda...

Intervenció de: Ariadna Garrido | 11-02-2010


No sabria dir-te... si no et funciona l'enllaç bé prova amb aquest, amb una miqueta de sort, anirà. Ja em dius si et va bé ;)

Aquest és el mateix:

http://www.youtube.com/watch?v=H6fEwCnTDBs

Aquest és altra versió en directe de la mateixa cançó:

http://www.youtube.com/watch?v=wftbahypdAA

Besets!


Respostes

  • Èpoques (Desxifra'm, presència II)
    deòmises | 08/02/2010 a les 01:28

    He començat el dia amb els teus ulls en el pensament. Fa dies que no parlem, tampoc escrivim conjuntament poemes de sentiments correspostos, d'enyorances incompreses, o de la rutina que ens aclapara simplement.

    Sense esma, he compassat els meus membres perquè es moguin com de costum. No hi ha canvis en el meu modus vivendi, la veritat. Llibres, feina, clausura en les quatre parets de casa, i la teva llunyania. Encara que no em creguis, enyoro sovint aquesta presència calma que duus amb tu.

    I ja no sé madrigalejar en solitud, ni riure de les idees que se m'acuden. Perquè m'omplia més la teva rialla que la idea en si.

    Saps? Avui m'han preguntat per tu; no sé què respondre: has desaparegut, no vols saber res més de la nostra amistat? O potser és que em veus com un amic estrany o és més que amistat, això que sento per tu?

    Demà, encara que no ho creguis, començaré el dia com avui, de ben segur. Hi ets encara?


    d.
    • Evocació d'una rutina
      Dolça Parvati | 09/02/2010 a les 23:32

      He encetat l'albada
      amb la mirada presa
      pel teu petit país
      de platja, raïm i olivera.
      Tu reposes allarat
      als rails d'algun poema
      per a acollir després el dia
      amb una miopia verda,
      fugissera,
      que aviat alleujaran
      els vidres amatens
      de les ulleres.
      Potser avui t'afaites.
      Planxaràs la camisa
      i apressaràs el pas cap a la feina.
      Enmig del tràfec dels dinars,
      maquinaràs uns versos
      gargotejats com per atzar
      amb la teua cal·ligrafia
      sense màcula.
      Aniràs transitant
      els avatars del dia,
      aliè,
      innocent al fet que avui
      he encetat l'albada
      amb la nostàlgia presa
      d'aquelles quatre mans
      que esculpien madrigals
      en un intent de treure als cors
      la seua fesomia solitària.

      • Ser amics
        F. Arnau | 10/02/2010 a les 11:20

        Ser amics és dir bon dia
        quan la pluja arruixa la mar
        i la llum es fon amb el sol
        mentre el vent agrana la boira,
        i no has de dir disculpeu-me
        quan la flama s'apaga a la foguera
        i els crits fan callar els renills.

        Ser amics és dir bona tarda
        quan els cotxes a l'embús
        fan un enrenou de batalla,
        i no has de dir ho sento
        quan el fum se'ls clava a la gola
        arrapant com els gats
        quan no poden fugir.

        Ser amics és dir bona nit
        mentre t'obrin la porta de casa
        on hi ha canelobres de plata
        i l'ampolla de cava mig buida
        on les bombolles desfilen
        com l'oxigen dels bussos.
        I no has de dir perdoneu-me...

        ***

        FRANCESC

  • Demano ajuda...
    brins | 08/02/2010 a les 11:24

    Com que veig que ningú no diu res, penso que tothom pot escoltar la cançó; en canvi, jo, tan sols puc veure un requadre blanc a la pantalla.
    Em podeu dir com ho puc solucionar?
    • RE: Demano ajuda...
      Ariadna Garrido | 11/02/2010 a les 02:01

      No sabria dir-te... si no et funciona l'enllaç bé prova amb aquest, amb una miqueta de sort, anirà. Ja em dius si et va bé ;)

      Aquest és el mateix:

      http://www.youtube.com/watch?v=H6fEwCnTDBs

      Aquest és altra versió en directe de la mateixa cançó:

      http://www.youtube.com/watch?v=wftbahypdAA

      Besets!
      • Ja ho vaig poder solucionar. Moltes gràcies!
        brins | 11/02/2010 a les 10:02

        • RE: Ja ho vaig poder solucionar. Moltes gràcies!
          Ariadna Garrido | 11/02/2010 a les 23:08

          ;)

          De res, per això estem.
  • Amistat
    bellissima | 10/02/2010 a les 14:25

    No hi ha cap lloc per a tu
    al terra de la ciutat mullada
    per la pluja de febrer.

    Persistent cauria
    sobre les teves espatlles pures,
    sobre el teu cabell indefens.

    Repicaria tristament
    al llautó buidat de la teva ànima
    llançada entre les despulles.

    Faria bassals al teu voltant,
    entorn el teu espai d'àngel caigut
    abandonat a la tempesta.

    I en un riu de temps malmès
    naufragaries als obscurs tossals
    d'una mar tenebrosa.

    Però no hi ha cap lloc per a tu
    al llindar de la ciutat trencada,
    sota la pluja tèrbola d'hivern.

    Només una senzilla mà
    que segueix segant el blat
    i polidament te n'ofereix.

    I et duu una plata de cireres,
    i et retorna al temps de parres altes
    amb el seu sosteniment d'amistat ferma.

  • DÉUS
    Ariadna Garrido | 11/02/2010 a les 02:22

    És la primera vegada que participe al fòrum, així que espere no decepcionar ningú. Ací va la meua aportació:

    Pedres vessaven dins de tu
    mentre una gota d'aigua salada
    queia al buit on jeies nu,
    guaitant amb sols de llum glaçada.

    Aquesta distància que ens tomba,
    demà serà record al vent;
    l'esguard trist que ara et ronda,
    l'has de soterrar al present.

    Estrella fugaç mires hui
    sota l'obscura nit de flama;
    I estripada cerca cansada
    un racó lluny de tot juí.

    Que les pors no siguen dressera
    al llarg de tot el teu camí.
    Algun cop hem patit ceguera
    i al terra crèiem l'afi.

    Però la voluntat és ferma:
    Sempre m'has escoltat dins teu,
    perquè envoltats de terra erma
    si estem junts som un sol déu.

    10-11/2/10



  • Retrobament
    brins | 11/02/2010 a les 12:49

    RETROBAMENT

    El cel passà de llarg...
    Sender llarg de foscor
    ens castigà la memòria,
    ens emmudí els mots;
    volcà encès de ceguesa
    abrasà germanor.

    Damunt del sòl cremat,
    el pit m'enceta, encara,
    desig de retrobar-te,
    m'enfila, cada albada,
    l' agulla que sargeix
    els descosits del cor.

    Donem-nos la mà, amic,
    apedacem clivelles,
    desfem torçals embullats,
    repuntem amb fil blau
    l'enyorada amistat...

  • PER ANAR MÉS ENLLÀ
    franz appa | 11/02/2010 a les 20:29

    PER ANAR MÉS ENLLÀ

    Digue'm que no tornaran les boires a amagar
    el somrís que em vas enviar en un sobre tancat.
    Digue'm que podràs tastar les agulles del sol
    que vindràs i em donaràs la llum que hi ha als teus ulls.
    Digue'm que podràs alçar el vell tronc rovellat
    de l'arbre que va quedar nu quan tu vas marxar.
    Digue'm que encendràs la llar i jo faré el teu llit,
    tornaré a adobar el teulat i ja no plourà a dins.

    Les hores són escasses i el temps se'ns va escolant.
    No triguis més que ja l'hivern és a punt d'arribar
    i creua el vent i porta'm aquell gest per somiar,
    per anar sempre més enllà, endavant,
    per trencar la meva soledat, i avançar.

    Digue'm que no has oblidat la flaire del camí
    que el recorreràs sabent que en queda més per fer.
    Digue'm que podré trobar la teva mà a prop de mi,
    que si caic hi haurà el teu braç per fer peu altre cop.

  • ABRAÇADES
    Fidel | 11/02/2010 a les 22:44

    Obres braços, tanques pors, i frec a frec,
    aigua clara, xocolata desfeta, arrel fecunda;
    cerques alguna cavitat de mel més fonda,
    buides gots de solitud ...
    I una trucada, i la teva veu, i surts de casa,
    i camines, i ens trobem, i ens omplim de nosaltres.
    I per fi ens veiem, ens fonem, ens consolem.
    Per saber, per creure, per mirar, per riure, per plorar...
    ¿Hi pot haver algú que no es commogui
    per (una) alguna abraçada ?.
    Un pont de mars, un bocí d'amor, un sopar,
    un trampolí de foc on extirpar els nostres freds,
    el caliu d'una confidència, la llum d'un poema cantat.
    Per contagiar-nos; per condicionar-nos.
    Per no estimbar-nos pels penya-segats del sexe.
    Sense possessius, amb dret a fugida, normes mínimes,
    sense emergències i... "ja ens veurem".
    Per no perdre'ns i... "ens truquem, ens veiem".
    Per no caure al pou de la solitud.
    Per la veu i la paraula. Per dir-nos més.
    Per abraçar-nos a... l'AMISTAT.

  • La teva companyia
    ambelma | 12/02/2010 a les 08:56

    Sempre has estat aquí
    prop de mi, quan t'he necessitat
    per mi has passat malalties,
    has sofert sense culpar-me.

    Sempre m'esperes
    quan camino lentament,
    quan m'oblido de tu
    saps oblidar.

    Ets silenci i comprensió,
    sense paraules m'estimes
    quan ploro sota els llençols
    vens a veure si pots ajudar

    Me coneixes millor que jo mateixa
    m'adverteixes dels perills
    i he après a tenir cura de mi
    gràcies al teu caliu.

    Sé que no m'entens quan et parlo
    però m'observes amb interès
    gires el cap per escoltar millor
    gaudit de la tonalitat dels mots.

    Piru, amic pelut, et dec una vida

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.