Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Mans vives
Intervenció de: megane | 18-12-2007
Les mans de la mare eren gavines
que m'ensenyaven camins de retorn
fent-me pessigolles i moixaines
quan era perdut, sense cap suborn.
Les teves mans són guspires
que encenen la meva passió.
Les meves mans són papallones
i tu la seva vocació.
m
Respostes
-
Llindars
Sergi Yagüe Garcia | 18/12/2007 a les 11:07
Llindars
Pilars de força al cor dels paratges,
Les mans construeixen l'escorça
Neta i alta de l'aprenentatge;
L'escut solcat a les branques dels arbres,
-La llar oferta enmig de les roques.
Llindars travessats amb coratge,
Amb àtoms flamígers de força,
Les mans son nau serena entre l'onatge
Dels mars sòlids com fraus de marbre.
-No hi ha solitud entre els dits i les boques-
Sergi Yagüe Garcia
-
Mans vives
megane | 18/12/2007 a les 15:16
Les mans de la mare eren gavines
que m'ensenyaven camins de retorn
fent-me pessigolles i moixaines
quan era perdut, sense cap suborn.
Les teves mans són guspires
que encenen la meva passió.
Les meves mans són papallones
i tu la seva vocació.
m
-
RE: Aclareixo Mans vives
megane | 18/12/2007 a les 15:20
He escrit Mans vives perquè m'han dit que provi coses diferents.
Que parli de records i no de pors.
D'amor en lloc de mort.
Ho he fet, però!
Me sembla que queda cursi.
Si a ginebre també li sembla, que no conti aquest poema.
Aprendré.
Milloraré.
Participaré en un altre.
m
-
no és gens cursi, megane,
ixnuir | 18/12/2007 a les 17:05
és molt bonic, tendre i molt ben expressat, :-D
tot i que no entenc lo dl suborn que hi menciones....(??)
a la vida no ens hem d'autocriticar, ja hi ha massa gent que ens critica.
ixnuir
-
Sisplau, megane...
Carme Cabús | 18/12/2007 a les 23:54
... és un poema preciós. M'ha semblat meravellós. T'ho juro. Un poema que em fa enveja.
He pensat que no tenia relació directe amb la foto, però si t'ha inspirat aquest poema, beneïda foto! Ho he pensat perquè jo l'estic intentant escriure cenyint-me a la foto, només perquè no he estat capaç d'escriure una poema tan preciós com el teu. Jo també vull millorar, però en la teva direcció.
Un petonàs i endavant!
-
Mans vives, poeta viu!
Unaquimera | 20/12/2007 a les 11:47
Ja veig que vas recollir la proposta... i ho has fet bé!
Si aquest poema t'ha sorgit així, deu tenir el seu motiu.
No és cursi, si no diferent als que ja has escrit abans i potser als que escriuràs després... però segur, segur que té la seva raó de ser. D'aquí un temps, quan el tornis a observar amb perspectiva, podràs aprendre alguna cosa més de tu mateix...
No deixis de provar, de participar ni d'escriure.
T'envio una abraçada de les que aprova qualsevol examen al que la sotmetin,
Uq
-
RE: RE: Aclareixo Mans vives, Gràcies a tots
megane | 20/12/2007 a les 13:10
Gràcies ginebre, ixnuir, Came cabús, Unaquimera.
Aprenc de tots vosaltres, autors i persones.
Enhorabona pels vostres poemes.
m
-
Captaires (FORA DE CONCURS)
Sergi Yagüe Garcia | 18/12/2007 a les 17:44
Penjo aquest poema fora de concurs perquè no ho he pogut evitar.
Al migdia, pensant en la foto que ha penjat ginebre, m'ha vingut a la ment la paraula Captaire. Suposo que relacionant-la aub una mà estesa, tot demanant almoina.
De fet, gairebé m'agrada més aquest poema que l'altre que he penjat, Llindars, però ja l'he presentat i no me'n desdic.
Per això us poso aquest poema fora de concurs. Em podeu dir el què en penseu, si voleu.
Gràcies. SYG
Captaires
Contrafets, els dits dels captaires
Busquen aixopluc al contacte
D'altres dits construïts per l'anhel;
(a la superfície distreta dels mots
que expliquen l'enyorança )
I s'exclouen de tota identitat
Que no es fongui tàctil amb dermis,
Cercant l'almoina d'una carícia
Per molt que efímera, sublim.
Sargida la pell amb fils intrínsecs
D'asèptica presència,
Netament proporcionats i eteris;
(Purificada la carn amb d'altres
forma l'arrel d'un arbre d'encanteris)
I retorna captaire,
Pidolant almoines de tacte,
Un tros de pa de pell,
O una manta per escalfar-se.
-
Sergi, crec que no cal que el presentis fora de concurs, perquè la jutge no ha posat cap condició. Un petó. n+
Carme Cabús | 19/12/2007 a les 11:50
-
EINES
F. Arnau | 19/12/2007 a les 23:35
Tens el braç, braç de mar, mar de mans.
Tens les mans, mans com rius, rius de dits.
Tens els dits, dits com ulls, ulls dels orbs.
Perquè vols unes armes per la mort?
Perquè vols unes eines de la por?
Tens no res, res de bo, si tens por.
Tens el braç, braç de mar, mar de mans.
Tens les mans, mans com rius, rius de dits.
Tens els dits, dits com ulls, ulls dels orbs.
Si ja tens un bon jou per a l'amor!
Si ja tens uns bons estris pel consol!
Què més vols? Si tens urc... Ja ho tens tot!
***
-
Dits trenats
Carme Cabús | 20/12/2007 a les 11:34
Cànem que ordiu amb els dits,
brots vegetals, gran cistella,
eleveu-vos en graner,
poseu blat dins la pastera.
Dits trenats de negres mans
que homes i dones forneixen,
aixequeu Àfrica en viu,
ensenyoriu l'arrel d'eben.
Feu del vostre continent
bressol de la gran promesa,
fermes mans en fort lligam,
sigueu flama i renaixença.
Llanceu el més alt dels crits
pobles humans d'atzabeja:
que el vostre clam insubmís
pegui al plexe de la terra.
-
Mans juntes
pentinella | 20/12/2007 a les 11:40
Les mans acaronen mans,
les mans es conhorten, tendres;
pugen en espiga els dits,
dolçor, pàtria descoberta.
Ramell de necessitats
que les mans apleguen, fermes;
apunten al blau del cel,
a la terra baixen plenes.
Solidesa, humanitat
que les mans juntes desvetllen;
escampen escalfor i pau,
trenquen dolors i cadenes.
-
REPTE POETIC 13 - rp13: M É S!
Unaquimera | 20/12/2007 a les 11:41
Més!
Molt més que pell,
ossos, curses de sang
i carn en fardell
per sota del fang!
Més que amenaces,
ofrenes.
Més que etèries,
compactes.
Més que tentacles,
tentines.
Més que sorpreses,
contactes.
Més que promeses,
actes.
Més que crosses,
eines.
Més que armes,
mestres.
Més que astres,
atles.
En lloc d'arrugues, mapes.
En lloc d'ungles, llunes.
En lloc de veu, tactes.
En lloc d'una, dues.
Més!
Unaquimera
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- A LA DERIVA (13 comentaris)
- El bes (9 comentaris)
- La sal atrapada en la memòria (13 comentaris)
- Campi qui pugui (2 comentaris)
- MIGDIADA (2 comentaris)
- INTERVENCIÓ ANAMÒRFICA (1 comentaris)
- SI N’HI HA DE GENT RARA!... (1 comentaris)
- Reivindicació (3 comentaris)
- Ara que tinc mig segle i tres lustres (3 comentaris)
- Persona interposada (2 comentaris)
Nous més llegits
- MIGDIADA (900 lectures)
- POEMA HUMITÓS (409 lectures)
- VERGONYA DE POLÍTICS (346 lectures)
- La sal atrapada en la memòria (330 lectures)
- Mentre couen les mongetes, escric (284 lectures)
- DARRERS DIES (236 lectures)
- En directe des de la plaça de Sant Sebastià (200 lectures)
- A LA DERIVA (176 lectures)
- A la platja! (174 lectures)
- I és aleshores... quan tot passa (146 lectures)
Nous més comentats
- La sal atrapada en la memòria (13 comentaris)
- A LA DERIVA (13 comentaris)
- Mentre couen les mongetes, escric (10 comentaris)
- El bes (9 comentaris)
- A la platja! (7 comentaris)
- L’estel petit i llunyà (7 comentaris)
- d'avui i d'ahir (7 comentaris)
- I és aleshores... quan tot passa (6 comentaris)
- Amb ganes de CONVERSAR (6 comentaris)
- Terra estimada (5 comentaris)
Nous més votats
- A LA DERIVA (Agrada a 3 relataires)
- POEMA HUMITÓS (Agrada a 3 relataires)
- Amb ganes de CONVERSAR (Agrada a 2 relataires)
- I és aleshores... quan tot passa (Agrada a 2 relataires)
- El bes (Agrada a 2 relataires)
- Mentre couen les mongetes, escric (Agrada a 2 relataires)
- DARRERS DIES (Agrada a 2 relataires)
- Ara que tinc mig segle i tres lustres (Agrada a 1 relataires)
- Vint nanoocurrències sobre GARGOTS. (Agrada a 1 relataires)
- Reivindicació (Agrada a 1 relataires)