Detall intervenció

Les musses

Intervenció de: Noell | 22-10-2007

A la nit de Santa Cecília
hi ha una llegenda que explica
com les musses van ballant,
i toquen en un mateix dia
música celestial.

Toqueu musses, toqueu musses
que de goig ens omplireu;
toqueu musses, toqueu musses
que les penes matareu.

Respostes

RP3 : MUSES - Condicions i terminis!
Unaquimera | 17/10/2007 a les 17:14

[Respondre]

Des d'ara mateix
i
fins el dilluns 22, a les 17 hores,

es poden presentar poemes
amb 3 versos com a mínim i 20 com a màxim.

Llavors començaran les 24 hores per a les votacions oportunes!

Mireu-se-les, les Muses!

La musa vella
ginebre | 21/10/2007 a les 21:10

[Respondre]

La musa que m'alimenta
té sang i fel a l'entranya,
deu ser una bruixa dolenta
o potser una fada amarga.

A les festes que em convida
hi ha pedres i ossos vells,
pols i entrebancs del dies,
cicatrius sota la pell.

S'ha fet anciana la musa
i encorbada sota el pes
del temps i de les batuses
s'amaga i no em diu res més.

implorant el so dels silencis
kispar fidu | 20/10/2007 a les 14:01

[Respondre]

El Palau de la Música,
el regne dels sons,
l'indret on els teus sentits
poden arribar a confondre's.

Trenta-sis ulls vigilant
per a que no desaparegui
la seva màgia.

Trenta-sis ulls,
de les divuit Muses.

Tenen l'essència de la música
a les seves mans,
les seves veus,
i sobretot al cor.

Divuit instruments
que acompanyen
el ritme del temps.

Que interpreten en silenci,
però amb el so dels somnis.

Cada una la seva partitura,
fent sonar una peça muda
que a cada rostre
arriba amb un sentit diferent.

Donen força a un espai de grandesa
i amb l'art a les seves mans
captiven als qui observen
imitant cants de sirena.

Divuit Muses,
infinits sons,
capaços d'arribar
fins al més profund
de tots els cors.

ostres! Condicions!
kispar fidu | 20/10/2007 a les 14:07

[Respondre]

Ara acabo de veure les Condicions!
(com que l'altra dia no n'hi havia quasi...!).

20 versos màxim...! Si comptem versos com cada "frase-línia" (sempre he tingut problemes per contar-los...!), en tinc 31...!

Te'l torno a penjar modificat,
o me l'acceptes...? jejeje

tu digues, eh! com que encara em queden un parell de dies!

gràcies guapa!

p.d: tot bé?

-kispar- Gemm@

RE: Condicions!
Unaquimera | 20/10/2007 a les 15:09

[Respondre]

Hola, Gemm@!
Quina alegria, saber de tu i veure que et presentes! Ja saps que m'agrada la teva escriptura poètica...

Respecte a les condicions: Vaig tornar a posar condicions, sí, però més amplies que en el primer Repte, en què el manel va assenyalar com a límits " un mínim de quatre versos i un màxim de catorze."

En aquest Reptes poètics no hi ha la figura de jutgessa que accepta o rebutja, només la de Relataire que proposa, convoca i comenta breument i subjectiva. O sigui que la meva opinió no té un pes decissiu...
El guanyador sorgeix d'una votació entre tots els participants al Repte ( i autors de RC ). Veig difícil que puguin opinar tots al respecte; imagino que alguns dirien que si, que ho accepten, i d'altres que no, que no s'ajusta... Em sembla més senzill que tu modifiquis el teu poema, encara tens temps abans de dilluns a la tarda!
Vinga, posa-t'hi!

Fins aviat...
Una abraçada sense condicions,
Uq

implorant el so dels silencis (20 versos)!
kispar fidu | 20/10/2007 a les 20:02

[Respondre]

Palau de la Música,
regne dels sons,
indret on els sentits
poden arribar a confondre's.

Ulls de Musa vigilant,
amb l'essència de la música
a les mans, les veus,
i sobretot al cor.

Instruments que acompanyen
el ritme del temps.
Que interpreten en silenci
el so dels somnis.

Partitures fent sonar una peça muda.
Amb l'art a les seves mans
captiven als qui observen
imitant cants de sirena.

Infinits sons,
capaços d'arribar
fins al més profund
de tots els cors.

p.d: ara sí! 20 versos! ;)

l'art del misteri
gypsy | 21/10/2007 a les 14:11

[Respondre]

Muses,
nimfes de les fonts
que beveu de l'art
i del misteri enclotat.

Escandiu versos
tant sols pensats,
idees inconnexes
que clamen aparença,

contorn, silueta
perfil, estructura.

Davalleu
fins l'univers
de l'autor
que mor en cada poema.

El redimiu de la culpa
de no ser excels ni sublim.

l'art del misteri (és aquest!)
gypsy | 21/10/2007 a les 20:26

[Respondre]

Muses,
nimfes de les fonts
que beveu de l'art
i del misteri enclotat.

Escandiu versos
tant sols pensats,
idees inconnexes
que clamen aparença,

contorn, silueta
perfil, estructura.

Davalleu
fins l'univers
de l'autor,
que mor en cada poema.

El redimiu de la culpa
que el ritme no sigui
excels ni sublim.

RE: Les Muses del Palau
F. Arnau | 21/10/2007 a les 14:40

[Respondre]

El trencadís sanguini
i alhora gaudinià
embolcalla les Muses.

Han format una cobla
amb instruments de vent,
de percussió i de corda,
i un gaudi pels sentits
és tot l'abillament,
sinopsi solidària
d'Orient i d'Occident.

Unes duen capells
que semblen de regina
i d'altres, tanmateix,
d'esclaves procedents
de l'Àfrica o de Xina,
però el que més em sobta
són aquelles faldilles
de teles de lunars.

Pareixen balladores
d'un barri de Sevilla!

Sant Pere segrestà les muses
angie | 22/10/2007 a les 11:32

[Respondre]

Enganyades amb flors i materials policroms,
resten en la paret com teles d'aranya,
però tan sols poden desenganxar-ne el tors
del trencadís de colors que les engavanya.

Amb aire trist i serenor de marbre,
mostren altives el coll, com fades sense ales,
immortal ball de pells joves de nacre
afinen les cordes i els metalls amb ganes.

Sota la llum dement del Palau,
folles d'amor, veneren la música.
Quan el silenci cau en allau,
exciten l'orgue amb màgia impúdica.

Encara que flirtegin amb Beethoven i Massot,
el seu raptor les té controlades,
la cançó catalana, com Walkíries al galop
és l'eina amb la que les té hipnotitzades.

ah! petit aclariment per a la comprensió del poema
angie | 22/10/2007 a les 13:39

[Respondre]

El Palau de la Música catalana és al barri de Sant Pere de Barcelona, concretament al carrer Sant Pere més Alt.

Gràcies!

Nit a Palau
Bruixot | 22/10/2007 a les 15:37

[Respondre]

No saps si mires quan veus com reculls
uns gotims de sons, que si aquells ganàpies
ho senten, t'enterboliran amb embulls.

I t'envitricolles de batibulls.
I així com n'hi ha que surten de les tàpies,
i cerquen, dius, un llamp de glaç als ulls,

tu, que mors d'afràsia en mil vitralls,
ja no diràs res sinó és de reülls.
Qui et vulgui escoltar, que et faci estralls.

Bruixot

p.s. Aclariment per facilitar la comprensió: Poseu-lo amb lleixiu dos minuts, i torneu-ho a provar.

Musses del Palau de la Música
Carme Cabús | 22/10/2007 a les 16:40

[Respondre]

Son enciseres de melodies
les belles dames d'aquest Palau;
vestits eteris, joies molt fines,
suaus mans alades i musicals.

Preciosisme i modernisme
d'un món que orna els Jocs Florals;
un hàlit feble de sagristia
reclou i frena el cor bategant.

Delicadesa i harmonia
en una sala on els convidats
porten cotilla, duen colls rígids
mentre algun bohemi s'hi ha barrejat.

És la burgesia barcelonina
que s'emmiralla en el seu Parnàs
mentre les musses esperen quietes
que arribi un segle de llibertat.

Les musses
Noell | 22/10/2007 a les 16:52

[Respondre]

A la nit de Santa Cecília
hi ha una llegenda que explica
com les musses van ballant,
i toquen en un mateix dia
música celestial.

Toqueu musses, toqueu musses
que de goig ens omplireu;
toqueu musses, toqueu musses
que les penes matareu.

RE: RP3 = Repte Poètic Bellesa
marga | 22/10/2007 a les 16:54

[Respondre]

Bellesa
Entrellaçades muses
de coloraines engrescadores,
voldria esperit sols ser
per sentir, de les vostres mans,
les divines melodies!

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Les musses

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats