Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Marxar
Intervenció de: boigboig | 24-05-2008
Marxar és recollir el silenci
en el sot de les mans,
tancar la porta a un tros de tu,
abandonar a la intempèrie
tot el que has carretejat
en l'asfalt del dia a dia.
Marxar és recomençar el trajecte
oblidant que tornaràs a caure,
desoir les crítiques i mirar
com van passant les rajoles
de l'avinguda dels desordres
a cada passa que fas.
Marxar és donar-se per vençut,
bufetejar la galta esquerra
de la persistència,
escollir el camí que du cap a fora
i a enlloc i de nou cap a dins.
Marxar és renunciar als tresors
que vares endreçar al fons del calaix,
esperar potser que et vagin al darrera
i compadir-te complaent del teu dolor
enquistat.
Marxar és convèncer-se que un està sol,
marxar és desitjar oblidar,
és escupir a la cara del últim mico
que està mirant-te com un pa de ral,
voler ser un quixot lluitant contra gegants
i ser un infant que espera fer-se gran.
Marxar és condemnar-se sense judici,
rendir-se a les onades i
decidir morir negat.
Boig!
Respostes
-
Descobreix-te
Jimbielard | 20/05/2008 a les 00:46
**********
Deixa els febles lligams per als insegurs,
Ensenya'ns el que fins ara ens hem perdut,
Òsculs de nit que les fades de dia mimen,
Maragdes clavades al fons de la terra,
Inventa't si la teva existència no és eterna,
Sucumbeix al deliri dels ulls desperts que
Explosionen sentència en descobrir-te.
Sigues tu, estén les ales i vola.
**********
-
Sic sit (resposta a "Descobreix-te"): per a tu, amic Joan
deòmises | 20/05/2008 a les 01:26
Junyeix les paraules que ofereixes
On el sol es desprèn de la seva cuirassa,
Agafa'n les restes i lleva'ls la pell
Necessària per a viure en aquest món.
Cavalca al llom de la montura més lliure,
Abraça l'horitzó amb l'amistat més sincera,
Llaura els camps del teu cor i planta-hi
Vinyes agraïdes per a collir-ne el raïm
Omnipresent de l'encaixada que ens falti.
Amic, company, germà de sang, vine i accepta
Resquícies de les meves paraules,
Bressars de la brisa marina que arriba
On només la vida sembla florir
-Nítids somnis per a que l'existència
Eclipsi l'ombra rància de la mort-,
Seguint amb les paraules que pronuncies.
d.
-
No tan ínfims
Dolça Parvati | 20/05/2008 a les 18:44
He hagut de treure'm la pell a la recerca d'una llum més optimista
Car no era prou amb la roba i la disfressa del somriure
Que a poc a poc queien quan d'una part de mi m'acomiadava.
Algú em deia, "queda't, suporta tot",
I era l'amor qui el guiava en el consell
Però la certesa de l'ànima em desfeia de l'equívoc.
No tenia abans la paraula o la matava cada dia amb un breu gest
Triturada, masegada i feta pasta de desànim conformat.
Cada dia assassinava la paraula, cada dia, entre les dents
Per soterrar-la després entre els sarments del cos.
Has hagut de treure't la pell a la recerca d'una llum més optimista
Car no era prou amb la roba i la disfressa del somriure
Que a poc a poc queien quan d'una part de tu t'acomiadaves.
Algú et deia "queda't, no òbrigues la porta",
i era l'amor qui el guiava en el consell
Però la certesa de l'ànima et desfeia de l'equívoc.
Tenies totes les paraules i les creaves cada dia en un sol gest
Emmotllades, encastades, fetes perles de bellesa torrencial.
Cada dia embolcallaves les paraules, cada dia, al teu recer
Per amagar-les després entre els estris del rebost.
Hem hagut de treure'ns la pell, la disfressa i el somriure
i acarar-nos lliures de pols i d'entrebancs al silenci i la paraula.
Hem hagut d'estavellar-nos per volar més alt encara,
Estratosfèriques voliaines, ales d'acer... No tan ínfims, si més no.
-
Not so short subject
Bruixot | 21/05/2008 a les 18:59
Not so short subject
et veig asseguda vora la finestra
amb els ulls com dues guspires
mentre corria la pel·lícula de la nit
que cada dia ens havia de recollir
sota les ales, les paraules justes
per saber que seguís i jo seguia
i resseguia el dibuix de les celles
assenyalant els vèrtexs del triangle
ínfim o potser íntim que esbossava
al vidre, però mai ens topàvem
si no era amb un sense voler
que denotava voluntat, la distància
de dos cossos entre els dos que
s'esquinçava a cada somriure i
a cada mà movent-se avall i avall
i amunt al capdamunt del mirall
que em feia la teva mirada, com
si al final no hi hagués cap misteri
que no fos possible explicar amb
el moviment perpetu dels meus dits
i dels teus dits agafats d'esquitllentes
en un tren que encara segueix
sotraguejant
B/X
-
Vivim en l'etern
Galzeran (homefosc) | 22/05/2008 a les 00:10
Vivim en l'etern
desig de l'anar-hi,
amb insistència, sí, cercant
el lloc on ens pertoca ser
i on ens és vital.
On les boires ens amaguin
de la vanitat, del misteri
i la força del vencedor,
lluny del moment
de l'absència.
Serà un èxit volar tan lluny
com pugui dur-nos
la teva ombra d'amic,
i més lluny ens sentirem
en el nostre etern trobar-nos
arran de la pell.
Aterraries allí on els neguits
et diguin que ja és hora,
però els ignoraràs
i els acomiadaràs fins un altre demà.
Volar ens demana anar a més
i quan serà l'hora d'aturar-se
cercarem un redós ombrívol
d'aigua clara,
on descansar en el silenci,
sentint com tot s'atura
més enllà de la totalitat
dels sentits que et diran;
ja hi ets!
Aleshores somriuràs
i alçaràs els ulls, ben oberts
fent batre les ales,
re inventant les teves forces
nascudes en algun revolt
del nostre ahir.
Abans d'arribar ja ho sabies;
és més lluny encara
on viu en mora
el repòs de les parpelles.
-
Somni
Galzeran (homefosc) | 22/05/2008 a les 23:02
SOMNI
El llast d'una llosa
no em permet aixecar el vol
Contemplo esbalaïda
el desplegament d'unes ales d'àngel
i esvoletego com un ocellet inexpert
M'enlairo
només un instant
per tornar després
a un angoixant descens
Ara que he tocat el cel
el llampec nítid de la distància
em subjuga
Llibertat atrapada al vol
Friso per eternitzar
l'instant volàtil
i reviure el somni ensinistrat
per un desig indomable
-
Somni (el bo) (i de veritat és el meu, no del Ferran)
Galzeran (homefosc) | 22/05/2008 a les 23:10
SOMNI
El llast d'una llosa
no em permet aixecar el vol
Contemplo esbalaïda
el desplegament d'unes ales d'àngel
i esvoletego com un ocellet inexpert
M'enlairo
només un instant
per tornar després
a un angoixant descens
Ara que he tocat el cel
el llampec nítid de la distància
em subjuga
Llibertat atrapada al vol
Friso per eternitzar
l'instant volàtil
i reviure el somni ensinistrat
per un desig indomable
-
Somni (Ho sento deomises, ara va de bo, el de la Xantalam)
Xantalam | 22/05/2008 a les 23:14
SOMNI
El llast d'una llosa
no em permet aixecar el vol
Contemplo esbalaïda
el desplegament d'unes ales d'àngel
i esvoletego com un ocellet inexpert
M'enlairo
només un instant
per tornar després
a un angoixant descens
Ara que he tocat el cel
el llampec nítid de la distància
em subjuga
Llibertat atrapada al vol
Friso per eternitzar
l'instant volàtil
i reviure el somni ensinistrat
per un desig indomable
-
Marxar
boigboig | 24/05/2008 a les 19:50
Marxar és recollir el silenci
en el sot de les mans,
tancar la porta a un tros de tu,
abandonar a la intempèrie
tot el que has carretejat
en l'asfalt del dia a dia.
Marxar és recomençar el trajecte
oblidant que tornaràs a caure,
desoir les crítiques i mirar
com van passant les rajoles
de l'avinguda dels desordres
a cada passa que fas.
Marxar és donar-se per vençut,
bufetejar la galta esquerra
de la persistència,
escollir el camí que du cap a fora
i a enlloc i de nou cap a dins.
Marxar és renunciar als tresors
que vares endreçar al fons del calaix,
esperar potser que et vagin al darrera
i compadir-te complaent del teu dolor
enquistat.
Marxar és convèncer-se que un està sol,
marxar és desitjar oblidar,
és escupir a la cara del últim mico
que està mirant-te com un pa de ral,
voler ser un quixot lluitant contra gegants
i ser un infant que espera fer-se gran.
Marxar és condemnar-se sense judici,
rendir-se a les onades i
decidir morir negat.
Boig!
-
l'últim
gypsy | 24/05/2008 a les 23:34
Deserto de tu,
dels instants
que et cercaven
sobrevolant-te.
Ja no vull els teus ulls
ni llàgrimes encobertes
ni somriures hipnòtics,
ni el xantatge del cos per cos.
Trobaré algú delicat
que em penetri l'ànima
de la santa innocència,
aquella que ja no tinc,
la que em vas manllevar
mentre ens podríem
assedegats l'un de l'altre,
i mentre espero el miratge
d'un príncep blau
que em redimeixi de tu,
aniré al bar de sempre
demanaré un dry martini,
un cos per cos, l'últim.
Ho juro.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Efímer (1 comentaris)
- LA LOLA (2 comentaris)
- Migdia (2 comentaris)
- Aquí (2 comentaris)
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (632 lectures)
- SOMNI O REALITAT (621 lectures)
- La distància (605 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (593 lectures)
- Beneit tabac (357 lectures)
- Agonia (219 lectures)
- La canya (186 lectures)
- Violència verbal (185 lectures)
- Nua (161 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (155 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)