Detall intervenció

Maleït

Intervenció de: perisci | 29-05-2007


De tu, només tinc aversió. La teva cara em revolta de fàstic si, sense voler-ho ni buscar-ho, la trobo davant dels ulls. I he hagut d'anar veient, a un contracor esgarrifós, el retall de la imatge de qui ets, perquè ha acabat resultant que duus la teva filla al mateix col·legi que jo porto el meu nen. I cada cop que m'he de trobar amb el teu topall l'estómac se'm contrau en un replec que vessa dolor amarg.
Al final és un sarcasme que hàgim d'anar coincidint en el recinte d'un col·legi, portant de la mà els nostres fills. Com si algú despietat es burlés cruelment de mi o volgués posar davant teu el pes d'una consciència.
Un dia, vam saldar un compte. Tu portaves un sobre amb diners: era la meitat del preu d'un avortament. L'avortament del meu fill. Només et vaig demanar si n'estaves content, perquè jo m'escolava per dins. Allà van morir els meus somnis. Allà el millor regal de la vida es va deixatar en sang perduda, en l'esterilitat del no-res. Vaig sucumbir, abandonada i buida, i tu vas bescanviar la teva tranquil·litat per un mínim pagament. Darrere hi anava la força d'una vida malmenada i la destrucció en pes del meu equilibri.
Després, no vas donar senyals de vida, com si la terra se t'hagués empassat, com si en el preu que vas pagar hi anés inclosa també la meva sepultura. No és que pensés que eres una merda de fill de puta, sinó que pels teus actes vas quedar maleït.
Per això en el món humà no existeixes, i a la teva cara inhumana no hi he mirat mai més.
L'estiu es va dessagnar també, i el brollament de sang va arrasar els anys del futur deixant petjades ensangonades als dies, i des de l'infinit apunta amb una força concisa el rostre desconegut d'un nen a qui vam negar d'arrel la vida. Tu te'n vas desempallegar ben de pressa, per un preu de fer riure, on també incloïes la meva desaparició.
Juro no tornar a deixar mai que el dimoni sigui el meu company.










Respostes

  • Maleït
    perisci | 29/05/2007 a les 17:16

    De tu, només tinc aversió. La teva cara em revolta de fàstic si, sense voler-ho ni buscar-ho, la trobo davant dels ulls. I he hagut d'anar veient, a un contracor esgarrifós, el retall de la imatge de qui ets, perquè ha acabat resultant que duus la teva filla al mateix col·legi que jo porto el meu nen. I cada cop que m'he de trobar amb el teu topall l'estómac se'm contrau en un replec que vessa dolor amarg.
    Al final és un sarcasme que hàgim d'anar coincidint en el recinte d'un col·legi, portant de la mà els nostres fills. Com si algú despietat es burlés cruelment de mi o volgués posar davant teu el pes d'una consciència.
    Un dia, vam saldar un compte. Tu portaves un sobre amb diners: era la meitat del preu d'un avortament. L'avortament del meu fill. Només et vaig demanar si n'estaves content, perquè jo m'escolava per dins. Allà van morir els meus somnis. Allà el millor regal de la vida es va deixatar en sang perduda, en l'esterilitat del no-res. Vaig sucumbir, abandonada i buida, i tu vas bescanviar la teva tranquil·litat per un mínim pagament. Darrere hi anava la força d'una vida malmenada i la destrucció en pes del meu equilibri.
    Després, no vas donar senyals de vida, com si la terra se t'hagués empassat, com si en el preu que vas pagar hi anés inclosa també la meva sepultura. No és que pensés que eres una merda de fill de puta, sinó que pels teus actes vas quedar maleït.
    Per això en el món humà no existeixes, i a la teva cara inhumana no hi he mirat mai més.
    L'estiu es va dessagnar també, i el brollament de sang va arrasar els anys del futur deixant petjades ensangonades als dies, i des de l'infinit apunta amb una força concisa el rostre desconegut d'un nen a qui vam negar d'arrel la vida. Tu te'n vas desempallegar ben de pressa, per un preu de fer riure, on també incloïes la meva desaparició.
    Juro no tornar a deixar mai que el dimoni sigui el meu company.









    • La pobra Rosa
      foster | 30/05/2007 a les 22:04

      La pobra Rosa

      La pobra Rosa té un curro, una família i, de fa poc, un amant secret que la satisfà i l‘omple.
      A la feina, avorrida, treballa amb el cap cot; no es fa amb la gent, o potser és la gent la que no vol tractes amb ella, amb una poca cosa més aviat lletja i sense gràcia, amb aquelles maneres insegures, sempre pendent del què diran.
      En Joan poster sí que se l'estima, però quasi ni se la mira. De tant en tant, i més per pròpia necessitat que per deferència envers ella, se la folla. Ràpid, sense petons ni carícies. I els nanos…són la seva creu, un malson diari amb el qual no pot lluitar: en Toni un desvagat gandul que no fot brot, només dorm; i beu, com el seu pare. I la Maria…una perduda que qualsevol dia arribarà prenyada anunciant que fuig amb el perdulari de torn.
      Per això la Rosa es pren cada vespre mig trankimazin, per poder-los suportar fins l'hora de dormir.

      ***

      Ara, però, es mira al mirall mentre s'arregla el cabell, es maquilla i perfila l'escot de vertigen del nou vestit.
      I és que la pobra Rosa ha trobat un nou amor. Secret, una relació complicada i segurament sense futur, però que per a ella és una finestra oberta al blau i a l'esperança. Si més no, ara mateix és l'únic consol de veritat que té en la seva desgraciada existència. Se n'ha il.lusionat, ha recuperat les ganes de coquetejar, de sentir-se desitjada…

      ***

      Quan truquen al Joan per dir-li que la Rosa s'ha suïcidat, no s'ho pot creure. Però el que veritablement el sorprèn i deixa sense alè és la notícia de la carta de comiat i d'aquell adéu especial a un nom que ell no ha sentit mai abans.
      -Un amant? Vatua l'olla! Ella, la mosqueta morta? -es pregunta.

      Doncs sí, la pobra Rosa tenia un amant que la satisfeia i l'omplia, però que la deixà furtant-li els quatre duros que tenia arraconats a la llibreta.
      I és clar, "a nau espatllada, la mar plana li és temporal"…


      • RE: Cròniques de l'olivar
        Josep Bonnín Segura | 31/05/2007 a les 15:23

        En Tomeu ja estava preparat a la clastra de la possessió.
        Començava el temps de la recollida de l'oliva: L'or de la vall.
        Les gallufes ja havien enfilat a primera hora encara en fosca negra per arribar a l'olivar. Aquest any la collida seria bona: Havia plogut quan tocava i l'aigua necessària no havia fet mal. Cap mestralada havia arrabassat les flors tendres de les oliveres. Tothom estava content i alegre. Els amos, perquè farien bon oli i les recollidores perquè el tracte sense paraules establert seria millor que altres anys: Una part amb doblers i l'altre, amb cinc mesures d'oli que eren abastament per passar l'any.

        En Tomeu tenia el cap ple de pardals. Únicament pensava en l'arribada del vespre i a "anar a fer gallufes" a la possessió fins que l'amo els engegues cap a casa, ja que el se'n demà hi hauria feina de valent.

        En arribar a l'olivar en Tomeu va veure un cimal cruiat. Cames valeu -me i se n'anà esperitat a cridar a l'amo.

        -L'amo en Nofre, l'amo en Nofre¡, cridava com un posés
        -Ja t'he sentit, i ara que putes vols?
        -Que hi ha un cimal cruiat.
        -Batua cents carretades de putes ¡, bona feta. Deu kilos perduts per un parell d'anys. Idò, si no vols tassa, tassa i mitja.
        -Que faig l'he d'exsecallar?.
        -Si. Que no ho faci en Joan, és més curt que una màniga de guarda pits.
        -Espera i anem-hi

        En arribar es posaren per feina. Primer feren recolliren les olives i després sorrac amb mà, serraren aquell cimal, perquè el vent no acabés de cruiar l'olivera.

        El vespre acabada la feina En Tomeu s'empolainà i se'n caminà cap a Bàlitx. Era enfora però havia fitat una gallufa que li havia fet mitja rialla i no s'havia de desaprofitar. El vespre va ser de pinyol vermell.

        El se'n demà en Tomeu anava orni i va rebre més d'un parell de "batues" per part del caporal.

        Però l'estada en el paller amb na Joanaina, havia valgut la pena. No n'estava gens de penedit.

        Josep Bonnín- Keops el beduí d'ultramar

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.