Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 304. MARE/Maman

Intervenció de: Atlantis | 10-09-2022

Mai hauria representat “la mama” com una aranya, però Louisse Bourgois ho va fer perquè tal com he trobat en un article per internet ...per Bourgeois aquest insecte expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina que necessita per a caçar la seva presa. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot percebre en la forma, doncs les dimensions monumentals de l'escultura resulten amenaçadores, si bé, les llargues i primes potes de l'aràcnid que protegeixen, alhora, la vida dels seus fills. Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de mosquits, aquests propaguen malalties i les aranyes, com la mare, protegeixen. Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit –com fa l’aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.
Aquesta escultura està col·locada a l’entrada del museu Guggenheim de Bilbao.




Proposo el repte d’un poema de forma lliure o ritmat sobre “Mare”. Un poema que expressi com és ser mare, com veieu la vostra relació amb la mare, o qualsevol altra idea o sentiment que us suggereixi la imatge i el tema. Espero les vostres propostes. Dono de temps fins el 26 de Setembre.



Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 304. MARE/Maman
    Prou bé | 14/09/2022 a les 09:28
    Recordant la mare

    És suggerent la imatge:
    ... la cúpula protectora …
    …….. La Mare ………
    Fermant a terra les potes.

    Teixint la xarxa subtil
    sens descans, sense dormir,
    crea un cau on protegir
    els petits futurs aràcnids.

    Així em cuidava la mare
    dins ses braços amorosos.
    Em cantava cançonetes,
    i amb carícies m'alletava

    Vaig créixer, vaig fer camí
    i sa xarxa protectora
    sempre va ser l'embolcall
    per guardar-me dels perills

    Era "sa tela", els consells
    i alguna complicitat.
    Era comprensió i respecte,
    amor i saber estimar.



  • Transitem camins
    Endevina'm | 20/09/2022 a les 10:39
    Transitem per camins
    dins la ignorància
    de la mútua indiferència
    que voreja el ser invisible.
    Et demanes pel dubte
    d'uns enfilalls discrets
    que cerquen el caliu
    de la sang freda.
    Ella també és mare!
    En la fredor del tacte
    s'endevina l'amor
    de qui pareix
    i algú et dirà que això
    no és el mateix.
    Compartim estances
    segles fa,
    elles embolcallen
    i tu abrigues
    qui tot sol
    algun dia caminarà.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.