Detall intervenció

Per a Jeremies Soler..edat mitjana

Intervenció de: GuillemdeClaravall | 23-01-2010



Benvolgut cavaller Soler.

Jo sóc nascut al segle XI i per una casualitat estic residint a aquest segle XXI...només us volia dir que no estic d'acord amb això que dieu. Els secles que anomeneu edat mitjana foren una època dura, amb moltes fams, guerres, epidèmies... però no es pot dir que tot això fos culpa del cristianisme.... Les invasions barbares, la fi de l'imperi romà d'occident, les invasions arabs, les invasions dels hungars, els turcs, la peste negre..... tot això portà al feudalisme el qual es recolza en la religió però no fpou la religió cristiana la que s'inventà el feudalisme, ni la invasió dels gots i els altres pobles barbars....fins i tot diria que ni les invasions musulamnes foren causades per la religió encara que això és més opinable.

Per altra banda el feudalisme acabà amb l'esclavitud cosa que ni els vostres meravellosos grecs ni els pràctics romans (cristians o pagans) van fer. Potser per això podien filosofar tan els grecs tenien esclaus que els feien les feines i els eixugaven el cul quan calia, no s'havien de preocupar per res.

I esmentar-vos només un nom: Oliva. El vaig conèixer i va fer molt per la pau i per la protecció dels dèbils enfront dels senyors...l'església, doncs, no va ser tan negativa a l'edat mitjana.

Per cert l'abat Oliva vindria a ser un dels primers relataires en aquesta llengua romanç que ara anomeneu català..

Guillem


Respostes

  • D'acord
    Joan G. Pons | 23/01/2010 a les 10:09

    Completament d'acord, comtearnau.
    El tema criticable de la religió.... és el desequilibri entre la llibertat i les pràctiques religioses, no explicades de forma lliuire i sensibilitzadores vers a un humanisme espiritual.
  • RE: De la religió
    Jere Soler G | 23/01/2010 a les 11:14

    Malauradament, a banda de la bona tasca de persones individuals que essent religioses i en nom dels seus ideals han treballat pel benestar integral de les persones (cos i ànima i llibertat), l'efecte de la religió a l'edat mitjana va significar una aturada en la progressió intel·lectual i científica de la vella Europa. Les preguntes que els grecs es feien sobre la cosmologia i els fenòmens naturals van ser substituïdes per la suposada revelació divina, i van ser perseguits i torturats tots aquells que gosaven elaborar un pensament crític i una posició científica de dubte i investigació. Si no hagués estat per la misogínia, foscor, i estupidesa de molts que representaven la religió oficial, el segle XVIII, XIX i XX hauria arribar força abans, i molts innocents que van pàtir a l'edat mitjana fams, malalties, i persecucions no les haurien patit. Avui encara arrosseguem la mentalitat fosca, masclista i retalladora d'aquests moviments, entre d'ells la secta moon, que rep sovint les benediccions dels moviments ultres més carques de totes les religions.
    • RE: RE: De la religió
      Maurici | 23/01/2010 a les 11:20

      Des del meu punt de vista, la religió no deixa de ser una mostra de la por a allò desconegut, en especial de la mort.

      I com en totes les pors basades en la ignorància, si es sap manipular a favor d'un ideari particular, es converteix en una forma de poder (una més).

      Conec gent religiosa i respecto profundament les seves creences. El que em costa d'entendre és que no gosin posar en dubte aquestes creences. Suposo que és una qüestió de fe...

      Bon dia a tothom!
      • Sobre el respecte immerescut
        GrupdeSants | 23/01/2010 a les 11:42

        Això de respectar profundament les creences d'algú, senzillament perquè són religioses, sempre m'ha semblat poc raonable.

        Aberrant, de fet.

        Per què les creences religioses han de gaudir d'un respecte més gran que altres tipus de creences? Algunes creences religioses són tan terribles que més que respecte mereixen rebuig. Per què, pel fet de ser religioses, no és poden qüestionar? Per què no és poden rebatre? Per què?

        El respecte immerescut de les creences religioses, a la que entre tots donem ales, provoca situacions dramàtiques -com la de Salman Rushdie, o la dels aldarulls i morts arran de les caricatures de mahoma publicades per un diari danès-, que són responsabilitat directe de la societat que no hi posa fre.

        Salutacions..
        • Eps!
          Maurici | 23/01/2010 a les 11:56

          No he dit pas que ells no respectin el meu agnosticisme, eh?

          El que passa és que jo puc posar en dubte el fet que déu (el que sigui o siguin) no existeixi, mentre que ells no gosen pensar el contrari (segurament per la por que esmentava abans).

          De gent fanàtica sortosament no en conec. I dic sortosament perquè, encara que soni políticament incorrecte, jo no crec que es pugui parlar amb tothom si és que no hi ha un mínim de respecte i empatia envers l'altre.

          Precisament, els fanàtics són els que cauen en les xarxes de poder basades en la por i la ignorància de les quals parlava abans en el meu anterior post.

          Salut!
    • Sobre les sectes
      Jere Soler G | 23/01/2010 a les 11:23

      Hi ha un llibre molt bo del Pepe Rodríguez que en parla : La conspiración Moon

      I en general el seu web està molt bé per a comprendre els mecanismes de les sectes.

  • Ah, coglioni, la religgioni!
    l'home d'arena | 23/01/2010 a les 12:37

    E per què non laxare la religgioni en l'esferi intimíssimi degli personi?

    Io sono d'accordo en que ha esdevingutto un tretti culturali degli societtati, ma una qüstione: impossatto, veramente dessitjatto? Per què no ha ha canviatto amb la societtà?

    Parabola, campani di Gaus, o inflamazzioni estilitzzatta sobre uns eixi cartesiani:

    Non és certto que tenen al suo iddeario allò de lo pastorale, voglio dire: "io sono les pastore e tutti quantti altri les borregui". Non és certo que els pastore voglien sempre ampliare el ramatti ( voglien o non voglien les borregui qui fan via pel mondo), e portare les borregui a pastare a les pasturi que les pastori decideixin. Per a postri, si quelcuni borregui si "desviari": cantale a la testa , o mossegatta dei canni (capisci?).

    Io credo, que la fe cegui, inescussattementi, porta a crederssi ser posseidori d'una espècie d'autorittà que et fa veure a l'altre com una bèstia a "domesticare".

    És que m'heu tocatto el tendre.
  • Per a Jeremies Soler..edat mitjana
    GuillemdeClaravall | 23/01/2010 a les 13:43


    Benvolgut cavaller Soler.

    Jo sóc nascut al segle XI i per una casualitat estic residint a aquest segle XXI...només us volia dir que no estic d'acord amb això que dieu. Els secles que anomeneu edat mitjana foren una època dura, amb moltes fams, guerres, epidèmies... però no es pot dir que tot això fos culpa del cristianisme.... Les invasions barbares, la fi de l'imperi romà d'occident, les invasions arabs, les invasions dels hungars, els turcs, la peste negre..... tot això portà al feudalisme el qual es recolza en la religió però no fpou la religió cristiana la que s'inventà el feudalisme, ni la invasió dels gots i els altres pobles barbars....fins i tot diria que ni les invasions musulamnes foren causades per la religió encara que això és més opinable.

    Per altra banda el feudalisme acabà amb l'esclavitud cosa que ni els vostres meravellosos grecs ni els pràctics romans (cristians o pagans) van fer. Potser per això podien filosofar tan els grecs tenien esclaus que els feien les feines i els eixugaven el cul quan calia, no s'havien de preocupar per res.

    I esmentar-vos només un nom: Oliva. El vaig conèixer i va fer molt per la pau i per la protecció dels dèbils enfront dels senyors...l'església, doncs, no va ser tan negativa a l'edat mitjana.

    Per cert l'abat Oliva vindria a ser un dels primers relataires en aquesta llengua romanç que ara anomeneu català..

    Guillem
    • Pas no culpo al cristianisme de la pesta
      Jere Soler G | 23/01/2010 a les 16:21

      i perdoneu-me, oh noble cavaller!
      Culpo l'església només (i no és poc) de l'aturada científica a causa del dogmatisme; aturada que féu retardar molt avenços científics que trigaren encara a arribar uns quants segles; aturada que portar a la foguera molts lliurepensadors.

      Pas no defenso els grecs en tot (ai pobre de mi) que si bé eren molt llestos, eren esclavistes i masclistes a més no poder.
      Defenso la seva ciència, que s'atura de cop amb les religions del llibre.

      I defenso i crec que sempre he defensat, o noble Guillem, els personatges individuals que tan feren per la humanitat i per la cultura des de dins de l'església.

      Però no hem d'oblidar ni el dogmatisme, ni la crema de bruixes, ni les creuades, ni els bastons de fusta dels ensotanats als col·legis religiosos del franquisme, ni l'esmonyonadora separació de sexes, ni l'obscurantisme, ni la repressió, ni la doctrina de la por i de l'infern, ni el pacte amb els poderosos, ni la tolerància de l'esclavatge, ni les indulgències als qui podien pagar-les amb diners, ni les guerres santes, ni la masacre dels càtars, ni el silenci de Pius XII, ni l'esparadrap a la boca de Galileu, ni l'assassinat de Joana d'Arc, ni les benediccions a Franco... i ja paro però podria seguir.

      Benvolgut cavaller, mai no defensaré les barbaritats dels grecs ni dels romans, però tampoc amagaré les barbaritats d'aquesta església que sens dubte ( i a opinió de molts historiadors) va frenar el progrés. No dubto pas, però, que la persona de Jesus de Galilea fos profundament positiva des del punt de vista filosòfic en introduir i reforçar la idea de l'amor al proïsme i de la justícia social. Probablement tota la teoria social dels segles XVIII i XIX vingui de la influència de Jesús (que no pas de l'església).
  • una analogia
    qwark | 23/01/2010 a les 13:47

    La religió és com el servei militar. A algunes persones les fa "homes de veritat" (atorgant-lis disciplina, valors o eines de socialització) i a d'altres les pot destrossar.
    La finalitat del servei militar no és precisament bona, tot i que els exèrcits són per desgràcia necessaris en aquest món imperfecte i a cops cruel en què vivim. Tampoc la religió organitzada tracta als seus adeptes com a gaire cosa més que els peons que poden ser útils en alguna batalla. La religió organitzada entén Déu com el bé màxim i tota la resta són coses petites, inclosos els seus seguidors.
    Els drets a emetre opinions lliures també són semblants quan ets recluta o creient: lliure sí, però sense sortir-se del que diu el sergent.
    Això sí, en el moment que van maldades, els qui no pertanyin a cap exèrcit, tenen menys probabilitats de sobreviure. (Una cosa és si els exèrcits o les religions són bons o necessaris i una altra si són útils.)
  • De la religió
    Leela | 23/01/2010 a les 18:26

    fa molt temps que se'n parla i probablement se'n continuarà parlant més.

    Només volia deixar-vos unes cites que m'agraden especialment:

    Tenim bastanta religió per a odiar-nos els uns als altres, però no la suficient per estimar-nos.
    Jonathan Swift

    Aquells que anuncien que lluiten en favor de déu són sempre els homes menys pacífics de la Terra. Com que creuen percebre missatges celestials, tenen les oïdes sordes per tota paraula d'humanitat.
    Stefan Zweig

    L'església ens demana que a l'entrar en ella ens treguem el barret, no el cap.
    Gilbert Keith Chesterton

    El cristianisme podria ser bo, si algú intentés practicar-lo.
    George Bernard Shaw

    Sóc ateu, gràcies a déu.
    Luis Buñuel


    i per mi, la més bonica de totes:

    Quan sento una necessitat de religió, surto de nit per pintar les estrelles.
    Vincent Van Gogh

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: