Ombres de lluna I neó

Ombres de lluna I neó
mal dibuixades sobre l'asfalt
esborren les passes dels nens perduts.
Esdevenir adult
ja no és una feina com cal,
tan sols necessites pols de fades
per volar.
Entre malson I malson
si la vigilia s' allarga
entens que la pols no ho és
ni les fades són fades.

Rere les portes dels palaus de sexe I alcohol
la ciutat trista es diverteix
obviant la tristesa de qui no hi és admès.
Ajaguts a la vorera, caiguts
mil cossos cada nit
cerquen l'ombra que han perdut al sol.
Abaix, la ciutat és bruta,
la fada es torna bruixa
I les tribus amigues només ballan
sense encertar mai la dansa de la pluja.

La pols ja no fa volar,
la memòria falla,
rere els ulls ja no queden ales.
Però, si de sobte
altre cop es tanqués la finestra
tots tindrien cura
que l'ombra no es quedés
de nou enrrere.