na

pos na, a viure i a beure, que ya nons queda mol. Am fas veni recors, naia. yo tania una àvia fa mols añs, yo era un cacauet, ya m'entens, li prenia cosetes i me les venia. Com que tenia el cap a altres llocs, sa creia que ancara vivia a pages, i ens feia anar com ovelles, a cops de cap i cridacions, no era mala, quan no vevia es tornava mansa com un conill, enllavores esplicava la seva vida al camp, na, el pare no obria boca, la mare era una malavestia, la feia anar al bestiar tot lestiu sola pels barals, na vagada un pastor malanima li va fer un susto, sort del coqui, el coqui era el seu gos, naissecava pam del terra, descuat, pero valent que li va deijar les dents marcades al cul del pastorot, lavia plorava pel coqui mes del que va plorar per sons pares mare en sa vida, yo una vegada que li baig gafar unes racades de plata bona, i ella posava casa potes amunt per troballes, li vaig acompra unes flos a la rambla, eren flos petites, li van agrada tan que quan se van pansi las va posa capavall a seca, i daspres las tenia en un jerro maco a proper del llit pobra avia Pasquineta. Cuan se va mori jo era a la trena, res, per un anredu del Matos, pero ma vaig posa a pliora tan que a lendema ma van daija sorti a veurala, lavien ficat al pis cuatre alla dalt de tot i tot de morts per sota que no els conaijia da res, to juro qa vai plora alla tot sol i no se si plorava mes per lavia o pal coqui, que ma samblava que ara sa davien aver trobat alla al cel. Pos res naia cuida al iaio i lo que ta dic, sit demana mam donali que es lo unic ques disfruta.