Millor fora que dins

Davant de l'altar... precisament en el moment del "sí"... se sentí un sord espetec...La núvia va fugir esverada.

Just quan la pressió de la favada del dinar es féu insuportable, indefugible, esclatà l'orgue majestuós del comiat de missa,

Amb els rots era insuperable! Arribava seguit fins a la lletra ca. Amb la ela m'ennuegava.
A colònies s'aprèn tant...

La gesta dels rots li serveix per adonar-se que pot comptar fins a 5000. I per tenir mal de panxa.


d.


[Aclariment: durant una setmana, en ple tercer curs d'EGB, els companys i un servidor vam fer el Concurs de flatulències menys popular de la història dels rots. No ha quedat constància enlloc, només, com a molt, en la meva memòria (degut al mal de panxa posterior); els companys van riure gratuïtament durant les sessions de gasos gàstrics]

Aquell senyor es tirà un pet a l'ascensor. Tothom estava mut. Jo, vaig recordar-li que no duia bolquers.

Aquell conjunt -ordinari, s'ha de dir-, quan cantava semblava que feien rots i la música talment una traca de pets.

El cap de Colònies castigava
els que feien rots i pets.
Els infants demanaven
una explicació a un fet natural.

M'ho ha dit l'avi, mare, i com que tu dius que cal creure les persones majors...

-M'estimes? -digué ella fent un pifff discret i bufó.
-Estem fets l'un per a l'altre -respongué ell i eructà apassionadament.