PER A AssociacióRelataires, Iona, SinKalip, Joan Colom, Atlantis, aleshores i tothom qui detesti la impuntualitat.

Manresa, 36° a l'ombra. He entrat en un bar del Passeig perquè tinc una cita d'aquí a mitja hora. El lloc és agradable. Hi ha sis clientes més, totes fembres i totes molt més joves que jo. Hi ha una bicicleta a l'entrada, potser per suggerir mobilitat i dinamisme. Dues cambreres, d'uns 18 anys, s'han posat a fregar els vidres de la porta d'entrada, que està just davant meu. Porten uns pantalonets curts i amples i quan s'ajupen per fregar els baixos dels vidres se'ls veu la part inferior dels glutis. El quadre és deliciós. Per la involuntària sensualitat dels seus moviments, gairebé atlètics, quan caragolen els cossos per arribar a tots els racons. En conjunt, l'escena és refrescant. Penso que l'aire condicionat hi ajuda.

Després d'escriure això he recordat que fa dies que no entro a Relats. Ho he fet.
La primera entrada del Fòrum és una crida a la paciència de qui en té molta. Després hi ha una advertència d'en Joan Colom. Suggereix a les benvolgudes Iona i SinKaLip la realització de la feina que tinc pendent. És una bona idea, perquè entre tots ho hem de fer tot i cadascú se li ha d'exigir segons les seves possibilitats i se li ha de donar segons les seves necessitats. Aquest pensament no és meu. La primera part la vaig veure en un paper d'embolicar de la llibreria Ballester, fa una bona estona. La segona part la cridava en Bakunin en els escassos moments de serenitat.

El trobo divertit aquest home, en Joan Colom, sempre tan actiu a l'hora de fer propostes i abocar l'ingent cabal de la seva producció literària a la llera de Relats. Si Relats fora un riu, ara que Proubé pateix una sequera temporal, Colom seria l'afluent principal, el que li dona vida. Com el que és el Missouri pel Mississipí. Després he vist que hi ha una altra entrada dirigida específicament a un servidor i, abans, una més que fa referència a un apunt que vaig penjar temps ha i que m'ha complagut recordar. Com reconeix en Joan Colom, a qui agraeixo el seu interès per la meva salut, amb el meu heterònim fa de mal polemitzar. Potser perquè l'ús de raó i la promesa de fer una bona obra cada dia, que compleixo puntualment amb la freqüència prescrita des que vaig fer la promesa de llobató, fa que quan he arribat a entendre que l'argument que em llença el meu oponent no té categoria de sil·logisme, però que no li ho puc dir per què potser feriria el seu amor propi, la polèmica ja s'ha enfilat per grenys que m'és impossible abastar.
Ara no sé on volia arribar, però el que si vull dir-vos és que he estat molt enfeinat amb les oposicions. Segur que molts de vosaltres sabeu de què va. Jo, que sempre he treballat a l'empresa privada, en àrees de les ciències tècniques aplicades, no ho sabia. Ara, després de contemplar-les de prop, us puc dir que ho sé i he quedat horroritzat. No afegiré detalls perquè no cal. Jo, segur que no les passaria i menys si foren les d'organitzador de reptes, sigui quina sigui la composició del jurat.

El que us puc avançar és que l'organització dels tres reptes que tinc pendents la realitzaré entre demà i passat, segurament.
I ara em direu, carallot, per què no ho feies ara en comptes d'explicar escenes del teu avorriment mentre et torraves a l'ombra? Doncs perquè m'ha vingut de gust fer-ho així. Si algú vol saber el nom del bar, que m'ho pregunti particularment i potser li ho diré.