Estic del tot d'acord amb el que dius (no+)

que tens força raó!. (Ho he dit abans oi?)
Si necessites teràpia per la cama, no hi ha res com ficar-la en remull...jajajajajaja (la cama és clar...)

petons des de la banda,

angie

Jo estic d'acord amb en piv, mira tu per on... Crec que la poesia, ben feta, és un gènere literari "superior", però no per tallar una frase en versos un text esdevé poesia. Igual que no per explicar què t'ha passat de qualsevol manera allò és un relat (almenys entès com a exposició escrita de forma coherent).

Biel.

Vaig a mullar-me el cul i intentar definir el tema: per a mi la poesia és conseguir una vibració en un altre, commoure'l, amb paraules, frases, situacions, evocadores d'un sentiment.

En el repte sobre poesiavaig escriure:

a poesia és generar una vibració que es transmeti pel coneixement sense que hi intervinguin ones de cap mena, ni tan sols les electromagnètiques que diu que flueixen sense mitja físic per transportar-les; és mouen en el buit.

La vibració, en primer terme, de saber que algú altre, sense haver estat al nostre interior pot entendre el que ens passa. Aquest sol coneixement ja ens commou. Però és natural!, com en un camp de girasols totes les plantes s'orienten en la mateixa direcció, cap a l'estel solar, igualment, nosaltres, tots, tenim semblants necessitats i desitjos, ens hem criat de forma similar amb els mateixos conflictes i gaudis bàsics.

Per això hi ha també un conjunt d'idees i paraules que se'ls associen que quan se'ns evoquen ens produexien aquest vibració interna i ens sentim compresos.

I no només conceptes o idees sinó situacions, contrastos, veus, imatges que fan aflorar sensacions soterrades. Vibrar internament, sorpresos i remoure velles i amagades passions o mancances.

Aquesta recerca de la paraula, del temps, de la produccció de la frase amb les seves conjuncions i adverbis, no solament adjectius, ...el ritme emprat, que fan que aflori un sentiment bo o dolent, o simplement, que surti a la superfície, que faci vibrar i que faci viure, aquesta recerca, dic, això!, és per a mi la poesia.

Afegeixo al que acabo de dir, la comunicació: d'una pena o un goig que necesitem o volem compartir; o, poder expressar-nos despullats de qualsevol prejudici, condicionament o limitació, tal com som i fer públiques les nostres sensacions internes.

El fil entre la sensibleria i el patetisme és molt tènue i són controvertits els recursos per arribar a aquest punt d'eclosió del record, de l'esperança, del passat i del futur. Hi ha qui considera, per això, la poesia com un artifici de qui no té res a dir o que no s'enten. Si ara jo dic "tortuga" es pot veure això com una simple manera de saltar-se l'obligació de posar aquest terme en el text d'una forma suposadament coherent o simplement es pot riure per l'ocurrència.

En definitiva la poesia és el retrat fidel del lliri blanc i delicat que creix al nostre jardí i que ens representa al nivell més bàsicament humà.