Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- Veig en la corbata blanca
- El laberint de Selene (I)
- La Temptadora del Barri Gòtic
- Insignificant descripció d'un passeig pel parc
- L'Illa Blanca (Explosió de bellesa a Santorini)
- El llapis i el dibuixant
- L'extraordinària aventura de l'Homo Sapiens
- L'abraçada
- Greta - Capítols XXV i XXVI (i últims)
- Atzucacs
Detall intervenció
El sopar quasi és a taula...
Intervenció de: Mister Norrell | 12-11-2008
Assegut a la meva butaca preferida, escolto, impassible,
les notícies. Sang, dolor, llàgrimes.
I el meu nen de cinc anys plora perquè la seva joguina
s'ha escolat sota la taula parada.
I m'alço per ajudar-lo a recuperar-la i que pari de plorar.
Aquest plor que mai no m'ha agradat escoltar...
De nou, davant del televisor que em mostra les darreres noves. Dolor, llàgrimes, sang.
I a la cuina l'esposa que prepara el sopar es talla
amb el ganivet més esmolat que les paraules dels rojos separatistes.
I m'alço per guarir la ferida oberta que sagna abundantment.
Aquesta sang que em dol quan la veig brollar del seu cos.
Un cop més, abans de tornar a la meva butaca,
beso el caparró del meu fill que juga amb la joguina retrobada.
I les notícies encara segueixen. Llàgrimes, sang, dolor.
I em colpejo el genoll contra la tauleta de la sala,
amb un dolor tan punyent com els crits de qui m'insulta.
Aquest dolor que troba consol quan veig la meva llar càlida, benestant.
I agraeixo haver nascut feixista i franquista, en l'exèrcit
victoriós que va saber derrotar qui volia destruir la nostra pàtria.
I, quan acabin les notícies, seguiré alegrant-me pels proletaris
que he ordenat assassinar mentre espero el sopar...
Respostes
-
RE: #38# MELOREPTE #38# "La memòria..."
rnbonet | 08/11/2008 a les 18:23
Xicon, entre rovelló i esclata-sang (JEJEJJJAAA) participe al 'melo' per solidaritat. Va aquest, a correcuita, que resumeix el pensament actual (dissabte 8 novembre 2008):
Ni deslliurant cavalls de pluja negra,
ni seguint fidels amargues mares,
-com imatges/símbols que se'ns mostren
a cert quadre- encetem de bell nou
una creuada obligatòria. Els llums
de la consciència romanen; no hi ha,
però, voluntat ni ganes, d'un retrobament.
Cadascú- recollons, quina fal·làcia!- agafa
el fil de la seua immaculada' història.
I com que aquesta l'escriuen vencedors
-i són tots, si fa no fa, encara que no manen,
a peu de pàgina- és ben sabut i cert
que la memòria històrica' fracassa.
Deixeu, amics, que furguen les tombes
dels familiars, vençuts a qualsevol batalla.
Que us profanen els ossos d'aquells
afusellats al cementeri, vora tàpia.
O aquells altres que trobaren la mort
al costat mateix del senderol, de la vereda,
del camí o la carretera. Si fa no fa
encetarem, ajudants amb veus anònimes,
un nou camp de batalla. Ver i cert.
On no càpiguen lleis ni jutges. Sols la veritat
simple. Personal. Dolça o amarga. Però nostra!
-
El títol és: DEIXA'LS (no+)
Repte Poètic Visual | 09/11/2008 a les 19:37
-
RE: #38# MELOREPTE #38# "La memòria..."
Galzeran (homefosc) | 09/11/2008 a les 13:13
Oblidar?
Cau lenta
cremant la parpella
la prima amarga llàgrima.
Sents
que el cor et salta als dits
quan les primeres notes et colpeixen.
Voldries
haver viscut un malson
i era la més cruel venjança de la no raó.
Corbs negres
han planat pels camins,
segadors de raons han escapçat el diàleg.
Voldré
que el teu son no sigui plàcid
puc no desitjar-vos res de bo, res de res.
Vull
oblidar el teu esguard
fal·laç com una moneda falsa.
Em calen paraules
per ignorar tanta ràbia
tan desdeny sentit amb mal cor.
I tu
si encara te'n rius, sàpigues
que moriràs en el més cruel dels oblits,
en el record de la nostra
ignorància
més
vil.
-
El títol és "Oblidar?"... i el color de la font ROIG!!! (no+)
Repte Poètic Visual | 09/11/2008 a les 19:39
-
Desmemòria (fora de concurs)
bocidecel | 09/11/2008 a les 15:35
Memòria coqueta ancorada al destí
de qui no viu perquè no oblida
a qui no oblida perquè no viu,
degolla el descans de qui diu
qui viu i qui no viu.
Engany al vers de la història, pervers
ni cercat, ni reparat, ni esborrat
i la taca martelleja la certesa
que no som ni serem.
Qui dies passa l'oblit empeny
i així ni tan sols explorem
l'esborrany del desig
que vagareja espatllat a la ment.
Deslliguem el misteri,
només la desmemòria mata.
No hi ha repòs.
Cors estroncats d'arrels pregones
esquerdaran letals la inèrcia
preludi de l'oblit,
dibuixaran amb plors la nuesa
de la veritat.
(No m'he pogut resistir al tema i a la cançó, però s'acosta una temporadeta complicada, per això el presento fora de concurs)
-
Sota terra
Xantalam | 12/11/2008 a les 00:05
Sota terra vius,
barrats els ulls i la mirada esquiva.
Solco sota terra...
Parlo l'idioma de les formigues,
que no maten.
Observo les arrels dels roures,
que callen
i vibren amb el vol del rossinyol,
que canta.
Cavalca per les tiges, la vergonya,
imposada.
La humil veritat sorrada, hirsuta
esgarrapa
i continuo closa sota la terra erma,
cercant al pare.
I tu, que amb els ulls no mires,
gires l'esquena.
Obre'ls, tu també romans
sota terra.
-
El sopar quasi és a taula...
Mister Norrell | 12/11/2008 a les 17:48
Assegut a la meva butaca preferida, escolto, impassible,
les notícies. Sang, dolor, llàgrimes.
I el meu nen de cinc anys plora perquè la seva joguina
s'ha escolat sota la taula parada.
I m'alço per ajudar-lo a recuperar-la i que pari de plorar.
Aquest plor que mai no m'ha agradat escoltar...
De nou, davant del televisor que em mostra les darreres noves. Dolor, llàgrimes, sang.
I a la cuina l'esposa que prepara el sopar es talla
amb el ganivet més esmolat que les paraules dels rojos separatistes.
I m'alço per guarir la ferida oberta que sagna abundantment.
Aquesta sang que em dol quan la veig brollar del seu cos.
Un cop més, abans de tornar a la meva butaca,
beso el caparró del meu fill que juga amb la joguina retrobada.
I les notícies encara segueixen. Llàgrimes, sang, dolor.
I em colpejo el genoll contra la tauleta de la sala,
amb un dolor tan punyent com els crits de qui m'insulta.
Aquest dolor que troba consol quan veig la meva llar càlida, benestant.
I agraeixo haver nascut feixista i franquista, en l'exèrcit
victoriós que va saber derrotar qui volia destruir la nostra pàtria.
I, quan acabin les notícies, seguiré alegrant-me pels proletaris
que he ordenat assassinar mentre espero el sopar...
-
MELOREPTE 38. Un plor que no podrà extingir-se
diamant | 14/11/2008 a les 15:01
Acarnissats en la tebior dels cossos,
en la seva fragilitat tendríssima,
en la seva flonjor de flor dolça,
en la seva esperança d'espiga,
els assassins bombardegen les viles,
ataquen Barcelona, indefensa,
fan traus incurables, fan ferides,
i solleven la vida que alena.
Barcelona, encarnada en les homes,
en les dones, i els nens i les nenes,
Catalunya sucumbint sota bombes:
en llambordes la mort s'arrenglera.
Ix un plor que no podrà extingir-se,
i un dolor que depassa tots termes,
i cap al cel cada català mira
i sent l'horror que retruny a les temples.
Assassins, nínxols de cementiri,
adobeu el terreny per fer crema:
mai cap terra no us farà de riba,
mai tindreu cap descans, mai cap treva.
Fins els corbs que, afamats, us esqueixin
escopiran vostra infame carnassa,
com nosaltres escopim, impúdics,
els vostres noms d'immund malauratge.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (7 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (2 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- La llera del riu té set (2 comentaris)
- Ens som refugi (3a part) (1 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Un “don Juan” de 90 anys (2 comentaris)
- La neta de “los Americanos” (14 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13059 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (503 lectures)
- Capacitat per Decidir (377 lectures)
- La bellesa d'un gest (325 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (226 lectures)
- 3cosos 3energies (183 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps. (120 lectures)
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts] (99 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (99 lectures)
Nous més comentats
- Capacitat per Decidir (9 comentaris)
- La bellesa d'un gest (8 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
- M' agrada recordar la natura (3 comentaris)
Nous més votats
- La bellesa d'un gest (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)